dissabte, 23 d’octubre de 2021

La ciutat més bonica de Finlàndia

Malgrat els condicionaments que afecten la seua solvència —composició dels jurats, influències i pressions, conveniències polítiques, econòmiques o d'altres tipus—, els premis i les distincions són eines molt útils per a promocionar les ofertes culturals. Sense els premis literaris, posem per cas, molts autors ho tindrien ben pelut a l'hora de publicar les seues obres. En matèria de creació (plàstica, literària, cinematogràfica...) cal diferenciar, però, dos grups de guardons: els atorgats a una obra concreta i aquells que premien tota l'obra de la persona distingida. Els primers, tot i les reaccions adverses que sovint susciten, són a la llarga més equitatius. Una composició musical, o una novel·la, no ha obtingut enguany el premi, però l'autor, o l'autora, pot aconseguir-lo l'any vinent amb una creació millor —teòricament, si més no. En canvi, les distincions a tota la tasca creadora solen amagar un parany. Pensem, per exemple, en un premi al millor escriptor o la millor escriptora en llengua finlandesa. Li'l donen a en tal perquè és el més gran autor viu de la literatura finesa. Resulta evident que la persona premiada l'any següent serà segona al rànquing.

Potser, alguns van creure que el segell "Capital Cultural Valenciana" premiava la millor ciutat del país, però aquesta creença era infundada. ¿Què significa ser la millor? ¿La més bonica? ¿És més superba Praga que Florència? ¿Qui determina això? ¿Un jurat? En qualsevol cas, Xàtiva ja no pot aspirar ni a ser la cinquena del rànquing valencià; n'han passat al davant Gandia, Sagunt, Altea, Alcoi i Alzira, en la categoria de municipis de més de cinc mil habitants. Pobles més menuts (Potries, Vilafranca, Bocairent i Aielo de Malferit) també han estat distingits. Dilluns passat es va anunciar oficialment que Alzira i el poble de Nino Bravo seran capitals culturals valencianes en 2022. L'alcalde xativí i la seua regidora de Cultura estaven ben convençuts que ja tocava a Xàtiva. ¡Els han clavat un moc! En una columna anterior, em preguntava si la nostra ciutat tenia padrins. ¡Ha! Sembla que no. ¿I una candidatura amb projecte sòlid? Vés a saber. La capitalitat cultural valenciana s'atorga a municipis amb programacions multidisciplinars i plurals que atenguen tota la diversitat de manifestacions i d'interessos dels sectors socials respectius.

Per a obtenir el segell calen originalitat i qualitat de la proposta, recursos materials i humans per a dur-la a cap, pla de promoció i difusió. La programació s'ha de dissenyar a través d'un procés participatiu amb contribució del teixit associatiu i professional vinculat a la cultura local. ¿S'ha fet això a Xàtiva? Es pot sospitar que no. (Jo sé d'una entitat almenys que ni coneix el contingut del projecte presentat per l'Ajuntament ni fou convidada a participar en la seua elaboració.) Un aspecte que determina les possibilitats de conquerir la distinció és el percentatge del pressupost municipal destinat a cultura en els últims cinc anys —sense incloure l'assignat a festes locals. Descomptada la despesa en falles, fira i altres gales, ¿quants diners dedica Xàtiva a activitats culturals? També es valoren la incidència social, la participació ciutadana, el benefici econòmic del projecte a curt i mitjà termini i les repercussions al sector cultural local. Ja es veu, però, que l'abundor de patrimoni històric i artístic en una població candidata no puntua gens ni miqueta.

La localitat aspirant ha d'omplir de contingut les seues infraestructures culturals, ha de traure partit als elements del seu patrimoni material i immaterial. Ignorem els motius pels quals Xàtiva ha tornat a ser relegada. ¿Jocs d'influències i pressions en la comissió avaluadora? ¿Falta d'una proposta sòlida? Una cosa és clara: altres poblacions (Oriola, Llíria, Onil, Vila-real, Ontinyent, Alaquàs, Dénia, Requena...) encara podrien passar al davant de Xàtiva. Tornem al principi: ¿Xàtiva és la primeríssima ciutat de Finlàndia? No. ¡La tretzena! Els xativins i les xativines haurem de pregar encaridament a l'actual equip de govern municipal que no torne a presentar cap candidatura a l'elecció de capitalitat cultural finesa —o valenciana, no sé. Tant és que el raïm estiga massa verd per culpa de tripijocs en conselleria com per clara incompetència municipal. La pèrdua de prestigi de la nostra ciutat ja no té remei. Oblidem una distinció que nasqué amb un carés molt estrany, un premi que es devalua gradualment a causa d'un enfocament insòlit. I recordem que el mer desig dels edils no basta per a obtenir res.

(publicat a Levante-EMV, el 23/10/2021)