dissabte, 25 de juny de 2016

Cada cabeça é um mundo

El passat 20 de desembre es confirmà un fenomen que ja coneixíem: els electors xativins —i els d'altres poblacions— no es comporten igual en totes les eleccions. En les locals de l'any passat, el PSOE fou el partit més votat, seguit d'EUPV, que obtingué un resultat excel·lent, 3753 vots i 5 regidors, dades molt significatives, perquè la coalició s'afonà a les autonòmiques. Està clar que els electors miraren bé la composició de les llistes locals i el perfil de tots els candidats, i obraren en conseqüència. Però tornem a les últimes generals. El PP xativí, que havia baixat a tercera posició en maig de 2015 —sols havia obtingut un 21,9 % dels vots—, esdevenia novament la força més votada. La marca Compromís-Podemos-És el moment se situava en la segona posició. Els seus resultats no tenien precedents comparables, perquè Podemos havia estat absent dels comicis municipals i Compromís s'hi havia presentat en solitari. Per la seua banda, la coalició EUPV queia a la cinquena posició amb un 7,5 % dels vots —era superada fins i tot per Ciudadanos. Com es veu, la volatilitat del vot xativí és absoluta. ¿Què passarà demà?

Demà no dirimim la composició de l'Ajuntament. El vot socarrat només és un granet (com el del refrany castellà: un grano no hace granero, pero ayuda al compañero). Per la nit, tothom estarà pendent de les pantalles, per a comprovar si s'hauran confirmat les tendències. Els sondejos han vaticinat que el PP i la coalició A la valenciana (formada per Compromís, Podemos i EUPV) es disputaran el liderat de la representació valenciana al Congrés dels Diputats. En saber-se el resultat de l'escrutini, alguns conciutadans sentiran la temptació d'extrapolar els resultats als comicis locals de 2019. ¡Exercici inùtil! Falten tres anys per a la cita. Ara mateix, ningú no sap si hi haurà variacions de candidats i coalicions a l'hora de formar les llistes municipals. Com he dit adés, no hi ha dues eleccions iguals. Trobe que serà més interessant l'espectacle que oferiran els partits estatals a partir de dilluns, durant les negociacions postelectorals. Si no hi ha cap grup que obtinga majoria absoluta, el nou govern central haurà de sortir del pacte. L'altra alternativa, unes terceres eleccions generals en menys d'un any, és rebutjada per totes les forces polítiques.

Si li toca arbitrar, ¿com evitarà el PSOE la repetició de comicis? ¿Permetrà que governe el PP o pactarà un govern d'esquerres amb Podemos? El futur del mateix partit socialista i el de molts governs autonòmics i municipals dependrà en bona mesura de com se solucione aquest dilema. Conec militants de l'agrupació socialista xativina que no pairien gens bé un recolzament —ni que fos indirecte— al PP. D'altra banda, la falta d'enteniment entre les cúpules estatals de PSOE i Podemos podria deteriorar les relacions entre els grups signants del Pacte del Botànic i posar en perill l'estabilitat del Govern de la Generalitat. Una cosa semblant li podria succeir al govern local de Xàtiva, en què ja es detecten símptomes, esporàdics, de desavinença. En realitat, atesos els 5662 vots obtinguts el passat 20 de desembre per dues llistes, Compromís-Podemos-És el moment i Unitat Popular —que liderava EUPV—, és possible que la nova coalició A la valenciana siga demà la força política més votada a la nostra ciutat, per davant de PP i PSOE.

L'electorat que es mostrava indecís quan es van fer les darreres enquestes impulsarà o frenarà el sorpasso als partits tradicionals. En Xàtiva hi haurà perplexos taurins i antitaurins, irresoluts a favor de tallar el trànsit pel carrer de l'Àngel, lligamosques en contra, cagadubtes partidaris de tenir reina de la fira, detractors, dubtosos que mediten si el consistori municipal ha de presidir o no la processó del Corpus, atònics que no comprenen certes decisions de l'autoritat, confusos davant de tal i tal causa... Rajoy i Sánchez tampoc no saben què faran dilluns. La indecisió és una dolència d'abast global. Imagine que els caps d'alguns irresolts encara donaran voltes als assumptes que més els capfiquen. Als politòlegs els mata —en sentit metafòric— la curiositat. Intenten esbrinar què passa pel cap dels indecisos, cap a on s'inclinarà el seu vot. ¡Difícil saber-ho! Timbalada, grup de música afrobrasilera fundat a Salvador de Bahia per Carlinhos Brown, enregistrà un disc, a la dècada dels noranta, que es titulava Cada cabeça é um mundo.

(publicat a Levante-EMV, el 25/06/2016)