dilluns, 27 de juny de 2016

Pedro, ¡el enemigo es el PP!

Si hagués de descriure el resultat de les eleccions generals a Xàtiva, podria limitar-me a copiar el primer paràgraf de la columna que vaig publicar a Levante-EMV el passat dissabte. En tot cas, només caldria fer-hi una matisació: els vots que ha tret A la valenciana no són la suma exacta de les paperetes que havien obtingut per separat, el 20 de desembre, Compromís-Podemos-És el moment i Unitat Popular, la coalició que liderava EUPV. Durant molt de temps, havia sostingut una teoria: en política, dos més dos no sumen quatre. Últimament, havia abandonat aquesta teoria, perquè les dades semblaven desmentir-la. Doncs bé, l'escrutini d'ahir torna a evidenciar que dos i dos no sumen quatre. Podríem presumir que part dels simpatitzants de Compromís experimentaria, abans de votar, els dubtes que expressava jo en un text titulat "¿Company de viatge o bajoc útil?" (com també alguns simpatitzants d'EUPV tindrien dubtes en veure que la seua coalició s'ajuntava amb la gent de Podemos i Compromís). Total: de sorpasso, ¡res!

També reflexionava dissabte sobre açò. Segons el meu parer, el sorpasso depenia dels indecisos. Atès el resultat de l'escrutini, és possible que el vot d'última hora, els errors garrafals de PSOE i Podemos, l'avorriment —o el cabreig— d'una part dels electors i el tractament banal dels casos de corrupció i les pràctiques antidemocràtiques hagen produït un efecte contrari al desitjat: l'endarreriment del bloc d'esquerres. El paper del PSOE ja no serà decisiu a l'hora de pactar el nou govern central; PP i C's sumen més vots que l'esquerra. En fi, la probabilitat que torne a governar la dreta és molt alta. ¡Depriment! Si els usos democràtics tingueren vigència, hi hauria d'haver dimissions immediates, haurien de rodar caps. L'èxit o el fracàs està en funció de les expectatives creades; el partit morat les havia posat molt amunt. Per la seua banda, el PSOE ha baixat altre esglaó cap a la irrellevància. Compromís també s'ho hauria de fer veure; el pacte amb EUPV no ha servit per a res; als electors els deu haver semblat que lleva transversalitat.

Extrapolar els resultats d'ahir a uns comicis autonòmics és un exercici inútil, però cal atendre els senyals, els avisos per a navegants: al nostre país, PP i C's han tret 18 diputats —A la valenciana i PSOE, només 15. No s'han acomplert els objectius de la confluència. I açò em porta a una reflexió final sobre les empreses demoscòpiques. ¡No encerten ni una! Ahir, els sondejos a peu d'urna vaticinaren 170 diputats al bloc d'esquerres. Era la culminació d'una errada monumental. Des de feia setmanes, les enquestes venien anunciant una davallada del PP i una pujada de Unidos Podemos. Tots aquests pronòstics havien influït en Pablo Iglesias, que adoptava, en les seues intervencions públiques, el to i el posat d'un president del govern in pectore. Fins i tot estenia displicentment la mà als socialistes. ¡Pedro, el enemigo es el PP!, feia amb gestos i tarannà de frare predicador. ¡Ha! Oblidar que no es pot vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat provoca aquestes situacions cursis i ridícules. Definitivament, les enquestes no són de fiar.