L'amnistia

Concedir una amnistia a tots els encausats pel procés sobiranista català és una operació que té moltes cares. Primer està el debat sobre la seua constitucionalitat. Alguns diuen que és anticonstitucional en base a diverses raons. Addueixen, per exemple, la regla jurídica quae non sunt permissa prohibita intelliguntur (allò que no està permès s'entén prohibit). Aquesta regla recull el principi de vinculació positiva que regeix les relacions entre el poder públic i el dret. Però altres sostenen que l'amnistia és constitucional d'acord amb la més estricta lògica política i jurídica, ja que tot allò que no està expressament prohibit és factible sempre que no entre en contradicció insalvable amb principis i preceptes constitucionals. Una interpretació sistemàtica porta a la conclusió que l'amnistia ja està present al nostre dret positiu. Una iniciativa legislativa del govern o les Corts que propose la tramitació d'una llei d'amnistia és perfectament possible segons els apartats 1 i 2 de l'article 87 de la Constitució; només s'hi exclou qualsevol iniciativa popular relativa a la prerrogativa de gràcia (iniciativa relativa a l'indult, que no es tramita com una llei).

L'article 102 de la Constitució no exclou, en tractar la responsabilitat criminal del president del govern i els ministres, la possibilitat de l'amnistia, sinó la de l'indult; estableix que no se'ls podrà aplicar la prerrogativa reial de gràcia, és a dir, l'indult. Es fa esment clar de l'amnistia a la Llei d'Enjudiciament Criminal (article 666.4ª). Per últim, la sentència 147/1986, del 25 de novembre, del Tribunal Constitucional també ve a reconèixer la possibilitat. Ara bé, si finalment es tramita i s'aprova una llei d'amnistia, és segur que PP i Vox la recorreran davant el TC. Per tant, aquest tindrà l'última paraula sobre l'assumpte. D'altra banda, aquesta mesura de gràcia té una cara d'oportunisme. Pedro Sánchez, que encara no n'ha parlat amb claredat (està esperant el resultat de l'intent d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo), mai no hauria promogut l'amnistia per als independentistes. ¡Per força els pengen! L'anticatalanisme ha fet forat en sectors del PSOE. García-Page n'és l'exemple. Felipe González, Alfonso Guerra i altres històrics estan fent-li els cors al PP. No desapareix el perill de tamayazo. Els terminis per a formar govern es fan eterns.

Finalment, la mesura de gràcia té múltiples facetes polítiques: pacificació d'un conflicte, esmena d'una errada, reparació d'una injustícia, compliment dels deures davant d'Europa, desactivació del que els espanyols anomenen victimisme, obtenció de contrapartides... Alguns han dit que l'indolent Rajoy va cometre una errada en permetre la "judicialització" del conflicte català. En realitat és l'Estat profund qui tenia previst el paper dels jutges i els cossos de seguretat. En tot cas, l'amnistia pot retornar les coses a l'àmbit de la política. A més, repararia la gran injustícia de què han estat víctimes unes quatre mil persones, les quals veuen en perill la seua llibertat i el seu patrimoni, per haver defès pacíficament l'autodeterminació. Òbviament, PSOE i molts grups de Sumar voldran demanar com a contrapartida una renúncia expressa a la unilateralitat. Des de l'òptica centralista, els beneficiats ja no podran recórrer al victimisme. Si les previsions es compleixen, el nivell de conflictivitat hauria de baixar ostensiblement. I per si tot això fos poc, es pot evitar un hipotètic correctiu sever dels tribunals europeus. Espanya llavaria la seua imatge davant del món.

Objectivament, l'amnistia beneficia l'Estat i allunya la independència —bé que, com ja s'ha dit, soluciona situacions personals doloroses. Algun columnista ho ha sabut copsar. ¿Saben tot açò els dirigents del PP? Sí, llevat que siguen curts de gambals —que no ho són. Llavors, ¿per què s'oposen a l'amnistia d'una manera radical, grollera, antidemocràtica i extemporània? (Recordem que Sánchez encara no s'hi ha manifestat de manera rotunda.) La resposta és fàcil. Volen agitar les aigües socialistes. El degoteig de crítiques al secretari general des d'alguns sectors del PSOE no cessa. Ha calgut expulsar del partit Nicolás Redondo. Juan José Laborda, José Rodríguez de la Borbolla, Tomás Gómez, Francisco Vázquez, Virgilio Zapatero i altres "socialistes" han firmat un manifest de rebuig a l'ús de les llengües cooficials al Congrés, en línia amb la tesi del PP. Aquest, que ja dóna per perduda la investidura del seu cap, vol que fracasse la de Sánchez i s'hagen de repetir les eleccions. Tampoc no s'han de descartar les motivacions ideològiques i la catalanofòbia visceral. ¿Hi haurà finalment amnistia? Jo crec que sí, però vés a saber. Veurem.