dissabte, 3 de juliol de 2021

Capitalitat cultural

El segell "Capital Cultural Valenciana" s'incloïa dins el pla estratègic "Fes Cultura", alguns dels objectius del qual eren descentralitzar la cultura i garantir un accés democràtic a les seues manifestacions. La primera població que ostentà el segell fou Gandia. Com vam dir en el seu moment, s'adjudicà la distinció sense cap transparència. Farem memòria. A finals de gener de 2017, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport anunciava les condicions per a obtenir el guardó. L'anunci era molt estrany; si es pensava elegir la capital cultural d'aquell any, els terminis s'haurien d'haver obert en 2016. Potser per l'extemporaneïtat de l'anunci, pocs municipis s'hi van mostrar interessats. Llavors, des de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport es va trucar a diversos ajuntaments —al de Xàtiva, entre ells—, per a pregar-los que presentaren les seues candidatures abans del 5 d'abril. La Regidoria de Cultura de Xàtiva, a més córrer i amb ajut extern, redactà un projecte que incloïa la programació cultural ordinària de 2017. Llíria i Sagunt també van presentar les seues candidatures a una estranya capitalitat de només vuit mesos de durada.

El consistori de Gandia, que també havia aprovat el seu projecte, el presentà en conselleria el 7 d'abril, és a dir, fora de termini. El nomenament de capital cultural 2018 recaigué finalment en la capital de la Safor. ¿2018? Com ningú no entenia res, conselleria decidí una capitalitat 2017-2018, com el curs escolar. L'elecció s'havia d'haver fet mitjançant un procediment transparent, obert i de lliure concurrència, però féu l'efecte que les trucadetes només pretenien aconseguir l'aparença d'una "concurrència" inexistent, perquè el peix ja estava tot venut. Des de llavors, dos anys estan a cavall de la capitalitat. Algunes persones pensaren que tindríem altra oportunitat en 2018-2019; obtindríem el guardó l'any en què s'anava a commemorar el cinquè centenari de la mort de Lucrècia Borja. Jo ho trobava poc probable. Coneixent de quin peu es dol la política valenciana, sospitava que les dues següents poblacions elegides pertanyerien a les comarques castellonenques i alacantines. En el millor dels casos, Xàtiva hauria d'esperar fins a 2021.

No vaig encertar; conselleria introduí nous canvis en la segona edició; hi hauria dos segells, un per a municipis de més de cinc mil habitants i altre per a pobles més menuts (Sagunt i Potries en 2018-2019, Altea i Vilafranca en 2019-2020, Alcoi i Bocairent en 2020-2021). Potser li toque a Xàtiva enguany, qui sap. La regidora de Cultura n'està convençuda. En qualsevol cas, el risc de devaluació que corre la distinció és evident. Però no s'ha de perdre l'esperança. El guardó porta aparellats beneficis per a les poblacions distingides. Conselleria es compromet a programar-hi congressos, exposicions, concerts, espectacles teatrals i altres activitats que complementen la programació cultural local. També adquireix el compromís de traslladar a l'Agència Valenciana de Turisme els projectes i les dades dels municipis elegits, perquè siguen incorporats als paquets turístics. Gràcies a la capitalitat cultural, la promoció turística de Xàtiva podria millorar. La ciutat compta amb infraestructures culturals i patrimoni material i immaterial que aporten un gran potencial, però els espais s'han d'omplir de contingut. I el mer desig dels edils no basta per a obtenir el segell.

Calen altres condicions: un percentatge significatiu del pressupost municipal invertit en cultura, originalitat, qualitat i diversitat de la proposta, recursos materials i humans per a portar-la a cap, pla de promoció i difusió, implicació del teixit associatiu cultural. També es valora la incidència social del projecte, la participació ciutadana, els beneficis econòmics del guardó a curt i mitjà termini i les repercussions al sector cultural local. La secretària autonòmica de Cultura i Esport, la directora general de Cultura i Patrimoni, el director general de l’Institut Valencià de Cultura, els caps dels serveis territorials de Cultura i els representants del Consell Valencià de Cultura, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l’Agència Valenciana de Turisme i les universitats valencianes formaran la comissió avaluadora de les candidatures que es presenten. Segons els responsables polítics xativins, ja ens toca. Però cal una aposta ferma per la cultura com instrument de cohesió social i foment econòmic. I així i tot, ¡vés a saber! ¿Tenim padrins?

(publicat a Levante-EMV, el 03/07/2021)