Enquesta esbiaixada

Que l’actual papa Francisco és un pontífex distint està cada vegada més clar. Setmanes enrere, va afirmar que no era de dretes. Fa pocs dies ha criticat obertament el sistema capitalista. També ha dit que els catòlics haurien d’estar menys obsessionats amb assumptes com l’avortament, el condom o el matrimoni homosexual, i que els bisbes haurien de centrar-se en altre objectiu: recordar al món el missatge de salvació i la misericòrdia de Déu, uns aspectes, segons insisteix el papa, més importants que els preceptes i les prohibicions. Encara més: ha decidit de fer una enquesta entre els fidels per tal d’esbrinar quina és l’opinió dels catòlics sobre els assumptes més peluts —de cara al sínode extraordinari de 2014. Ara bé, els encarregats de repartir els formularis seran els rectors. La consulta del papa sobre la situació de la família moderna, a través d’un qüestionari enviat als bisbes de tot el món, es farà arribar al rector de cada parròquia. I serà aquest qui decidirà quins feligresos han de contestar el qüestionari.

Conté trenta-nou preguntes sobre diversos temes, considerats tabú fins ara, relacionats amb la família: l’adopció de fills per part de parelles del mateix sexe, el lloguer de ventres, l’actitud de l’Església amb les parelles de fet i certes modalitats de matrimoni (el monoparental, el mixt entre consorts de distinta religió...). L’enquesta del papa ha causat sensació. Fins ara era norma consultar només els bisbes. La decisió de fer arribar l’enquesta a totes les parròquies, per tal que tothom puga aportar dades, testimonis i propostes pastorals realistes que milloren l’anunci de l’Evangeli a la família —sacsejada pels canvis actuals—, és una novetat. Una novetat que podria quedar en no res. Alguns qualifiquen la consulta d’inaudita, atrevida, realista i fins i tot revolucionària. Altres, temorosos dels canvis o enutjats pel carés de les preguntes, han manifestat el seu desgrat.

En realitat, no hi ha per a tant. Uns i altres exageren. La consulta papal no s’assembla gens a les primàries obertes que proposen alguns partits, en què poden votar tots els militants i els simpatitzants que complisquen certes condicions. L’enquesta del pontífex serà contestada només pels fidels que determine, en cada cas, la jerarquia eclesial. Entre els distribuïdors del qüestionari hi ha gent com l’arquebisbe de Granada, Javier Martínez (el prelat que ha editat un llibre titulat Cásate y sé sumisa, de la italiana Constanza Miriano). Ja podem imaginar, doncs, quin serà el resultat de l’enquesta. Si els encarregats xativins de repartir els impresos són els rectors de certes parròquies, ¿en què quedarà el projecte papal d’una presència femenina més incisiva en els àmbits eclesials? En res. Les dones seguiran confinades als papers tradicionals: llegir l’epístola, nodrir les files de les cambreres, passar la baieta per davant de l’altar del Natzarè, ensenyar el catecisme als infants de primera comunió...

 

Els optimistes semblen oblidar que el conjunt de l’església espanyola, presidida fins ara per monsenyor Rouco Varela, és refractària als nous aires que arriben del Vaticà. D’altra banda, aquests vents romans tampoc no són tan revolucionaris com semblen a primera vista; el papa no té pensat de canviar les posicions de l’Església en algunes qüestions fonamentals que susciten controvèrsia. El dogma romandrà inamovible. L’avortament, el sacerdoci de les dones i el matrimoni homosexual continuaran vetats. En fi, si volia saber què pensen realment tots els seguidors del catolicisme, el papa hauria d'haver plantejat la seua consullta d'altra manera.