A la seua novel·la Jonathan Strange i el senyor Norrell, Susanna Clarke conta com les coses eren canviades de lloc pel mag Strange, que acompanyava el duc de Wellington per terres de Portugal, Espanya i França durant la guerra contra les tropes napoleòniques. Strange mogué un olivar i un pinar a Navarra, alterà la situació geogràfica de Pamplona i intercanvià les posicions de dues esglésies a Sant Joan Lohitzune, ciutat de Lapurdi, al departament francès dels Pirineus Atlàntics. En definitiva, resultaria que els sortilegis provocaren la derrota de Napoleó. ¡Coses de la màgia anglesa! Boris Johnson també és mag; féu ¡puf! i el Regne Unit ja no estava a Europa. Els habitants de la pell de brau són diferents dels anglesos; estan més donats als miracles que a la màgia. Podem recordar episodis espectaculars. El 23 de maig de l'any 844, les hosts cristianes de Ramir I d'Astúries, capitanejades per Sancho Fernández de Tejada, derrotaren els musulmans a Clavijo. La intervenció de l'apòstol Jaume el Major, que aparegué al camp de batalla, muntat en un magnífic corser blanc i brandant una espasa, fou decisiva per a la gran victòria cristiana.
Astúries deixà de pagar a l'emir de Còrdova el tribut anual de les cent donzelles. Nasqué el mite de Sant Jaume Matamoros, avui políticament incorrecte es mire com es mire. S'establí el vot a Sant Jaume, que encara se celebra. És possible que Felip VI vaja el pròxim dia 25 a renovar-lo davant el sepulcre de l'apòstol, una peça prodigiosa. (En matèria màgica, Galícia i el Regne Unit s'assemblen molt.) Cal recordar que Sant Jaume és patró d'Espanya. El dels valencians és Sant Vicent Ferrer, que també practicà moltíssims miracles. Però m'estic desviant de l'assumpte que volia tractar. El 16 de juliol se celebra la diada de la Mare de Déu del Carme. Festa major a ma casa; tres dones, ma mare, la meua dona i una de les meues filles, es diuen Carme. (La meua sogra, que en glòria estiga, també era Carme.) En realitat, tant se val que siga setze com quatre. Qualsevol excusa és bona per a fer un bon àpat familiar. L'advocació que celebrem avui sorgí al mont Carmel, situat al nord de l'actual Israel. La Mare de Déu s'aparegué a un anglès, superior general de l'ordre dels carmelites, frares que s'escamparen per Europa i arribaren fins a Xàtiva.
El mont Carmel és un lloc molt escaient per a fenòmens prodigiosos; s'hi han trobat vestigis del profeta Elies i la cova de Magharat al-Skhul, amb diversos objectes del mosterià i esquelets d'home de Neandertal i Homo sapiens. En fi, tornem als carmelites. El seu convent xativí, situat a prop de l'actual barri del Carme, desaparegué durant la guerra de Successió. Com s'alçava extramurs, el general Joan Baptista Basset, tement que les tropes botifleres s'hi pogueren fer fortes, ordenà d'enderrocar-lo. Amb el pas del temps, solar i terres de l'antic convent serien ocupades per l'Hort del Carme, propietat d'Attilio Bruschetti i la seua dona, Carme Pérez. Jo passava sovint pel seu costat, en direcció al barri del Carme, on vaig viure de menut. Els processos urbanístics es van engolir l'hort. Avui, els noms del barri i la seua parròquia recorden la presència carmelita a Xàtiva. Bé que no és ciutat marinera —Rus no complí la seua promesa de construir un port—, la diada de la Mare de Déu del Carme també se celebrarà en nombroses llars de la nostra ciutat.
¡Ha! És possible que Wellington fos ajudat per la màgia a la batalla de Waterloo. Però l'almirall Pascual Cervera Topete no pogué rebre el 3 de juliol de 1898 cap socors miraculós en aigües de Santiago de Cuba; la flota espanyola fou derrotada per l'almirall nord-americà William Thomas Sampson. Tot té una explicació. La batalla naval s'havia esdevingut massa aviat; Fins a 1901, la regent Maria Cristina d'Habsburg i el duc de Veragua, ministre de Marina, no proclamarien la Mare de Déu del Carme patrona de l'Armada Espanyola. Per tant, Cervera encara no podia tenir ajuda celestial en 1898. La flota nord-americana no la necessitava. Amb independència que les seues naus eren millors que les espanyoles, el marins dels EUA no creuen en santes patrones; són protestants. I, ignore per quin motiu he divagat una mica —potser a causa de la calor—, va sent hora d'acabar l'article. Vull felicitar els mariners, els Carmels i les Carmes, que són moltes. Segons les estadístiques, Maria del Carme és el nom femení més freqüent a les nostres terres.
(publicat a Levante-EMV, el 16/07/2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada