A principis de la setmana passada s'estenia el rumor d'una possible entesa entre XU, PP i C's. Es volia formar una majoria absoluta que desbanqués Roger Cerdà de l'alcaldia. Miquel Lorente desmentí el rumor. Però en la roda de premsa posterior a la seua entrevista amb Cerdà, el cap local de C's confirmà les converses a través d'un intermediari. Empipament monumental en les files de Xàtiva Unida. Afirmaren que Giner mentia. Li exigiren que retirés les seues paraules i que donés el nom de l'intermediari. No calgué; el dia 8, l'arquitecte Quique Argente twitteava açò: «Com a ciutadà i sense representar a cap partit vaig intentar propiciar encontres amb diferents opcions polítiques per a buscar consens. Lamente que algun dirigent no haja entès que la meua acció era independent i personal, cosa que ha pogut afectar la credibilitat de @XativaUnida.» Amb aquestes paraules, intentava deslliurar Xàtiva Unida de qualsevol responsabilitat. Aquesta confessió pública recordava una escena de teatre que ja s'ha representat altres vegades: per a salvaguardar el bé superior, o el cap suprem, un personatge assumeix totes les culpes d'una intriga o un complot.
¿Aconseguí el seu propòsit? ¡No! Analitzem el seu text. Diu que intentà contactes amb «diferents opcions polítiques». ¡Normal! No podia parlar només amb una; XU i C's no sumen majoria absoluta al consistori xativí. Calia parlar també amb el PP. Argente lamenta que «algun dirigent no haja entès». ¿Algun? O siga que altres si ho van entendre. Doncs jo sóc qui no entén res de res. No m'entra en el cap que el xic, per bé que estiga una mica enfaristolat, pogués fer ofertes —no ocupa cap càrrec institucional— sense el consentiment previ d'altra persona, el veritable oferent. És més: llevat que siguen curts de gambals, allò normal és que els representants dels partits no hagueren volgut parlar amb algú que anés per lliure. Qualsevol pot pensar que, en cas de desconfiança, haurien pogut fer una trucada telefònica per a saber si el personatge parlava per boca de ganso. En aquest cas, les coses no haurien anat a més. Per tant, la confessió de culpa de l'intermediari que nega ser-ho, lluny d'esvair dubtes, els augmenta. Confirma de manera inqüestionable, això si, que efectivament s'havien celebrat converses amb grups polítics per a buscar un consens.
¿Consens sobre què? ¿S'ha produït un resultat electoral ajustadíssim o una situació d'emergència local que justifique l'aparició d'un salvador de la pàtria xativina? ¿I el PSOE guanyador de les eleccions per voluntat popular —s'ha quedat a uns 250 vots d'obtenir la majoria absoluta— no comptava per al consens? ¿O també s'havia contactat amb alguns regidors del grup socialista? En les xarxes, alguna persona ja ha titllat Argente de valent, però caldria considerar-lo més bé un irresponsable. Deu pensar que la seua explicació a través de Twitter és suficient, però molts la trobem prou incompleta; hauria d'especificar clarament —els ciutadans interessats en la marxa dels afers públics mereixen algunes precisions— en què consistia el consens que buscava, amb quants grups polítics s'havia reunit, si els contactes havien començat abans del dia 26 (en base a meres suposicions sobre la futura configuració del consistori), si s'havien tancat acords provisionals (amb alguna de les «diferents opcions polítiques») i a canvi de quines contrapartides, a qui anava informant de les gestions... També seria interessant conèixer l'adscripció ideològica del nostre salvador frustrat.
És difícil aclarir-se amb ell. ¿Prové d'UPYD però simpatitza amb EU i milita en Compromís? Si milita en el grup nacionalista, els seus companys haurien d'explicar-li que una cosa és blasmar el PSOE —perquè dóna una de calç i una d'arena— i altra molt distinta, embarcar-se en transaccions estranyes amb les franquícies locals de Casado i Rivera. Per a gent progressista, això queda lleig. Que els possibles mandants del negoci i el mandatari foren d'esquerres seria per a partir-se de riure. ¿Esquerra transformadora? ¡Ha! S'ha servit en safa la coartada perfecta per a un pacte entre PSOE i C's. A no ser que fos això exactament el que es buscava. De fet, ja se sent la cobla: «Tot és un muntatge de Cerdà i Giner.» Ni que els xativins i les xativines fórem beneits o badocs. Sembla mentida que la fatuïtat, el desig de figurar i unes enormes malvolences personals (possiblement adobades pel sectarisme, els diners o l'ambició desmesurada i poc realista d'ocupar el despatx d'alcaldia) ens proporcionen aquests numerets. ¡Quanta immaduresa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada