dissabte, 29 de juny del 2019

Els valencians a Roma: parents, amics i jueus

Durant el pontificat d'Alexandre VI, Roma s'omplí novament de valencians. Acudiren, per exemple, els metges Gaspar Torrella i Pere Pintor, autors de sengles tractats sobre la pesta i el mal francés. Diversos familiars, com ara Joan LLopis, Joan de Castre-Pinós, Joan de Castellar, Jaume Serra, Bartomeu Martí i Francesc Lloris, foren nomenats cardenals. També foren elevats al cardenalat, els parents del cercle més íntim: Joan de Borja el Vell, Joan de Borja i Pere Lluís de Borja, fills de Joana de Montcada, i el cosí Francesc de Borja (probable fill de Calixt III). Dos nebots, Guillem Ramon i Roderic, foren nomenats capitans de la guàrdia pontifícia. Per últim, molts jueus i conversos (o "marrans" de conversió dubtosa) foren acollits a Roma. Açò desfermà les ires de Ferran d'Aragó, trameses per l'ambaixador Lope de Haro. Tanmateix, el papa es mostrà tan tolerant amb els jueus (s'ha de tenir present que eren una font d'ingressos substanciosos), que ell mateix fou titllat de marrà. El pontífex no feia massa cas d'aquestes enraonies.



Piazza della Pilotta i Via della Pilotta a Roma, llocs on es jugaven partides de pilota

dijous, 27 de juny del 2019

No es pot ser jutge i part alhora

Darrerament, tres texts meus (dues columnes publicades a Levante-EMV i una entrada penjada al blog), tots ells referits a l'actualitat política xativina, han suscitat comentaris i debats molt interessants. L'intercanvi d'opinions s'ha produït a les xarxes socials de Twitter i Facebook. Una primera objecció que s'ha fet als meus escrits és la falta d'objectivitat. Convé recordar que una columna d'opinió sol pertànyer a la categoria de texts argumentatius, és a dir, texts que intenten convèncer d'una idea o tesi. Per tal de persuadir els lectors, hom utilitza arguments. Els detractors poden, naturalment, argumentar en contra. L'objectivitat no és, per tant, la propietat que millor caracteritza uns texts subjectius per definició. El seny i la bona argumentació són trets molt més rellevants. L'objectivitat només es demana als discursos informatius o acadèmics, però jo expresse les meues opinions sobre la realitat política de la ciutat. Els seguidors de les meues columnes són persones a les quals agrada la meua forma de raonar, o gent que sol estar d'acord amb els meus punts de vista. Però s'ha d'acceptar que altres persones no vulguen saber-se'n res.

Em fan gràcia les acusacions de subjectivitat, perquè els acusadors també opinen. Poden ser, en conseqüència, tan subjectius com jo, o més. He notat, posem per cas, que algunes veus crítiques venen de l'òrbita de Xàtiva Unida. Em solen acusar de menystenir el seu grup polític. Les acusacions, que eludeixen el debat d'arguments, arriben a caure en la hipèrbole i la fal·làcia ad hominem: «De veritat, Ximo, no comprenc tanta insídia per part teua ni tanta irracionalitat contra Xàtiva Unida.» Altres comentaris són més sibil·lins. «És un bon article, un "poc" més critic amb alguns que de costum, però amb el mateix repartiment de culpes subtil per als de sempre...», diu una persona sobre el meu article publicat al Levante-EMV de dissabte passat. (Cal traduir "alguns" per regidors socialistes i "els de sempre" per regidors de XU, per a entendre millor l'enunciat.) Si qui em critica és militant o simpatitzant de Xàtiva Unida, no podrà al·legar imparcialitat; ningú no pot ser jutge i part alhora. En definitiva, veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els propis mena al victimisme i la malenconia, a pensar acríticament que tot el món està en contra d'u.

