dimecres, 8 de juny de 2016

Reducció a l'absurd

Tots els barris d'una ciutat no són iguals. Hi ha zones on habiten les classes altes i mitjanes, i zones on viuen persones de nivell socioeconòmic baix i molts immigrants. Anem a suposar que la llibertat d'elecció de centre escolar fos absoluta, és a dir, que tots els centres privats tingueren concertada la totalitat de cicles, etapes educatives i unitats, que hi hagués districte escolar únic i que tots els centres elegits per ordre de preferència es prengueren en consideració al baremar les sol·licituds de matrícula. Alguns pares residents en zones deprimides no voldrien que els seus xiquets anaren a l'escola pública del barri, plena de fills de moros i gitanos romanesos. Les sol·licituds de matrícula als centres concertats d'altres zones creixerien, per tant, de manera exponencial. Si arribaren al punt de saturació, molts titulars sentirien la temptació d'ampliar les seues instal·lacions. Si els centres privats assoliren dimensions mastodòntiques, els públics quedarien buits i haurien de tancar les portes. Aquest escenari no és, però, probable; en absència de centres públics, els privats haurien d'acollir necessàriament els fills dels moros i els gitanos romanesos, i xiquets amb problemes de comportament i aprenentatge. Es més factible, doncs, que els concertats, en tenir més demanada d’aquella que pogueren assumir, seleccionaren els millors alumnes que els arribaren. (En realitat, ja ho vénen fent.) Per la seua banda, la xarxa pública, marginal, hauria de carregar amb els xiquets rebutjats. L’abisme entre centres concertats i públics s’eixamplaria i esdevindria irreductible. Els primers, sense innovar, sempre tindrien millors resultats. En canvi, aquells centres que hagueren de lidiar amb alumnes problemàtics mai no aconseguirien bons resultats. S'acabarien establint rànquings. Les revàlides certificarien les diferències. (Al mercat, també hi ha molts mecanismes per a certificar les diferències entre uns productes i altres.) La situació seria absurda; els pares ja no podrien elegir centre educatiu. Els centres concertats elegirien els "millors" alumnes i rebutjarien els "pitjors". L'escola ja no serviria per a compensar desigualtats. És evident que els poders públics no poden permetre un horitzó com aquest. Ens abocaria a una societat injusta. L'ensenyament ha de tenir sempre la màxima qualitat.