Un assumpte molt suat

Al PP, com en tots els partits, també hi ha persones intel·ligents. Faig aquesta broma, perquè hom sentiria la temptació de creure que, ateses les actuals divisió i polarització polítiques, sols existeix ignorància i fanatisme a l'interior dels partits. No. També hi ha vida intel·ligent. Les llengües tenen dialectes. En el PP saben perfectament que el valencià és una variant geogràfica del català, com també saben que es parla la mateixa llengua, el castellà, a Xile, Argentina i Andalusia. I també saben que és un únic idioma, l'anglés, allò que es parla als EUA, el Regne Unit i Nova Zelanda. Els valencians solen dir-li valencià a la seua llengua pròpia, però molts saben, perquè han anat a escola, que és part del català que es parla en altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Els dirigents del PP disposen de mitjans per a saber-ho. Alguns tenen estudis universitaris. A més, han de conèixer el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: «...la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó... Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua.» La RAE també sosté la mateixa doctrina, que avalen moltes sentències de diversos tribunals de l'Estat. És més: circula per les xarxes un vídeo de 2019 en el qual apareix Esteban González Pons dirigint-se als catalans en un perfecte català amb accent valencià. ¡Quina millor prova de la unitat de la nostra llengua! Bé que és un personatge prou cínic, no té un pèl de ximple. ¿Com no va a saber que la llengua dels valencians i els catalans és la mateixa? Si parla al Congrés amb el mateix accent de 2019, no crec que Francina Armengol li pose cap problema, ni li retire l'ús de la paraula. Tampoc no crec que la declaració d'intencions de la presidenta, sobre la utilització de les llengües cooficials a la cambra baixa, pretengués marginar els valencians deliberadament. Fora de la nostra terra no s'acaba d'entendre un embolic de consum intern. I alguns valencians veuen fantasmes pertot arreu. De fet, l'assumpte provocarà una situació si més no paradoxal; tindrem, d'una banda, la cúpula del PP estatal exigint que es parle al Congrés dels Diputats només castellà i, d'altra, els peperos autòctons reivindicant que s'hi puga utilitzar el valencià —diferent del català, eh. Més paradoxes: mai no parlen valencià al parlament autonòmic, però exigeixen que es puga parlar al Congrés. ¡De pel·lícula de Berlanga! El problema és que la immensa majoria dels dirigents del PP valencià no parla valencià. Els pocs que ho han intentat en algun acte públic han fet riure o han estat sonorament esbroncats. ¡Tot pel valencià, però sense el valencià! De fet, només accedir al govern de la Generalitat, van anunciar les seues intencions de restringir l'ensenyament i l'ús del valencià, i de tancar l'Oficina de Drets Lingüístics. Llavors, ¿per què estan sempre amb la mateixa matraca —valencià versus català— els caps del PP? Per pur interès polític. Primer, els agradaria que la llengua esdevingués un vestigi etnològic, una relíquia merament folklòrica. En segon lloc, les polèmiques lingüístiques els vénen molt bé per a tapar altres assumptes, com ara els retalls i les privatitzacions dels serveis públics. Els pactes del PSOE i Sumar amb els independentistes catalans serveixen en safa una bona oportunitat d'embolicar la troca. Atès que la gent del PP sap molt bé —i nosaltres també— com es generen climes d'opinió agressius i quins són els canals a través dels quals s'han de propagar, anem a assistir durant vàries setmanes a una gatzara enorme sobre un assumpte molt suat.