dimecres, 5 de novembre del 2014

¡Vaja tropa!

Darrerament, els poders públics esbossen projectes que mai no arriben a materialitzar-se. El govern central va dir, per exemple, que preparava una reforma de la llei electoral que ha quedat en no res. Ara, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha anunciat una futura llei de senyes d’identitat. ¿Arribarà a publicar-se en el DOG? Ja veurem. En qualsevol cas, l’anunci mostra com el PP va a utilitzar de nou l’assumpte de les senyes d’identitat —i ja són moltíssimes vegades— per a embrutar la pròxima campanya electoral. «De perduts, al riu» ha degut pensar la cúpula pepera, davant les pèssimes expectatives electorals que auguren les enquestes. Es tracta de pólvora tronada. No sé jo si la majoria dels valencians veurà el PP com a defensor de les nostres senyes d’identitat, després d’haver vist com el país (el seu territori, el seu sistema financer, el teixit productiu tradicional, la televisió autonòmica, l’ensenyança del valencià...) eren destruïts pels xicots de la gavina. ¡Vaja tropa! Ni els huns d'Àtila...
 
Ara vénen amb la història de defendre el valencià. ¿No seria possible que deixaren en pau el temeta? ¿No havíem quedat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua havia pacificat la qüestió? ¿A què ve ara la creació d’un observatori en què només estarà representada part de la ciutadania? ¿Com tenen l’atreviment de passar per damunt de l’AVL i el Consell Valencià de Cultura, màxims organismes consultius de la Generalitat? En fi, el PP vol que una colla formada per gent de la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), penyes taurines, comissions festeres e tanti altri dictamine qui és valencià de debò i qui no ho és. Els peperos tornen a una tàctica molt vista: embolica que fa fort. La història de sempre, quan s’acosten eleccions. Sort que l’invent, si arriba a concretar-se, durarà menys que un pastís a la porta d’un col·legi. Tant de bo guanyen les eleccions altres grups polítics que no combreguen amb el clixé de país que difonen Fabra, Català i companyia, una València de pinta, mantellina i pandereta.