La legislatura en mans d'un "fugitiu"

Només metafòricament es pot dir que Carles Puigdemont estiga fugat. El terme no existeix al Codi Penal espanyol, en què sols es contemplen les figures de quebrantamiento de condena i procesamiento en rebeldía. Ni l'una ni l'altra són de gran utilitat per a descriure la situació de Puigdemont. La primera perquè ni se l'ha jutjat ni se l'ha condemnat. La segona perquè es presta a l'equívoc. Si es diu que Puigdemont és un rebel, molta gent interpretarà que és autor d'un delicte de rebel·lió, però no és el cas; està processat per malversació agreujada i desobediència. Anteriorment, també se li havia imputat sedició, però aquest delicte ja no existeix al Codi Penal. Des del meu punt de vista, el qualificatiu que millor li escau és exiliat. Ara bé, els polítics i els mitjans espanyols han repetit tantes vegades l'expressió «fugat de la justícia» que l'al·ludit difícilment es podrà llevar de damunt el penjament. Doncs bé, el "fugitiu" té en les seues mans el futur de la legislatura. D'ell depèn que hi haja un govern o que calga convocar noves eleccions. ¡Bon merder! No serà fàcil sortir-ne. Els seus s'han afartat de criticar ERC per haver negociat amb Pedro Sánchez.

Tanmateix, l'expresident es disposa a negociar. I haurà de convèncer la gent de l’ANC, la del Consell de la República, els quadres i els militants del seu partit, una enorme munió de tuitaires e tutti quanti que pactar ja no és una traïció —abans del 23 de juliol ho era. Propiciar noves eleccions sembla descartat; podria guanyar-les la dreta i l'extrema dreta. En realitat, Junts per Catalunya és un partit conservador. Jordi Turull i Esteban González Pons —especialista, segons Francesc Viadel, en fare il diavolo e la versiera— es reuniren secretament a casa d'un empresari català. Si el PP negocia amb Puigdemont no passa res, però si ho fa el PSOE... En altres circumstàncies resultaria factible una entesa entre PP i Junts. Però dos factors l'entrebanquen: la criminalització dels independentistes desfermada per la dreta espanyolista i la necessitat de sumar els diputats de Vox a un hipotètic govern de dretes. Es pot suposar que una majoria PP-Vox no tindria pietat ni amb els exiliats ni amb les persones encausades pel procés. Encara que, qui sap... Conclusió: a Junts sembla quedar-li només l'opció de donar suport a un govern de PSOE i Sumar a canvi de contrapartides.

Puigdemont n'ha demanat dues: amnistia i referèndum. La primera ja ha suscitat problemes al si del PSOE i un enorme debat entre polítics, entre juristes i entre ciutadans corrents. Fins ara, els dirigents del PSOE no s'hi han pronunciat. Es discuteix si la mesura de gràcia és constitucional o no. Per tant, sembla inevitable que el Tribunal Constitucional acabe tenint l'última paraula. En tot cas és difícil que l'amnistia s'aprove abans d'una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Un govern en funcions no pot presentar projectes de llei. Sols les Corts poden tramitar proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris. Si l'amnistia es tramita com una llei ordinària per via d'urgència, el Congrés dels Diputats podria aprovar-la en quatre o cinc setmanes. Després s'hauria d'enviar al Senat, on té majoria absoluta el PP. La cambra disposaria de vint dies per a aprovar, vetar o introduir esmenes en la llei. Si la mesa negués l'admissió a tràmit, el TC hauria de resoldre el conflicte. Junts vol que la llei d'amnistia estiga aprovada abans del 27 de novembre. (Si aquest dia no s'ha investit cap president, les cambres es dissoldran i hi haurà noves eleccions en gener.)

En una entrevista a un diari català, Yolanda Díaz afirma que l'amnistia s'ha de tramitar per mitjà d'una llei orgànica, i afegeix que la concessió implicarà una renúncia expressa a la unilateralitat. Legalment, no hi ha manera de revocar la mesura de gràcia, un cop aplicada, si els independentistes tornen a la DUI. (Això sí, se'ls podria perseguir de nou penalment.) Sorgeix la pregunta: ¿pensa renunciar a la unilateralitat, Puigdemont? En tot cas, si l'amnistia aconsegueix sortir endavant, la dreta podria presentar recurs d'inconstitucionalitat i la suspensió cautelar de l'aplicació de la llei. Si no hi ha amnistia abans del debat d'investidura, ¿què farà Puigdemont? ¿Propiciar el bloqueig i la convocatòria de noves eleccions o conformar-se amb un compromís per escrit del PSOE? Aquesta alternativa pot ser un tràngol molt difícil de digerir per a Junts; acabaria fent el mateix que ERC. També podria passar que Pedro Sánchez, atabalat per les exigències de Junts i el malestar d'alguns sectors socialistes, aposte per noves eleccions. El líder socialista ja ha dit que no aposta per això. Per tant, continua en mans d'un "fugitiu" la viabilitat de la legislatura.