Potser, sóc més imparcial que aquestes veus, perquè no tinc implicació de part. Ni milite en el PSOE, ni en EUPV, ni en Unides Podem. Això em proporciona prou equidistància. També se m'ha objectat que omet certs assumptes importants —l'entesa dels socialistes locals amb C's, posem per cas. Això no és de veres. En realitat, algunes persones voldrien que jo escrigués l'article que escriurien elles. Aquesta pretensió no resulta factible per tres boníssimes raons: cadascú és lliure d'expressar les seues opinions com millor li abellisca; sóc col·laborador habitual d'un diari —hi tinc una columna quinzenal— i em puc permetre de dossificar temes i particularitats; l'extensió dels meus articles està taxada pel mitjà en què col·labore. Si fes cas d'alguns suggeriments, redactaria escrits que ocuparien una plana sencera. ¡Impossible! El diari no m'ho permetria —ni tampoc els lectors, que no suportarien tanta lletra impresa. No pretenc l'objectivitat absoluta, que no existeix. Busque l'equanimitat, l'opinió equilibrada, el judici assenyat. Intente fugir de l'escrit pamfletari. Algú ha comentat: «Aquest home sempre va igual.» El públic lector jutjarà.

dimarts, 25 de juny del 2019

Més matrimonis dels Borja

El rei Ferran de Nàpols oferí a Jofré la promesa de matrimoni de la seua néta Sança (filla natural legitimada del futur rei Alfons II). D'altra banda, Joan de Borja embarcà cap a Barcelona, per a casar-se amb Maria Enríquez, cosina de Ferran el Catòlic, i fer-se càrrec del ducat de Gandia. Duia quatre galeres carregades de roba, joies i regals. La boda se celebrà a Barcelona davant dels Reis Catòlics. Durant un temps, el papa li enviava cartes d'amonestació perquè, segons les notícies arribades a Roma, no jeia amb la dona i malbaratava els diners que li eren tramesos regularment.


dissabte, 22 de juny del 2019

Miratge dissipat

Durant el passat període municipal, les relacions entre els regidors del PSOE i Xàtiva Unida van ser especialment complicades. ¿Per què? Perquè uns i altres havien d'actuar constrets per dues necessitats, la d'assegurar un govern local d'esquerres i la de lluitar per l'hegemonia a l'espai polític compartit. (Tampoc no s'han de descartar possibles friccions de tipus personal.) Mal assumpte. Tothom sap que dos pollastres no poden conviure en un mateix corral. ¿Quin grup va contravenir més vegades a la bona fe dels pactes? Difícil respondre; XU diu una cosa i el PSOE, la contrària. En qualsevol cas, compartisc la visió d'un amic meu. Els socialistes van gestionar les desavinences de manera més reservada. En canvi, XU solia fer-ho públicament, corrent el risc d'aparèixer davant de molts com el dolent de la pel·lícula, com el grup que ficava pals a les rodes del tripartit. Durant la recent campanya electoral, l'agressivitat de XU fou més evident que la del PSOE. Conclusió: amb el resultat electoral obtingut el dia 26, els socialistes no volen ni sentir parlar de reeditar el Pacte de Sant Domènec. Des del meu punt de vista, una mala notícia.

Per la seua banda, Xàtiva Unida no accepta res que no siga la firma d'un nou pacte. Formar part del govern socialista d'una sola veu, com proposa Roger Cerdà, no entra en els plans de Lorente i els seus. S'estimen més passar a l'oposició. L'alcalde ha oferit delegacions a tots els grups amb representació municipal. Els de XU han rebutjat l'oferta. ¡Altra mala notícia per als votants progressistes! I ningú no donarà el braç a tòrcer, perquè els ponts estan absolutament trencats. Les malvolences personals són insuperables. La profecia autocomplida, que C's siga l'únic grup que accepte l'oferiment de Cerdà, posa la guinda. Això sí, la franquícia local de Rivera demana contrapartides; vol delegacions rellevants i autonomia per a gestionar-les. Alguns suposen que l'entesa amb C's ja és cosa feta. Com que els socialistes no disposen de majoria absoluta —els ha faltat un sol escó per a obtenir-la—, han de buscar una fórmula que garantisca l'estabilitat de l'equip de govern i l'aprovació dels seus projectes. Juan Giner podria ser la solució, tant més que el grup municipal del PSOE no pareix tenir gent de sobra per a gestionar totes les àrees edilícies.

