¿Racisme o islamofòbia?

S'hauria de distingir clarament entre racisme, fòbia i discriminació, perquè no són coses iguals, per bé que les unes puguen ser conseqüència de les altres i es resumisquen generalment en una sola, racisme. Ara torna a estar d'actualitat la vestimenta islàmica; el ministre d'Educació del govern francès, Gabriel Attal, ha anunciat que es prohibirà l'ús de l'abaia en les escoles públiques de França. L'abaia és una túnica ampla i llarga que arriba fins als turmells. El ministre considera necessària i justa la decisió. Diu que s'ha pres en nom de la laïcitat. La notícia ha servit perquè el govern de Macron siga titllat de racista i islamòfob. També se l'acusa de fer discriminacions en un país on hi ha llibertat, en permetre unes vestimentes i prohibir-ne altres que no atempten contra la moral pública. ¡Ja tenim, per tant, el trio racisme, fòbia i discriminació! Hi haurà nombroses protestes contra la mesura governamental.

A la pell de brau, tothom nega ser racista, malgrat les proclames si més no xenòfobes dels polítics d'extrema dreta i algunes actituds als estadis de futbol. Jo m'he preguntat més d'una vegada si sóc racista. Arran del cas Vinicius, escrivia açò: «Però plantejaré un parell de preguntes que es pot fer cada lector: si una filla meua m'anunciés que vol casar-se amb un senegalès, un marroquí o un gitano, ¿com m'ho prendria, bé o malament?, ¿llogaria un pis a un senegalès, un marroquí o un gitano? La resposta als interrogants pot donar pistes sobre el tarannà de cadascú, perquè el racisme travessa esquerdes l'existència de les quals passen inadvertides. Contra el racisme, o el masclisme, o l'homofòbia, mai no es té la guerra guanyada. Jo sospite sistemàticament de qui em diu que no és racista.»

Determinades actituds denoten clarament racisme. ¿N'hi ha molt o poc? Tornem al principi. Racisme és creure que unes races humanes són superiors a les altres. El racista troba plenament justificat que certes persones —segons ell, pertanyents a races inferiors— siguen sotmeses a explotació econòmica, a segregació social i fins i tot a eliminació física. Al llarg del passat segle XX hi hagué a Europa terribles episodis racistes. En aquest sentit, jo no em considere racista; crec en la igualtat radical de tots els éssers humans. Ara bé, malgrat les enormes atrocitats comeses pel racisme, aquest continua existint. També són molt freqüents les fòbies a determinats col·lectius, no necessàriament per motius racistes. Es tracta de l'aversió que hom sent contra persones pobres, d'altra religió, d'altra cultura, d'altra orientació sexual —i sí, també d'altra raça, perquè la fòbia pot ser conseqüència del racisme. Quan hom pregunta a la gent si sent fòbia envers algun col·lectiu humà, la majoria contesta que no.

Jo preferisc que es parle amb sinceritat. Potser u tinga alguna fòbia; la repulsió envers el diferent és més habitual del que es pensa, un sentiment contra el qual s'ha de lluitar, perquè les fòbies acaben sovint en discriminacions i marginació. Jo no sóc xenòfob, ni homòfob, ni aporòfob. Però la prohibició de l'abaia masculina o femenina a l'escola francesa planteja una pregunta inevitable: ¿i islamòfob? Aquesta pregunta enllaça amb una anterior: «¿Com em prendria que una filla meua volgués casar-se amb un musulmà?» No ho sé. Arribats ací, convindria aprofundir en l'assumpte. Jo, que no sóc una persona religiosa, tinc gran prevenció contra el paper que juga l'Església Catòlica en les nostres vides, a nivell social i personal. Gran part de la jerarquia eclesiàstica voldria implantar una teocràcia. La religió catòlica vol mediatitzar-ho tot: l'ensenyament, el dret, la moral cívica... Sempre he pensat que no som veritablement lliures, perquè no ens llevem de damunt l'altar, la corona i l'espasa.

Si aquesta és la meua actitud amb el catolicisme, ¿per quins set sous hauria de ser distinta amb l'islam? Està clar que hi ha molta xenofòbia contra els magrebins, que reben el nom despectiu de moros. Molts racistes intenten deshumanitzar els negres. Però un aspecte del debat sobre la islamofòbia em molesta particularment: mai no es diu que cal respectar els turcs, els tunisians, els egipcis, els algerians, els saudites o els sudanesos, sinó que cal respectar l'islam, la religió musulmana. ¿Per què cal respectar l'islam? Anem a veure. Jo no tinc res en contra dels països majoritàriament musulmans. He viatjat per alguns d'ells. No sent cap aversió pels seus habitants. Conec, per exemple, la República Islàmica d'Iran, on vaig estar en 2015. Els iranians de peu em semblaren molt afables i hospitalaris. Però moltes dones iranianes —i prou homes— estan en oberta rebel·lió contra els aiatol·làs. ¿L'espoleta? ¡El vel islàmic! L'escrpitora catalana Najat el Hachmi, d'origen marroquí, ha explicat què significa l'hijab. ¿Sóc islamòfob? Mmm. Potser.