Sense unanimitat...

Un cop elegida presidenta del Congrés, Francina Armengol anuncià l'ús del gallec, l'eusquera i el català als debats parlamentaris. Era una de les demandes d'ERC i Junts per a donar suport a la presidència socialista de la cambra. Al País Valencià sorgí de seguida la proposta de modificar el nom del català. Ximo Puig assumí la idea en un tres i no res. Al final, però, sembla que anomenar 'català-valencià' la nostra llengua quedarà en no res. Pel que es veu, la intenció de la mesa del Congrés és optar per la denominació genèrica 'llengües cooficials'. S'intenta evitar així que hi haja polèmiques. Serà difícil evitar-les. En tot cas, el PP està en contra de l'ús de les llengües cooficials al parlament i ha dit que pensa recórrer la iniciativa si s'aprova. Pel que fa a la Unió Europea, tres membres, Eslovàquia, Hongria i Suècia, ja han expressat oposició o dubtes a la proposta espanyola d'incloure el gallec, l'eusquera i el català —o el català-valencià— entre les llengües oficials de la Unió. Els governs dels tres estats al·leguen que això seria un cacau. Si s'accepta l'oficialitat de les llengües autonòmiques espanyoles, també caldria acceptar, diuen, l'oficialitat de les cèltiques que es parlen a Escòcia, Gal·les i la Bretanya francesa (curiosament, el gaèlic d'Irlanda sí és oficial), del flamenc, del sami i d'altres 55 idiomes europeus. Jo trobe l'excusa prou inconsistent. L'article 1 del Reglament nº 1, que fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea (encara vigent bé que haja experimentat diverses modificacions), estableix els 24 idiomes oficials i de treball de la UE. Però segons Davyth Hicks, secretari de l'European Language Equality Network i defensor de la igualtat de totes les llengües, a la UE existeixen 84. Per tant, descomptades les 24 oficials, en queden 60 —el català entre elles— sense cap estatus d'oficialitat. Jo trobe en tot açò una gran confusió, perquè s'estan barrejant llengües i dialectes. El flamenc, per exemple, ja gaudeix d'oficialitat; és una variant dialectal del neerlandès. En qualsevol cas, cal unanimitat de tots els estats membres de la UE per a modificar els reglaments. Podem endevinar que el següent estat que s'oposarà a la petició espanyola serà França. El català no esdevindrà llengua oficial europea. El nacionalisme espanyol, ¡encantat! Les llengües de països sense estat ho tenen molt cru.