Les obligacions professionals, familiars i polítiques d'uns quants regidors i regidores socialistes —i la seua competència en algun cas— susciten dubtes. ¿Són capaços d'administrar tots sols els afers municipals o necessiten ajuda? El suport dels coreligionaris locals de Rivera i Cantó no està, però, exempt de riscos. Provoca el rebuig de molts votants d'esquerres —d'un sector de la militància socialista, per exemple—, que blasmen els tractes amb una formació partidària de privatitzar la sanitat, l'educació i les pensions, de baixar el salari mínim, de liquidar ajudes a la dependència, d'aplicar noves retallades de drets laborals, de baixar imposts als rics, de desactivar les polítiques d'igualtat, d'esmotxar les llibertats, de tancar la televisió autonòmica, de restringir l'ensenyament i l'ús del valencià, d'aplicar indefinidament en Catalunya l'article 155 de la Constitució, de no traure de la garjola els presos polítics. Els col·legues andalusos, madrilenys i murcians de Juan Giner han pactat sense problemes amb Vox, partit neofalangista.

Durant el debat d'investidura en les Corts, Toni Cantó oferí suport a Ximo Puig si trencava amb el sanchismo, el nacionalismo y el populismo. ¿Farà escarafalls d'aquestes amistats perilloses, el socialisme xativí? En Cream, trio mític format per Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker, cada músic tocava el seu instrument. A C's, membre del "Trío de Colón", tant se li'n dóna tocar el baix o la bateria. En fi, el suport de Juan Giner i Maria Beltrán al PSOE toparia amb l'oposició ferotge de Xàtiva Unida i el Partit Popular, que aspiren a ser hegemònics en els respectius espais polítics. (Les aspiracions de Xàtiva Unida poden semblar il·lusòries, però ja sabem que el maximalisme surt barat quan s'està a l'oposició.) Les hostilitats no tardaran a desfermar-se. Des del PSOE es recordarà sovint a Miquel Lorente i els seus que no formen part del govern local perquè no han volgut. És possible que també es facen servir com a munició assumptes tèrbols. Contemplar picabaralles freqüents entre formacions polítiques que haurien de col·laborar serà un espectacle poc edificant. ¡La unió de les esquerres només era un miratge!

(publicat a Levante-EMV, el 22/06/2019)

dimarts, 18 de juny del 2019

Giulia és raptada pels francesos

Adriana del Milà i Giulia Farnese havien acompanyat Lucrècia a Pesaro. Aprofitant una petita indisposició de Lucrècia, les dues joves marxaren a Capodimonte, feu dels Orsini. El germà de Giulia, el noble Àngelo Farnese, estava greument malat. Alexandre VI envià missatges a Pesaro i Capodimonte perquè tornaren a Roma. Però el marit de Giulia, que comandava tropes aliades del papa, fingint-se malalt, marxà al feu familiar, Bassanello i exigí des d'allí que Giulia tornés amb ell. El pontífex volia que anés a Roma. Finalment, Orso transigí a canvi de 2.000 ducats. De camí cap a Roma, Adriana i Giulia caigueren en mans d'uns francesos comandats per Yves d'Allègre. Les dones, tractades exquisidament, foren tornades a Roma a canvi de 3.000 ducats. El papa, vestit de vellut negre, amb daga i espasa daurades, sortí a rebre les dues amigues una nit de novembre de 1494. A partir d'aleshores, la relació de Giulia amb el papa Borja es gelaria. El marit, Orso Orsini, el pobre Monoculus Orsinus, morí en caure-li al damunt un trespol.


La dama e l'unicorno de Luca Longhi. Probable retrat de Giulia Farnese

dimecres, 12 de juny del 2019

Ens volien salvar i no ho sabíem

A principis de la setmana passada s'estenia el rumor d'una possible entesa entre XU, PP i C's. Es volia formar una majoria absoluta que desbanqués Roger Cerdà de l'alcaldia. Miquel Lorente desmentí el rumor. Però en la roda de premsa posterior a la seua entrevista amb Cerdà, el cap local de C's confirmà les converses a través d'un intermediari. Empipament monumental en les files de Xàtiva Unida. Afirmaren que Giner mentia. Li exigiren que retirés les seues paraules i que donés el nom de l'intermediari. No calgué; el dia 8, l'arquitecte Quique Argente twitteava açò: «Com a ciutadà i sense representar a cap partit vaig intentar propiciar encontres amb diferents opcions polítiques per a buscar consens. Lamente que algun dirigent no haja entès que la meua acció era independent i personal, cosa que ha pogut afectar la credibilitat de @XativaUnida.» Amb aquestes paraules, intentava deslliurar Xàtiva Unida de qualsevol responsabilitat. Aquesta confessió pública recordava una escena de teatre que ja s'ha representat altres vegades: per a salvaguardar el bé superior, o el cap suprem, un personatge assumeix totes les culpes d'una intriga o un complot.

