Aula Dei, monument difícil de visitar

Els propers dies 27, 28 i 29 de maig, divendres, dissabte i diumenge, l'Associació d'Amics de la Costera té previst de realitzar una excursió a terres aragoneses, per tal d'evocar la figura de Goya i visitar diversos monuments històrics i artístics, un d'ells, la cartoixa d'Aula Dei, de dificilíssim accés. L’itinerari serà el següent:

27 de maig.- Eixida a les 19.00 h, des de la plaça del País Valencià de Xàtiva (rotonda del Portal del Lleó). Aturada per a sopar a l'àrea de servei de Monreal del Campo. Després, continuació del viatge fins a Saragossa. Arribada i repartiment d'habitacions. Hotel a la capital les dues nits.

28 de maig.- De matí, passeig per Saragossa i visita a l'Aljaferia i la Seu, dos símbols destacats de l’arquitectura de l’antiga Corona d’Aragó. De vesprada, visita a la Cartoixa d’Aula Dei. Tornada a Saragossa i temps lliure.

29 de maig.- A Fuendetodos, visita del Museu del Gravat i la casa nadiua de Goya, on van transcórrer els primers anys de la seua infància. A Muel, entrada en l’ermita de la Virgen de la Fuente, que conserva pintures murals de l'artista aragonés universal. Després de dinar, eixida cap a Xàtiva. Es preveu d'arribar sobre les 21.00 hores.

El tiquet, que costa 200 euros per persona, inclou el transport, l’allotjament i el desdejuni a l’hotel, i una mitja pensió. L’allotjament està previst en habitacions dobles. Per habitació individual cal pagar un suplement. El pròxim 12 de maig es tanquen les inscripcions. La gent interessada ha de trucar als telèfons 616 30 68 73 o 655 84 25 25 (preguntant per Paco o Juanjo). Posteriorment, caldrà ingressar els diners en el compte de l'Associació (al justificant d’ingrés, es faran constar les dades personals i el concepte, «excursió a Saragossa»). Les peticions s’atendran per rigorós orde de recepció. El dia de l’excursió, caldrà presentar justificant d’haver ingressat els diners.

La cartoixa d'Aula Dei, fundada el 1563, es troba en una pedania de Saragossa. L'any 1809, l'aplicació del decret napoleònic de supressió de convents la convertí en una caserna. En 1814, els cartoixans hi tornaren, però fou desamortitzada en 1835. Llavors, Aula Dei passà a mans privades. En 1903, els monjos l'ocuparen de nou. Al conjunt, emmurallat, predomina l'estil renaixentista. Les seues dependències s'organitzen al voltant de tres claustres. El més gran dóna accés a 36 cel·les, una mena de petites cases amb capella, dormitori, menjador, estudi, hort i taller. Al centre d'aquest pati està el cementiri. Als altres dos claustres s'obrin les dependències comunes: refectori, sala capitular i biblioteca. L'església té una sola nau coberta amb voltes estrellades adornades amb cassetons de fusta. Darrere l'absis, hi ha una capella barroca, el Sancta Sanctorum, coberta per cúpula gallonada. El campanar, construït en 1682, és barroc. L'església compta amb un magnífic conjunt de pintures murals executades per Francisco de Goya en 1774, molt danyades durant els abandons del cenobi en el segle XIX. Durant la dècada dels noranta del segle passat, foren completament restaurades gràcies a l'ajuda de les administracions públiques.

Les rígides normes de l'orde de Sant Bru prohibeixen, però, l'entrada de dones als recintes monàstics dels cartoixans. (L'entrada d'homes també està molt restringida.) Açò impedia —al col·lectiu femení en particular, però també al masculí—, fins a dates recents, la contemplació de les obres d'art del monestir, restaurades amb diners públics. Quan en 1996, amb motiu de conmemorar-se el 250 aniversari del naixement de Goya, el Govern d'Aragó volgué organitzar visites per a contemplar els frescos d'Aula Dei, la negativa de l'orde a autoritzar l'entrada de dones desfermà una enorme polèmica. La pressió ciutadana féu possible la firma d'un conveni, pel gener de 1998, que minorà el conflicte. Es permeté l'accés dels visitantes (homes i dones), a través d'un passadís, durant dotze dies a l'any (l'últim dissabte de cada mes). La reina Sofía fou la primera dona que hi accedí sense butlla papal —els monjos permeteren que ho fes per la porta principal—; abans, sols tres dones havien visitat la cartoixa, totes amb permís pontifici: la infanta Isabel, en 1913, la restauradora Teresa Grasa en 1978 i la secretària judicial Inés Lafuente en 1995.

Les llargues llistes d'espera provocaren nombroses protestes. Alguns col·lectius ciutadans van sol·licitar l'ampliació de l'horari de visites. Reivindicaven que l'acord entre el Govern d'Aragó i la Cartoixa s'adaptara a la Llei de Patrimoni Cultural Aragonés, l'article 54 de la qual estableix el número mínim de visites, quatre al mes, que han de permetre els titulars de bens patrimonials. Molts mitjans de comunicació, regionals i estatals, es feren ressò de les protestes ciutadanes i dels esforços de les autoritats autonòmiques per arribar a un acord amb els cartoixans. Finalment, aquests decidiren confiar el monestir a altra congregació religiosa que pogués continuar la vocació espiritual del lloc. Amb l'arribada de la Comunitat Chemin Neuf en 2012, s'ha ampliat el recorregut de la visita al monestir, que es permet ara tots els dissabtes de l'any i en certes celebracions (és necessària reserva prèvia).