dissabte, 22 de juny de 2019

Miratge dissipat

Durant el passat període municipal, les relacions entre els regidors del PSOE i Xàtiva Unida van ser especialment complicades. ¿Per què? Perquè uns i altres havien d'actuar constrets per dues necessitats, la d'assegurar un govern local d'esquerres i la de lluitar per l'hegemonia a l'espai polític compartit. (Tampoc no s'han de descartar possibles friccions de tipus personal.) Mal assumpte. Tothom sap que dos pollastres no poden conviure en un mateix corral. ¿Quin grup va contravenir més vegades a la bona fe dels pactes? Difícil respondre; XU diu una cosa i el PSOE, la contrària. En qualsevol cas, compartisc la visió d'un amic meu. Els socialistes van gestionar les desavinences de manera més reservada. En canvi, XU solia fer-ho públicament, corrent el risc d'aparèixer davant de molts com el dolent de la pel·lícula, com el grup que ficava pals a les rodes del tripartit. Durant la recent campanya electoral, l'agressivitat de XU fou més evident que la del PSOE. Conclusió: amb el resultat electoral obtingut el dia 26, els socialistes no volen ni sentir parlar de reeditar el Pacte de Sant Domènec. Des del meu punt de vista, una mala notícia.

Per la seua banda, Xàtiva Unida no accepta res que no siga la firma d'un nou pacte. Formar part del govern socialista d'una sola veu, com proposa Roger Cerdà, no entra en els plans de Lorente i els seus. S'estimen més passar a l'oposició. L'alcalde ha oferit delegacions a tots els grups amb representació municipal. Els de XU han rebutjat l'oferta. ¡Altra mala notícia per als votants progressistes! I ningú no donarà el braç a tòrcer, perquè els ponts estan absolutament trencats. Les malvolences personals són insuperables. La profecia autocomplida, que C's siga l'únic grup que accepte l'oferiment de Cerdà, posa la guinda. Això sí, la franquícia local de Rivera demana contrapartides; vol delegacions rellevants i autonomia per a gestionar-les. Alguns suposen que l'entesa amb C's ja és cosa feta. Com que els socialistes no disposen de majoria absoluta —els ha faltat un sol escó per a obtenir-la—, han de buscar una fórmula que garantisca l'estabilitat de l'equip de govern i l'aprovació dels seus projectes. Juan Giner podria ser la solució, tant més que el grup municipal del PSOE no pareix tenir gent de sobra per a gestionar totes les àrees edilícies.

Les obligacions professionals, familiars i polítiques d'uns quants regidors i regidores socialistes —i la seua competència en algun cas— susciten dubtes. ¿Són capaços d'administrar tots sols els afers municipals o necessiten ajuda? El suport dels coreligionaris locals de Rivera i Cantó no està, però, exempt de riscos. Provoca el rebuig de molts votants d'esquerres —d'un sector de la militància socialista, per exemple—, que blasmen els tractes amb una formació partidària de privatitzar la sanitat, l'educació i les pensions, de baixar el salari mínim, de liquidar ajudes a la dependència, d'aplicar noves retallades de drets laborals, de baixar imposts als rics, de desactivar les polítiques d'igualtat, d'esmotxar les llibertats, de tancar la televisió autonòmica, de restringir l'ensenyament i l'ús del valencià, d'aplicar indefinidament en Catalunya l'article 155 de la Constitució, de no traure de la garjola els presos polítics. Els col·legues andalusos, madrilenys i murcians de Juan Giner han pactat sense problemes amb Vox, partit neofalangista.

Durant el debat d'investidura en les Corts, Toni Cantó oferí suport a Ximo Puig si trencava amb el sanchismo, el nacionalismo y el populismo. ¿Farà escarafalls d'aquestes amistats perilloses, el socialisme xativí? En Cream, trio mític format per Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker, cada músic tocava el seu instrument. A C's, membre del "Trío de Colón", tant se li'n dóna tocar el baix o la bateria. En fi, el suport de Juan Giner i Maria Beltrán al PSOE toparia amb l'oposició ferotge de Xàtiva Unida i el Partit Popular, que aspiren a ser hegemònics en els respectius espais polítics. (Les aspiracions de Xàtiva Unida poden semblar il·lusòries, però ja sabem que el maximalisme surt barat quan s'està a l'oposició.) Les hostilitats no tardaran a desfermar-se. Des del PSOE es recordarà sovint a Miquel Lorente i els seus que no formen part del govern local perquè no han volgut. És possible que també es facen servir com a munició assumptes tèrbols. Contemplar picabaralles freqüents entre formacions polítiques que haurien de col·laborar serà un espectacle poc edificant. ¡La unió de les esquerres només era un miratge!

(publicat a Levante-EMV, el 22/06/2019)