La dreta intenta convertir el tauler polític en un quadrilàter de boxa, en què es desenvolupen els successius assalts. Ara tocaven els incendis del nord-oest peninsular. En una situació de normalitat democràtica, un dels púgils hauria quedat fora de combat per knock-out (KO). Em referisc al fet que diversos governs autonòmics del PP, titulars de les competències en matèria d'emergències, l'han espifiada. Però han aconseguit d'alçar-se abans dels deu segons, que no sé qui els haurà comptat; en un combat de boxa hi ha àrbitre, però a la lluita política... És molt freqüent, en el ring, que un dels púgils s'oblide de l’uppercut i el ganxo i s'agarre a l'adversari fins que l'àrbitre els separe, però no hi ha àrbitre al tauler polític. Allò que més s'assembla a un jutge de boxa és el moderador d'un debat. A les tertúlies i els debats polítics no sovintegen els moderadors imparcials. Per tant, el tertulià amb argumentari més inconsistent —en aquest assumpte dels incendis, el representant de la dreta mediàtica o política— intenta embolicar el debat amb tota mena de fal·làcies, murrieries i estratagemes, la d'agarrar-se a l'adversari —dialècticament, és clar— entre les més habituals. S'arriba a un punt en què els espectadors no entenen res, perquè els tertulians parlen tots alhora. Moltes persones acaben desconnectant. Aquest és l'objectiu de la dreta, que no s'entenga res amb tant de soroll. Ha evitat el knock-out i és possible fins i tot que acabe guanyant per punts, cosa no del tot improbable.
