dimecres, 1 de juny de 2016

Règim matrimonial foral

L'actual Regne d’Espanya és el resultat de la Guerra de Successió. Abans, els seus territoris estaven units per un simple lligam personal. Un mateix rei se cenyia dues corones, la de Castella i la d’Aragó. La Corona de Castella estava molt centralitzada, mentre que la d’Aragó era un estat federal. Dins la Corona d’Aragó, els valencians formaren un regne amb àmplies llibertats. Tenien les seues pròpies Corts, el seu govern, el seu sistema judicial i una hisenda pròpia, i es regien per normes autòctones: costums, privilegis reials, actes de Cort i, les més importants de totes, els Furs. Els Furs valencians foren un conjunt de lleis que començaren a regir el reialme tan prompte com aquest fou conquerit per Jaume I. Els primitius Furs anaren modernitzant-se per l’aportació de nous furs en anys i segles successius. Es pot calcular que els valencians arribaren a governar-se per uns tres mil furs, la meitat dels quals foren atorgats per Jaume I, mentre que l’altra meitat era producte de diferents regnats posteriors. Enric Solà i Palerm ho ha explicat molt bé. 

Als Furs valencians s’hi troba de tot: lleis penals, lleis per a dur els procediments davant els tribunals, lleis de caràcter mercantil o administratiu... Però, sobretot, els Furs són un conjunt de lleis civils, algunes de gran modernitat. Els Furs valencians són l’expressió culminant del dret civil dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Els Furs repleguen tecnicismes i expressions de diversos àmbits de la vida quotidiana. Per això és també gran el seu interès lexicogràfic. Els valencians forem els grans derrotats en la Guerra de Successió. Amb la derrota, tota la Corona d’Aragó fou desposseïda de les seues lleis pels Decrets de Nova Planta. Els Furs valencians quedaren abolits. Els Decrets de Nova Planta van suprimir l’estructura política i administrativa dels nostres territoris, que foren annexats al Regne de Castella. Posteriorment, Felipe V retornà les seues lleis civils a Aragó, el Principat de Catalunya i les Illes Balears. En definitiva, únicament els valencians van perdre les seues lleis civils, i passaren a regir-se pel dret civil espanyol.

L’article 49.4 de l’Estatut de 2006 assumeix la competència exclusiva en “la conservació, la modificació i el desenvolupament del dret civil foral valencià”. La disposició transitòria tercera reitera la forma i el contingut de la competència assumida, puntualitzant que “serà exercida, per la Generalitat, en els termes establerts per l’Estatut, a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l'empara de la Constitució Espanyola”. El matrimoni era una de les institucions regulades pel dret foral. En perdre la batalla d’Almansa, els matrimonis valencians quedaren sotmesos a la llei espanyola, que imposa la comunitat de guanys, allò que en espanyol es diu gananciales. ¿I què significa això en la pràctica? Mentre les coses van bé, l’aplicació d’una institució estranya no ens porta cap benefici, perquè és molt més còmode si els cònjuges cada vegada que adquireixen alguna cosa o alguna propietat ho fan per meitats indivises, és a dir, la meitat per a la dona i l’altra meitat per a l’home.

Les coses comencen a complicar-se quan s’ha d’anar a la divisió de qualsevol cosa, un finca, una herència. I també resulten incòmodes els gananciales a l’hora de portar un assumpte davant un ajuntament o qualsevol altra oficina, perquè marit i muller ensopeguen l’un amb l’altre per gestionar afers comuns. Però la catàstrofe sobrevé quan les coses van malament. Tota separació i tot divorci dissolen la societat de guanys; per tant, cal dividir-los. Tornem a les discussions i a gastar diners en plets i advocats. I, per damunt de tot això —i ja comencem a arribar al cor del problema—, quan algun dels dos cònjuges té deutes, els creditors recorren als diners, béns i finques propis i també als gananciales: els béns de la societat de guanys seran embargats i venuts en subhasta pública. La societat de guanys és totalment contrària a la nostra història i als interessos dels matrimonis valencians. El sistema de separació de béns ha estat el sistema propi dels valencians des del rei en Jaume. I les Corts Valencianes l'havien recuperat.

Si un matrimoni està regit pel sistema de separació de béns, la dona pot exercir el retracte de comuners, això és, que, en embargar-li al marit la meitat del xalet i la meitat del pis, la dona pot concórrer a la subhasta i tenir l’oportunitat de recuperar-ho. El règim foral valencià per als matrimonis és la separació de béns absoluta. Allò que és de la dona és de la dona, i l’home no hi té res a fer; i el mateix passa amb les finques i propietats de l’home, on la muller no es podrà ficar. El règim matrimonial de separació de béns va estar viu durant els segles de llibertat foral, fins a la desfeta d’Almansa; amb aquest sistema, la dona valenciana no estava sotmesa al marit com la dona espanyola, que patia un règim de guanys en què el marit feia i desfeia sense control. Sota el règim foral de separació de béns, si un dels dos cònjuges contrau un deute i l’executen, això no causa cap pèrdua a l’altre. En defecte d'un pacte exprés entre ells, la Llei del Règim Econòmic Matrimonial Valencià establia amb caràcter supletori la separació de béns.

Però aquesta llei fou recorreguda al Tribunal Constitucional pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Mariano Rajoy podria haver retirat el recurs, però el mantingué. Fa poques setmanes, nombrosos ajuntaments del País Valencià aprovaren mocions en què es demanava al govern central la retirada del recurs contra l'actualització del dret foral. En la sessió plenària de l'Ajuntament de Xàtiva, el portaveu del PP titllà els Furs d'antigalla que ja no servia per a res ni abans de ser abolida pels Decrets de Nova Planta. Afirmava açò el representat del mateix partit que havia aprovat la llei de senyes d'identitat valencianes. En fi, el Tribunal Constinucional ha anul·lat la Llei del Règim Econòmic Matrimonial Valencià; diu que les Corts Valencianes no tenen competència legislativa per a desenvolupar el nostre dret foral. Com si encara estiguérem en 1707. ¿S'anul·len disposicions del nostre Estatut i ningú no diu res?

1 comentari:

Blogger ha dit...

eToro is the most recommended forex broker for beginning and full-time traders.