¿Aconseguí el seu propòsit? ¡No! Analitzem el seu text. Diu que intentà contactes amb «diferents opcions polítiques». ¡Normal! No podia parlar només amb una; XU i C's no sumen majoria absoluta al consistori xativí. Calia parlar també amb el PP. Argente lamenta que «algun dirigent no haja entès». ¿Algun? O siga que altres si ho van entendre. Doncs jo sóc qui no entén res de res. No m'entra en el cap que el xic, per bé que estiga una mica enfaristolat, pogués fer ofertes —no ocupa cap càrrec institucional— sense el consentiment previ d'altra persona, el veritable oferent. És més: llevat que siguen curts de gambals, allò normal és que els representants dels partits no hagueren volgut parlar amb algú que anés per lliure. Qualsevol pot pensar que, en cas de desconfiança, haurien pogut fer una trucada telefònica per a saber si el personatge parlava per boca de ganso. En aquest cas, les coses no haurien anat a més. Per tant, la confessió de culpa de l'intermediari que nega ser-ho, lluny d'esvair dubtes, els augmenta. Confirma de manera inqüestionable, això si, que efectivament s'havien celebrat converses amb grups polítics per a buscar un consens.

¿Consens sobre què? ¿S'ha produït un resultat electoral ajustadíssim o una situació d'emergència local que justifique l'aparició d'un salvador de la pàtria xativina? ¿I el PSOE guanyador de les eleccions per voluntat popular —s'ha quedat a uns 250 vots d'obtenir la majoria absoluta— no comptava per al consens? ¿O també s'havia contactat amb alguns regidors del grup socialista? En les xarxes, alguna persona ja ha titllat Argente de valent, però caldria considerar-lo més bé un irresponsable. Deu pensar que la seua explicació a través de Twitter és suficient, però molts la trobem prou incompleta; hauria d'especificar clarament —els ciutadans interessats en la marxa dels afers públics mereixen algunes precisions— en què consistia el consens que buscava, amb quants grups polítics s'havia reunit, si els contactes havien començat abans del dia 26 (en base a meres suposicions sobre la futura configuració del consistori), si s'havien tancat acords provisionals (amb alguna de les «diferents opcions polítiques») i a canvi de quines contrapartides, a qui anava informant de les gestions... També seria interessant conèixer l'adscripció ideològica del nostre salvador frustrat.

És difícil aclarir-se amb ell. ¿Prové d'UPYD però simpatitza amb EU i milita en Compromís? Si milita en el grup nacionalista, els seus companys haurien d'explicar-li que una cosa és blasmar el PSOE —perquè dóna una de calç i una d'arena— i altra molt distinta, embarcar-se en transaccions estranyes amb les franquícies locals de Casado i Rivera. Per a gent progressista, això queda lleig. Que els possibles mandants del negoci i el mandatari foren d'esquerres seria per a partir-se de riure. ¿Esquerra transformadora? ¡Ha! S'ha servit en safa la coartada perfecta per a un pacte entre PSOE i C's. A no ser que fos això exactament el que es buscava. De fet, ja se sent la cobla: «Tot és un muntatge de Cerdà i Giner.» Ni que els xativins i les xativines fórem beneits o badocs. Sembla mentida que la fatuïtat, el desig de figurar i unes enormes malvolences personals (possiblement adobades pel sectarisme, els diners o l'ambició desmesurada i poc realista d'ocupar el despatx d'alcaldia) ens proporcionen aquests numerets. ¡Quanta immaduresa!

