Monopoli conservador

Fa pocs mesos, el president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, afirmava que la varietat d'associacions judicials en Espanya és un problema. «Tenen la culpa de la politització de la justícia, perquè representen opcions ideològiques i s'identifiquen amb partits polítics.» Que això ho diga qui va ser durant vuit anys alt càrrec en un govern del PP resulta prou estrambòtic. En realitat, la imatge de politització de la justícia està provocada per diversos factors. La composició del CGPJ, els membres del qual són elegits pels grups polítics, n'és un. El conservadorisme del nucli dur del poder judicial n'és altre. Hauríem de recordar que el procés democratitzador de la Transició obligà a remoure les persones que havien ocupat llocs als aparells legislatiu i executiu del règim anterior. L’aparell judicial, però, no experimentà cap renovació; els jutges franquistes no foren apartats de la carrera judicial i continuaren exercint la seua influència sobre els mecanismes d’accés a la judicatura. ¿Quines conseqüències ha tingut aquesta peculiaritat de la nostra Transició? ¡L'absència d'un veritable poder judicial independent!

Sagues familiars senceres de jutges i fiscals d’ascendència franquista —pares, fills i néts— s’hi van perpetuar de forma endogàmica fins a dates ben recents. El reaccionarisme, la beateria i els lligams amb els poders fàctics han proliferat, per tant, a la judicatura espanyola. (Lesmes n'és un bon exemple.) L'article 127 de la Constitució llança balons fora: «Els Jutges i Magistrats així com els Fiscals, mentre es troben en actiu, no podran exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei establirà el sistema i modalitats d'associació professional dels Jutges, Magistrats i Fiscals.» ¿Creien realment, els ponents constitucionals, que prohibir la sindicació dels jutges i els fiscals evitava la seua politització? ¡Clar que no! De fet, les seues associacions han acabat realitzant veritables funcions sindicals. El 54,2% dels 5.367 jutges i magistrats en actiu estan associats. La majoritària Associació Professional de la Magistratura té 1.305 membres; l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria, 752; Jutges per a la Democràcia, 529; Fòrum Judicial Independent , 320 associats. L'APM, l'AJFV i el FJI són conservadores.

Dels vora 2.900 jutges i magistrats associats, 2.377 són, per tant, conservadors. I cal pensar que també hi haurà unes proporcions semblants de conservadors i progressistes entre el 45,8% de jutges i magistrats no associats. Conclusió: el poder judicial viu totalment al marge de la nostra realitat social. Els òrgans jurisdiccionals i el Consell General del Poder Judicial estan controlats per una majoria aclaparadora de jutges i magistrats conservadors capaços, si fa al cas (emparant-se en la seua condició de membres d’un poder independent de l’Estat), de retòrcer la legalitat per tal d’afavorir interessos ideològics i partidistes d’una dreta que utilitza sense complexos els serveis de la judicatura per a obtenir de forma fraudulenta, quan perd les eleccions, allò que li neguen les urnes. Els polítics de l’esquerra es veuen obligats a dir, en ares de la correcció política, que sempre cal confiar en la justícia i s’han d’acatar les sentències, però els ciutadans de peu no confien gens en ella. Generalment, la imatge que projecten jutges i magistrats és molt negativa: semblen més interessats en la pròpia carrera professional (a obtenir una bona destinació, a pujar graus en l’escalafó judicial) que a prestar de forma efectiva un servei públic de qualitat, un servei bàsic per als ciutadans.

¿Els membres de l'APM afirmen que la legitimació del jutge és democràtica, porquè la sobirania popular, a través de la Constitució, diposità la seua confiança en un poder judicial professional i una justícia tècnica no supeditada al sufragi universal. ¿De debò? En 1978 no hi hagué ocasió de pronunciar-se sobre la forma d'estat, monàrquica o republicana, ni sobre el sistema d'elecció de jutges. Democràcia representativa, monarquia i jutges franquistes anaven inclosos dins el paquet constitucional. I la ciutadania hagué d'elegir entre això o la continuïtat de la dictadura. Des de llavors, l’estament judicial monopolitza la funció jurisdiccional, que hauria de recolzar de forma més directa sobre la sobirania popular. La gran majoria dels jutges s'oposà a la implantació dels jurats populars. El PP ha utilitzat sovint la seua minoria de bloqueig per a obstruir la renovació del TC i el CGPJ (que haurien de tenir una composició més equilibrada, haurien de reflectir una realitat sociològica caracteritzada, en última instància, per l’empat tècnic entre les grans opcions ideològiques). En definitiva, els conservadors són majoria en tots els òrgans judicials.