Tornar a Donostia

En 2005, a principis de desembre, vaig viatjar a Euskal Herria. Vaig camejar per les tres capitals basques. I clar, abans d’arribar a Donostia, em vaig aturar a Hernani, per a visitar el Chillida Leku. La tardor, a punt de finir, era esplendorosa al parc de Zabalaga. En aquella ocasió, ja vaig deixar escrit que volia tornar al Chillida Leku altra tardor. Doncs el passat pont del 9 al 12 d’octubre, vaig viatjar novament a Donostia. Vaig camejar per la ciutat, que prepara la seua capitalitat europea per a 2016, però també vaig visitar Zarautz, Hondarribia i, naturalment, el Chillida Leku. Actualment, el museu del gran escultor donostiarra està tancat. La seua família es veié obligada a prendre la dolorosa decisió de plegar, a causa de les pèrdues econòmiques i la falta d’acord amb el govern basc. Tanmateix, a través d’un telèfon que figura a la pàgina web del museu es poden concertar visites a canvi d’una aportació per a la Fundació Eduardo Chillida - Pilar Belzunce. Per tant, vaig vagar novament entre les escultures del genial artista.

 

L’obra de distints escultors bascos és omnipresent a Donostia; al Passeig Nou, que encercla el front cantàbric de l’Urgull, hi ha una escultura monumental d’Oteiza. (A la façana meridional de Sant Vicent, l’església medieval més antiga de la ciutat, també hi ha una Pietat del mateix autor.) Ara bé, molts dels meus itineraris per terres guipuscoanes giraren al voltant de l’obra de Chillida. A l’església donostiarra de Santa Maria hi ha una crucifixió signada per l’artista, i a la façana principal de la catedral, altra. Em vaig allargar, com és lògic, fins a l’extrem de la platja d’Ondarreta, per a contemplar El peine del viento. Sempre m’han impressionat la bellesa del lloc, la força de les ones i l’harmonia de les escultures amb l’entorn. Abans d’abandonar el paratge, és recomanable pujar en funicular al cim del mont Igeldo. Hom queda embadalit amb la panoràmica que es veu des del mirador. El viatger pot contemplar l’illa de Santa Klara, el mont Urgull, les platges d’Ondarreta i La Concha, el balneari, el Palau de Miramar...

 

Vaig recórrer molts indrets de la ciutat: el Passeig de la Concha —amb la barana i el balneari característics—, la Parte Vieja, el Bulevard, l’Eixampla, les vores del riu Urumea... A la Parte Vieja, situada entre l’Urgull i el Bulevard, el carrer Fermín Calbetón alberga la major concentració de bars de pintxos de la ciutat. (El pintxo és, ja se sap, gastronomia d’alta qualitat en miniatura.) Qui pense que el dinar li sortirà barat, en aquesta zona, està equivocat; quan la demanda és gran, el preu puja. Després d’haver emplenat la panxa, haver pres uns gots de txakolin i haver alleugerit bona cosa la butxaca, vaig seure en una terrassa de la plaça de la Constitució. A prop, estan les esglésies de Santa Maria i Sant Vicent, i el Museu San Telmo. Vaig recórrer també la zona romàntica. L’Avinguda de França conserva uns esplèndids xalets d’estil francès. Al carrer Prim destaquen els magnífics edificis historicistes, modernistes i eclèctics. La plaça de Guipúscoa està presidida per la Diputació Foral, imponent edifici d’estil neobarroc.



Als dos extrems del Bulevard, s’alcen els millors testimonis de la belle époque donostiarra: l’Ajuntament —casino anteriorment— i el conjunt format pel Gran Hotel Maria Cristina i el Teatre Victòria Eugènia... Entre el barri de Gros i la platja de Zurriola, s’alcen els blocs translúcids del Palau de Congressos Kursaal, magnífic conjunt de l’arquitecte Rafael Moneo. En el seu dia, el projecte alçà polèmica; tot i respectar les altures dels altres edificis de l’Avinguda de Zurriola, el Kursaal impedeix la visió de la platja als veïns dels immobles amb què enfronta. A pesar de tot, el conjunt ha esdevingut un dels elements més característics de Donostia. Alberga els principals esdeveniments culturals de la ciutat: el Donostiako Zinemaldia (Festival Internacional de Cinema), el Jazzaldia (Festival de Jazz), la Quinzena Musical... Les últimes fites de les meues passejades per Donostia foren el Mercat de la Bretxa i el Quiosc, al Bulevard. La barreja de romanticisme i modernitat de Donostia resulta encisadora per a qualsevol visitant.