Sopar d'amigues

Eiximona celebra a casa un sopar d’antigues condeixebles de batxillerat. Ara, moltes d’elles es dediquen a la docència. Durant la llarga sobretaula, sorgeix el tema d’un correu electrònic que propaga per la xarxa certa proposta de dubtosa credibilitat. Fins aqueix moment, Radaurí i Rocabuix han estat apartats en un racó del saló.

—Jo dubte per sistema de les notícies anònimes, o de les campanyes per Internet que no tenen cap promotor solvent —clava cullerada Radaurí.

—És que el meu amic és molt volterià —excusa Rocabuix.

Les amigues d’Eiximona posen cara de no entendre què significa l’expressió “volterià”. Després d’uns instants de silenci, Elisenda pregunta:

—¿Quina paraula has dit?

L’amfitriona, per tal d’evitar que Radaurí solte una de les seues llargues dissertacions, s’apressa a contestar.

—La paraula volterià ve de Voltaire.

Més instants de silenci.

—¿Voleu dir-me que no sabeu qui és Voltaire? —brama per fi Radaurí.

Sembla que passe un àngel, perquè les dones continuen sense badar boca.

—Voltaire fou un dels filòsofs més irreverents i escèptics que ha parit mare —informa l’il·lustrat amb gest solemne.

La incomoditat comença a notar-se en el rostre de la concurrència femenina.

—És que nosaltres no som tan saberudes com tu —xiuxiueja Somina.

Rocabuix agarra pel braç el seu amic i se l’emporta cap a la cuina.

—Anem i deixem que les xiques xerren de les seues coses —insisteix mentre surten al passadís.

Arriben a la cuina i es preparen uns rebentats de rom.

—¿M’havies dit que aquestes fèmines són professores? —pregunta Radaurí.

—La majoria —contesta Rocabuix—. Hi ha dues ames de casa, una oficinista i una infermera, però les altres són mestres o treballen en instituts.

Radaurí somriu maliciós i pregunta al seu amic:.

—¿Totes van estudiar el batxillerat en col·legis de monges, veritat?