¿Amfibologia?

A primera vista, els enunciats en què apareix el mot 'islamofòbia' poden semblar amfibològics, és a dir, poden prestar-se a interpretacions distintes. ¿Per què? Perquè el mot té dues accepcions: aversió a la religió islàmica i aversió a les persones que la professen. Segons Ahmed Shaheed, relator especial de l'ONU en matèria de llibertat de religió o creences, «la crítica a idees, líders, símbols o pràctiques de l’islam no és islamòfoba per se, tret que vaja acompanyada d’odi cap als musulmans en general». Però no hi ha, al final, tanta amfibologia. El cristianisme, l'islam i qualsevol altra religió són doctrines o ideologies. Només quan són adoptades per persones o grups (religiosos, filosòfics o polítics) assoleixen "corporeïtat". Abans, no deixen de ser meres elaboracions teòriques (conjunts de dogmes, opinions i ensenyances, o de conceptes, creences i ideals). Els seguidors d'una ideologia o els fidels d'una doctrina poden pretendre que llurs idees tinguen abast factual i normatiu. Molt sovint, sorgeix el fanatisme. Paga la pena de llegir Los orígenes del fundamentalismo en el judaísmo, el cristianismo y el islam, de Karen Armstrong.

Es planteja, per tant, el problema de com aplicar el principi democràtic: «Respecta les persones i combat les seues idees si et semblen errònies o pernicioses.» Shaheed dóna pistes quan diu que criticar les idees, els líders, els símbols o les pràctiques d'una religió és perfectament lícit. I jo afegiria més: també ha de ser lícit perseguir certs grups de fidels i les seues pràctiques. ¿Com? De l'única manera possible en un estat de dret: mitjançant la llei. M'explicaré. Les religions, que jo considere pernicioses en general, alberguen al seu si sectes extremistes. Es pot pensar, amb una altíssima probabilitat d'encert, que un sacerdot jove amb sotana i alçacoll pertany a alguna secta catòlica ultramuntana —als kikos, posem per cas. Les sectes extremistes cristianes són un perill per a la convivència. Recordem que diverses sectes protestants nord-americanes, com ara els evangèlics, donen suport a Trump i l'ala més reaccionària del Partit Republicà. Bolsonaro va instigar un intent de cop d'estat a Brasil amb el suport gens indissimulat de sectes evangèliques.

Si hom veu un home amb camisa blanca, tern i barret negres, tirabuixons i filactèries, potser està en presència d'un jueu ortodox. A Israel, certes sectes ultraortodoxes són un perill, un estat dins l'estat. Seguint ideals religiosos sionistes, advoquen per l'eliminació de l'estat modern d'Israel. Volen reemplaçar-lo per un "Regne d'Israel" guiat per les lleis de la Torà. I arribem finalment a l'islam, que també té les seues sectes. El wahhabisme és la secta hegemònica a l'islam sunnita. Els adeptes al salafisme —en realitat, la mateixa cosa que el wahhabisme— són molt rigoristes; preconitzen l'aplicació integral de la xaria en qüestions com la separació estricta dels sexes. Els homes salafistes imiten sovint el profeta Muhàmmad en aparença i manera de vestir; es deixen barba llarga, sense bigot, es cobreixen el cap i duen una túnica o gel·laba fins a mitja cama. Les dones es tapen amb el nicab. El jihadisme és un fill esgarriat del salafisme de predicació, bé que aquest rebutge la guerra santa. En fi, no poden ser marginats tots els fidels de les religions jueva cristiana i islàmica. ¡És evident! A més, la discriminació xoca frontalment amb la Constitució.

D'altra banda, la persecució de què han estat objecte els jueus i els musulmans a terres ibèriques, des de l'Edat Mitjana almenys, implica el perill de ser acusat d'islamòfob, o de coses pitjors, si u critica aspectes gens respectables de l'islam. Però no hauríem de deixar que el feixisme s'apropie d'algunes banderes. Combatre pacíficament els grans perills que suposen per a la democràcia moltes creences —cristianes incloses— i defendre els principis democràtics són accions compatibles. Cal rebutjar la islamofòbia indiscriminada contra qualsevol persona per ser musulmana. No hem de barrejar islamofòbia, xenofòbia i racisme. Amb freqüència, la gent de països majoritàriament musulmans professa altres religions: bahaisme, iazidisme, sikhisme, cristianisme (armeni, copte, maronita, melquita o sirià)... ¡No a l'odi! Però el respecte a tothom no ha d'impedir la crítica a les idees —sovint intolerants i sectàries— que atempten contra la dignitat i els drets humans, ni el rebuig de qui les patrocine. En la defensa de la democràcia i la igualtat no cap l'amfibologia.