M’ho ha prohibit el metge

Un dels retrets que sortiren a relluir dies enrere, a propòsit del tancament de la RTVV, és el següent: els valencians hem mirat sempre cap a altre costat. Es fica l’exemple de l’accident del metro: «Per tal que els valencians ens concentràrem massivament al costat dels familiars de les víctimes del metro, hagué d’arribar Jordi Évol a gravar un especial de Salvados. A partir de la seua emissió, milers de valencians acudírem a la plaça de la Mare de Déu a recolzar les víctimes i els seus familiars.» Precisament aquest episodi ve a demostrar el contrari del que es pretén: que la televisió valenciana no tenia un programa comparable al de Jordi Évole. És més: el canal autonòmic no tenia uns programes informatius dignes de tal nom. Allò que permet d’identificar els bons periodistes, o els bons reporters, és la seua capacitat de ficar el micròfon davant dels nassos del governant de torn, la seua capacitat de repreguntar-li. Els periodistes de Canal 9 no feien ni una cosa ni l’altra. Només durant les quatre setmanes anteriors al tancament, hem pogut veure a la televisió valenciana escenes habituals en altres canals, on les preguntes incòmodes no s’obvien, es llancen a la cara de qui té l’obligació de contestar-les. Adduir que la contravenció de les directrius polítiques posava en perill el lloc de treball aboca a una pregunta retòrica: ¿què és preferible, morir d’espant o de garrotet? Dir que l’audiència havia d’haver trencat aquest dilema maleït és absurd; l’audiència fugí a altres canals.

Jo he estat una d’aquelles persones que gastaven brometes: «No veig Canal 9 perquè m’ho ha prohibit el meu metge.» En realitat, els  somriures i les brometes intentaven dissimular l’empipament que em van provocar, durant brevíssims períodes de temps, la falta de rigor informatiu, les manipulacions barroeres, el desgavell lingüístic i l’ínfima qualitat de la graella —a penes pal·liada per uns pocs programes decents. ¿Com havia de veure Canal 9? Vaig optar per desconnectar-me. Té gràcia que alguns periodistes i treballadors de la casa, que no saberen —o no volgueren— rebutjar les imposicions de “dalt”, diguen ara que desconnectar-se de Canal 9 no era solució, que això ens convertia en culpables de la situació per què travessava l'ens públic.