dissabte, 8 de juny del 2019

Panorama postelectoral

Les eleccions del passat dia 26 han variat el panorama polític local. El valencianisme ja no té representació al consistori; ni Compromís ni Plataforma per Xàtiva han superat el llistó del 5% dels vots vàlids emesos. La suma dels percentatges obtinguts per cada formació, 3,96% i 2,54%, el sobrepuja, però mai no sabrem si una llista única encapçalada per Minguet hauria aconseguit almenys un escó. En tot cas, la divisió en vespres electorals ha provocat un resultat previsible. S'imposa, per tant, l'autocrítica. Ambdós grups tindran temps per a la reflexió mentre travessen un llarg desert d'almenys quatre anys. Han de recompondre aviat l'espai unitari del nacionalisme xativí. Sorprèn que el daltabaix de Compromís no haja estat aprofitat per Xàtiva Unida; ha tret menys vots que en les anteriors eleccions municipals. Tot fa pensar que els vots perduts pels valencianistes han anat a parar al PSOE. Xàtiva Unida també haurà de fer autocrítica. Durant els últims quatre anys, els seus regidors han actuat sovint com si foren oposició. Les desavinences amb els socis de govern, els intents de col·lusió i la crítica pública als socialistes eren constants.

Durant la campanya electoral, la guerra permanent contra el PSOE va arribar al seu punt àlgid. Costa d'entendre tanta agressivitat contra els possibles futurs socis de govern. Des de fa mesos, Xàtiva Unida feia servir insistentment un leitmotiv, el sorpasso als socialistes, aposta difícil de guanyar. El PSOE ha fregat la majoria absoluta. No està interessat, per tant, a revalidar el pacte de Sant Domènec amb uns socis poc fiables. ¡Llàstima! Vist el desastre patit en altres llocs, l'EU local se n'ha sortit prou bé; conserva els cinc regidors que tenia. Però Miquel Lorente i els seus han perdut rellevància. Roger Cerdà, que algunes bases d'EU anomenen despectivament Rogelio —Rus també el nomenava així—, tornarà a ser alcalde sense necessitat de pactes. En realitat, no li fan menester per a la sessió d'investidura. D'acord amb la llei electoral, si ningú no obté la majoria absoluta en votació única, el cap de la llista més votada és automàticament elegit batlle. Sembla que Xàtiva Unida, PP i C's no han pactat cap alternativa. ¿Algú temptà, però, l'empresa? Fa mesos, ja es xiuxiuejaren conxorxes amagades. La política fa estranys companys de llit.

Lorente hagué de tallar el rum-rum que s'anava estenent pels cercles polítics la setmana passada. ¿Sondejava les possibilitats de suplantar Cerdà? El cap d'EU titllà de «barbaritat» el flirteig amb la dreta i negà que negociar amb PP i C's fos «una possibilitat creïble». ¿Roma locuta, causa finita? ¡Ha! Juan Giner assegura haver rebut proposicions de Xàtiva Unida. En fi, més enllà de traïcions i d'ineficiències, l'anterior no era un mal govern local; en teoria, reunia el bo i millor de cada formació del tripartit. (Se suposa que la gent més competent ocupa els primers llocs de les llistes.) La gestió de les diverses àrees municipals estava repartida entre tres grups polítics. Ara, el PSOE es troba davant d'un dilema: oferir alguna ponència a l'oposició, a canvi d'estabilitat, o governar en solitari amb pactes puntuals. Si tria la primera opció, només comptarà amb C's, cosa que es prendran malament part de la militància socialista i gent que ha prestat el seu vot. Si s'opta per governar en solitari, ¿es disposa d'equip idoni per a enllestir les tasques ajornades?

El seu catàleg és extens: disseny d'un nou model de ciutat, ús intensiu de les noves tecnologies en la prestació de serveis públics de qualitat, impuls de l'economia basada en el coneixement i la innovació, represa de l'activitat industrial, comercial i agrícola, promoció del turisme cultural, lluita contra l'atur, la pobresa i la marginació, millora de l'assistència sanitària i els serveis socials, manteniment i ampliació dels plans d'igualtat, consecució d'una universitat pública, execució del pla de mobilitat, foment de la cultura, conservació del patrimoni històric i artístic, millores urbanístiques, pla de museus, regularització de la plantilla municipal... ¿Recaurà tota la gestió municipal sobre un grup reduït de persones? Cerdà no serà diputat provincial, però Xelo Angulo podria tenir càrrec a València. L'ajuntament nou es constituirà el pròxim dia 15. Encara no s'ha estrenat, per tant, l'onzè període municipal. Haurem de donar un marge de confiança als socialistes i desitjar-los sort. Es veuran negres per a governar la ciutat. ¡Temps al temps!

(publicat a Levante-EMV, el 08/06/2019)