TV3 no té res a veure amb el tancament de Canal 9. Sí, és possible
que una minoria haja pensat: «Un cop vista la guingueta en què s’havia transformat
Canal 9, millor que la tanquen i ens deixen veure TV3». Però el canal autonòmic
català no era competidor de la televisió valenciana des de feia molt de temps;
ja s’havien preocupat el PSOE, primer, i el PP, després, d’eliminar el senyal
de TV3. Creure que els valencians partidaris de rebre les emissions de la televisió
catalana eren capaços de tombar l’audiència de Canal 9 és adjudicar-los una força
i una incidència que ja voldrien tenir, ja. D’altra banda, els indignats per l’absència
de TV3 —socis d’ACPV inclosos— tenim motius sobrats per a exigir la restitució
del seu senyal; els avatars que sempre han
acompanyat la peripècia valenciana d’aquest canal han suposat treball de molts
col·lectius, diners trets de les nostres butxaques, multes i disgustos. Lògicament,
no estem disposats a donar per perdut tant d’esforç. Si hom creu en la
llibertat, ¿quin problema planteja l’existència de dos canals en català al nostre
territori? ¡Cap! Cadascú podria veure aquell que li vingués en gana. El canal
que oferís més programació de proximitat, un entreteniment de qualitat i millor
informació s’emportaria la quota més gran de pantalla. És la llei eterna de la
competència. Definitivament, les persones que vindiquem l’arribada de TV3 als
nostres televisors no tenim la culpa del declivi de RTVV. Aqueixa culpa
correspon exclusivament al PP valencià i als còmplices que va col·locar al
centre de programes de Burjassot. Fins i tot podria haver existit una
estratègia deliberada, i perfectament planificada, de destrucció de la
televisió valenciana, a fi d’afavorir la seua privatització. Qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada