Extravagàncies

Menéndez Pelayo, autor d’Historia de los heterodoxos españoles, identificava l’arrel de l’espanyolitat amb la tradició catòlica. Per a ell, qui no era catòlic no era espanyol. Doncs bé, algunes lluminàries del PP pensen que qui no és devot de la Geperudeta, les falles i la música de banda no és valencià. Una llei que prepara la Generalitat determinarà que la llengua valenciana, la literatura del segle d’or, els monestirs del Puig i la Valldigna, la diada del 9 d’octubre, els arxius de la Corona d’Aragó, els furs i el dret civil, els bens valencians declarats patrimoni immaterial de la humanitat, els instruments musicals tradicionals, el cant d’estil, les danses, les bandes de música, els esports autòctons, les festes, els bous, les manifestacions religioses, la gastronomia i la indumentària típica són els nostres senyals d’identitat. ¿És precís això? No. Primer, perquè no està clar que tots els elements de la llista siguen essencials per a la identitat valenciana. I segon, perquè figurar en una llei no els farà més o menys transcendentals. (Els britànics senten com a propi un idioma, l’anglès, que no ha estat declarat oficial per cap llei.)

En realitat, el govern del PP vol instituir una mena d’inquisició; un observatori creat al marge de les disposicions estatutàries —els membres del qual seran nomenats discrecionalment per la Generalitat—  podrà retirar o negar subvencions a entitats que “atempten” contra les senyes d’identitat incloses a la llei. Les primeres víctimes podrien ser les universitats valencianes, si no eliminen dels seus estatuts termes com “llengua catalana” o “País Valencià”. El Consell té pensat de convertir els alcaldes en “policies”; hauran d’intervenir quan hi haja atacs a les nostres essències. (Es preveu la firma de convenis entre Generalitat i ajuntaments per tal de garantir les tasques de vigilància.) L’alcalde de Xàtiva, “prestigiós filòleg”, sembla encantat amb la nova tasca, perseguir «ixos gilipolles que diuen aleshores i gairebé». La veritat, no sé si plorar o riure. Els programes d’activitats de l’Associació d’Amics de la Costera, posem per cas, no reben des de fa anys cap ajuda pública; ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Xàtiva aporten cap subvenció als concerts de música antiga, ni a publicacions com Conte contat o Papers de la Costera.

Les amenaces de retirada de subvencions fan riure, per tant. Res no impedeix que certes entitats continuen defensant la unitat de la llengua. ¿Què havia de fer la Generalitat? ¿Dur els “heretges” a la foguera? ¿Excomunicar-los? Els capitosts populars es declaren liberals, però jo no trobe el seu liberalisme per cap banda. Si foren liberals, deixarien que cadascú pense, parle i escriga com li done la gana. El plans peperos han concitat l’oposició de les universitats, el CVC i els adversaris polítics. El PP retruca: «L’esquerra és qui reparteix carnets de valenciania.» No entraré a discutir la veracitat de l’asserció. M’interessa més remarcar que hi ha molta diferència —un veritable salt qualitatiu— entre sermonejar i fer gargots al DOG. Exposar idees faccioses a la plaça púbica és una cosa; convertir-les en llei, per motius electorals, altra molt distinta. En un país on conviuen diverses sensibilitats, totes les expressions d’identitat han de poder expressar-se sense temor a represàlies. Fabra hauria de dedicar-se als problemes del país (tancament d’empreses, corrupció, inadequat finançament de la Generalitat) i deixar-se d’extravagàncies.

I és que definir per llei la paella és una veritable collonada. S’ha de tenir present, a més, que existeix una enorme varietat de paelles: la d’hivern amb carxofes, la d’estiu amb garrofó, la de la Ribera Alta amb pilotes i cigrons, la de la Ribera Baixa amb ànec, la paella de la Safor amb pebrot roig, la paella mixta, la paella de marisc, la paella amb conill, la paella amb magre, la paella amb caragols... ¿Quina serà la genuïna? I ja posats a distreure el personal —quan els problemes diaris són angoixants sempre s’agraeix una mica de distracció—, ¿què els sembla si vindiquem les senyes d’identitat més nostres? Propose que l’arnadí de la Costera i el caliquenyo de la Canal també siguen senyes d’identitat de tots els valencians, i que l’observatori que preveu la futura llei prenga mesures contra la guàrdia civil quan aquesta decomisse alguna partida clandestina de caliquenyos a la rotonda d’Anna; al cap i a la fi, els genuïns cigars valencians són els de contraban. (A l’apartat d’esdeveniments religiosos també es podria incloure la celebració xativina del miracle del lliri.) En fi, ¿quan deixaran de fer riure, els actuals governants?

 

(publicat a Levante-EMV, el 15/11/2014)