dissabte, 2 de juliol de 2022

40 anys fent cultura

Ahir, l'Estatut d'Autonomia complí 40 anys. Fou aprovat l'1 de juliol de 1982. He tingut moltes ocasions d'explicar com nasqué. La UCD d'Adolfo Suárez estroncà el nostre procés autonòmic; va permetre una flagrant il·legalitat: que el País Valencià no accedís a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució. El president del Consell Preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, havia posat en marxa el mecanisme establert a l’article 143.2 de la Carta Magna. Va recórrer el país de nord a sud i va obtenir el pronunciament favorable de suficients municipis. Això hauria d’haver permès transitar la via de l’article 151.1: «No serà precís deixar transcórrer el termini de cinc anys, quan la iniciativa del procés autonòmic siga acordada dins del termini de l’article 143.2 per les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les províncies afectades que representen, almenys, la majoria del cens electoral de cadascuna d’elles i dita iniciativa siga ratificada mitjançant referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província.» Però els valencians mai no poguérem celebrar cap referèndum. Els andalusos, ¡sí!

No sé per quin motiu, ens ha vingut fa temps la dèria de celebrar els quaranta aniversaris; abans només se solien celebrar els 25, els 50, els 75 anys... En realitat, la commemoració resultarà més bé pobra —potser com correspon a una autonomia de segona com la nostra. Primerament, cal destacar les desavinences. PP i C's no han volgut sumar-se a la celebració —Vox és un cas a part—, perquè el lema, '40 anys fent país', els recorda l'expressió País Valencià. La dreta afirma que la frase divideix els ciutadans i fa referència als Països Catalans. ¡Ha! Potser quedaria més fi, i més emotiu, '40 anys fent comunitat'. Algú que vingués d'altre planeta podria pensar que les institucions valencianes hauran dissenyat un programa de fasts espectaculars. ¡Res més lluny de la realitat! El perfil dels actes programats per conselleries, universitats i altres institucions és acadèmic. També hi ha l'exposició itinerant, formada per plafons, que recorrerà molts centres escolars del país. L'acte emblemàtic serà el concert d'aquesta nit a la plaça de bous de València.

Xàtiva hi tindrà triple representació: Pep Gimeno "Botifarra", el Ball de la Moma i Al Tall —un dels seus membres, Manolo Miralles, és xativí. Tanmateix, ignorem si el nostre consistori, que es pronuncià en 1979 a favor d'accedir a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució, celebrarà cap acte rellevant. ¿Ha organitzat la Generalitat alguna magna exposició al Centre del Carme, al Museu de Belles Arts o a l'IVAM? ¡No! Escolta, ho haurà fet el MuVIM. ¡Tampoc! ¿I la música culta? ¿Com és que cap de les orquestres simfòniques valencianes no ha projectat cap cicle de concerts extraordinaris per a commemorar els 40 anys d'Estatut d'Autonomia? ¿S'ha fet algun encàrrec especial a Capella de Ministrers, el magnífic grup valencià de música antiga? ¡Doncs, tampoc! Hi ha detalls que criden l'atenció. Al concert de la nit, a més dels ja esmentats, actuaran El Diluvi, la Muixeranga d'Algemesí, Los Chikos del Maíz, Alba Reche, els Gegants i Cabets d'Ontinyent, la Maria, Capella del Misteri d'Elx, Miquel Gil, els Tornejants d'Algemesí i Julio Bustamante. En resum: cants, músiques i danses exclusivament populars o folklòriques.

Són, evidentment, expressions artístiques digníssimes. ¿Però té el govern valencià alguna cosa en contra de l'alta cultura? La negociació del Botànic va concloure amb l'adjudicació al PSOE de les conselleries més importants, llevat d'una, Educació i Cultura, que fou per a Compromís. Com que s'havia acordat el "mestissatge" dels departaments, Carmen Amoraga, que aspirava a consellera, hagué de conformar-se amb la Direcció General de Cultura i Patrimoni, un càrrec menor. Potser a causa de la decepció, aqueixa direcció general funciona a mig gas. I fa l'efecte que Compromís només s'interessa per la cultura popular i les manifestacions etnològiques. Està clar que promoure les tradicions ha de ser un dels objectius de la Generalitat. Però es fan servir en excés els pressuposts baixos, el pop i el folklore. Xàtiva també sol abusar de l'oferta popular i casolana. En fi, els polítics obliden que el nostre mai no serà un país modern si dóna l'esquena a l'alta cultura. Promovent només la platja i la paella, estem condemnats a ser un país subaltern.

(publicat a Levante-EMV, el 02/07/2022)