Lucrècia Borja, duquessa consort

En juny de 1505, morí el duc Ercole d'Este. El va succeir Alfonso I d'Este, el marit de Lucrècia Borja, que esdevingué duquessa consort de Ferrara. Fou testimoni de les disputes d'Alfons amb els seus germans a causa de l'herència familiar. Les pretensions de la República de Venècia i dels papes Juli II i Lleó X d'incorporar a llurs respectius estats els dominis dels Este obligaren el marit a embarcar-se en guerres contínues, durant les quals Lucrècia exercí la regència. La duquessa de Ferrara es va ocupar dels fills de Cèsar, Girolamo i Camilla, la qual, amb el nom de Lucrècia, professà i fou monja exemplar en un convent fundat per sa tia. Quan tornava de la guerra, Alfons passava les nits amb l'esposa. Li provocà onze embarassos, però només nasqueren set fills. Sobrevisqueren quatre: Ercole (futur duc Ercole II), Ippolito II d'Este (futur cardenal i fundador de la Vil·la d'Este, a Tívoli), Francesco i Eleonora.

 

 

Ritratto in armatura del duca Alfonso I d'Este, de Battista Dosi

(Galleria Estense)