Insòlita campanya publicitària

Des de temps immemorials, a moltes persones de Xàtiva els encanta parlar mal del clima de la ciutat. La cosa no tindria major importància si els comentaris negatius es feren en petit comité, en converses privades o entre amics i familiars. Però no. L'anunci de la calor que regna a casa nostra es proclama de manera pública i als quatre vents. Resultaria que Xàtiva té, durant estiu, la temperatura més alta i més infernal de totes les Espanyes. Des que existeixen xarxes socials, la notícia arriba ben lluny. Les gracietes són nombrosíssimes. Foto d'una parella. «Amor, digues-me una cosa calenta», demana ella. «¡Xàtiva!», contesta ell. «Com ja estem socarrats, no podem socarrar-nos més.» Foto de dona davant una finestra que deixa entrar una gran flamarada i text que diu: «Quan t'oblides que vius a Xàtiva i obris la finestra perquè entre la frescoreta.» Fa pocs dies, fou viral la foto d'un plafó electrònic, situat a l'altura del número 33 del carrer Reina, que marcava 48,5 graus de temperatura. No cal dir que aqueixa lectura era absolutament incorrecta.

La calor intensa de la ciutat també apareix molt sovint als mitjans de comunicació generalistes —periòdics, ràdios, televisions—, que aporten llur nyic-nyic a la insòlita campanya publicitària. En "Comediants", programa d'À Punt, Rafa Forner pregunta: «¿On penseu que fa més calor, a l'infern o a Xàtiva en estiu?» En altre canal de televisió apareix l'amo d'un restaurant xativí: «Hui, Xàtiva ha registrat la temperatura més alta d'Europa.» Reportera d'À Punt fregint ous a la via pública xativina (en una trapa metàl·lica de la plaça de l'Estació, en el capó d'un cotxe...). Em sembla que convindria explicar algunes coses. És evident que la situació geogràfica de la nostra ciutat (la distància que la separa de la costa i l'encaixament als vessants de les serres del Castell i Vernissa) eleva prou les seues temperatures en estiu. València, Gandia, Dénia tenen temperatures mitjanes més suaus gràcies a l'acció de les brises mediterrànies, que temperen l'ardor de l'aire de juliol i agost. D'altra banda, els compressors d'aire condicionat col·locats a les façanes augmenten uns graus la temperatura dels carrers, i dels termòmetres electrònics pròxims. I també és cert que el canvi climàtic, amb la seua seqüela de l'escalfament global, afecta igualment tots els indrets, d'interior i de costa.

El futur climàtic es presenta molt fosc. Durant aquest juliol, calorós ja per si mateix, hem patit dues enormes onades de calor. A l'Àrtic i l'Antàrtida es registraren durant el passat mes de març unes temperatures rècord de 30 i 40 graus per damunt de la mitjana habitual. Per primera vegada des que hi ha registres, Londres ha experimentat una temperatura de 40 graus. Enormes incendis forestals assolen tot Europa. Mentre, els socarrats a la nostra, entestats a pregonar que Xàtiva és la ciutat més tòrrida del món mundial, cosa que damunt no és certa. (Les temperatures més altes de la Península Ibèrica se solen donar a la vall del Guadalquivir, especialment a la província de Còrdova, segons diuen les estadístiques.) La Fira d'Agost brinda una de les grans ocasions per a malparlar del clima xativí. Ja és un tòpic proclamar en veu ben alta que els visitants de la nostra festa hauran de suportar una calor terrible. Jo crec que hauríem de ser més prudents. En agost fa calor a quasi tota la pell de brau. ¿És que pretenem espantar els visitants? ¿No seria millor callar i deixar que siguen ells mateixos els qui jutgen si la caloreta de Xàtiva és suportable o no?

Hauríem d'oblidar cobles com aquella de «no se t'acudisca abaixar la finestra del cotxe si passes per Xàtiva». ¿Quina raó hi ha per a fer-ho? Si el vehicle compta amb sistema d'aire condicionat, només l'estalvi de combustible, caríssim, justificaria l'obertura de finestres. En fi, la ciutat no té precisament un nombre exageradament alt de turistes. Per sort, el clima no dissuadirà molta gent de seguir acudint a la nostra Fira d'Agost. Només un descens gradual en la varietat i la qualitat de l'oferta comercial i festera (o la competència d'altres destinacions) podria minvar l'assistència de forasters. En tot cas, no veig la utilitat d'anunciar a estranys els aspectes negatius, somiats o reals, de la nostra ciutat (mal estat de conservació del patrimoni històric i artístic, clima extrem, escassesa de serveis). En uns casos, els clams han d'anar dirigits exclusivament als responsables, particulars i autoritat. Els draps bruts es renten a casa. En altres casos, crec que faríem millor de callar; certes modalitats de propaganda no són gens aconsellables per a promoure un producte.

(publicat a Levante-EMV, el 30/07/2022)