dimarts, 14 de juny de 2016

Salafisme

Hom considera que el precursor del salafisme fou un teòleg i jurista del segle IX, Ibn Hanbal, però el salafisme modern té els seus referents en dues figures dels segles XVIII i XIX, Ibn Abdu-l-Wahhab i Ŷamal al-Din al-Afghani. El primer, que predicà una lectura literal i puritana de l'Alcorà i s'alià amb Ibn Sa‘ūd, fundador del llinatge àrab dels Saüd, és el pare del wahhabisme, doctrina oficial en Aràbia Saudita que s'ha exportat pertot arreu gràcies als diners del petroli. (Gran part de les mesquites europees i els seus imams estan finançats amb diners saudites.) Ara mateix, el wahhabisme és el corrent hegemònic a l'Islam sunnita. (L'altra gran branca de l'Islam és la xiïta.) Salafisme i wahhabisme són, en realitat, la mateixa cosa. Ambdós rebutgen la democràcia i el laïcisme occidental, prohibeixen el rosari islàmic, la visita a tombes i mausoleus, les romeries, les jaculatòries sufís i altres expressions de devoció popular. Els seus adeptes imiten el Profeta Muhàmmad en la manera de vestir i preconitzen l'aplicació integral de la xaria en qüestions com la separació estricta dels sexes. Els homes s'han de deixar barba llarga, sense bigot, s'han de cobrir el cap i han de dur una túnica o gel·laba fins a mitja cama; les dones han d'anar cobertes amb el nicab. En el món musulmà modern, el salafisme és rebutjat per la seua estretor interpretativa dels textos sagrats. És acusat de regir-se per la literalitat de l'Alcorà oblidant els seus passatges símbòlics i el context històric en què fou escrit. El gihadisme és un fill esgarriat del salafisme de predicació, bé que aquest rebutge la guerra santa. (Els gihadistes no són budistes, són musulmans.) El salafisme no sols guanya adeptes a casa nostra. Catalunya, posem per cas, ja compta amb uns cinquanta centres salafistes des dels quals es difonen missatges que xoquen frontalment amb les nostres normes de convivència. La radicalitat salafista tanca en la marginació molts immigrants magrebins. Per tant, si volem integrar els musulmans, hauríem d’atraure'ls cap als valors democràtics. Hauríem d'evitar que caiguen en mans del fonamentalisme religiós.