Agost festiu i calorós

Avui se celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Seu, patrona de Xàtiva. És l'onomàstica, per tant, de les Mari Seu i les Nyevetes. La diada recorda la nevada esdevinguda a Roma en un ple mes d'agost. El prodigi es produí durant el pontificat de Liberi (papa entre 352 i 366). Pel que es veu, un matrimoni d'ancians acabalats, pertanyents a la classe patrícia, no sabien què fer amb els seus béns, perquè no tenien descendència. Decidiren de consultar amb la Mare de Déu. Aquesta se'ls va aparèixer i els digué que li havien de dedicar un temple allà on ella assenyalés. El dia 5 d'agost de 258 caigué una nevada sobre el turó Esquilí. ¡Atenció! No nevà en tota Roma. Només caigueren volves sobre l'Esquilí. (Miracles com aquest ja no s'esdevenen.) Era el senyal anunciat per la Mare de Déu. Liberi ordenà construir amb els diners dels vells —actualment, l'Església encara rep moltes herències de vells pietosos— la basílica de Santa Maria Major, una de les quatre majors, una de les cinc patriarcals de Roma i un dels temples que s'han de visitar durant el pelegrinatge jubilar a les set esglésies de Roma, per a obtenir indulgència plenària.

A primeries del segle XVI, açò de les indulgències s'havia transformat en un negoci i provocà la protesta de Martí Luter. Precisament, enguany se celebra el V Centenari de la Reforma. Segons la tradició —o la llegenda, ves a saber—, Luter penjà les seues 95 tesis contra les indulgències el 31 d'octubre de 1517 a les portes de l'església de Wittenberg. Però tornem a la Mare de Déu. El cassetonat de Santa Maria Major, renaixentista, és obra de Giuliano da Sangallo, executada per encàrrec d'un xativí, el papa Alexandre VI. La tradició diu que l'enteixinat està cobert amb el primer or dut d'Amèrica, que regalà Ferran el Catòlic al pontífex. (Trobe poc creïble aquesta tradició; Ferran i Roderic es tenien una mútua animadversió.) En fi, ja es veu que la diada d'avui és d'aquelles que cal remarcar al calendari. Però venim d'altra celebració igualment notable. A finals de juliol, Barxeta celebrà la festivitat dels Desposoris de Maria, bé que el casament de la Mare de Déu amb Sant Josep no té fixada cap data concreta al calendari litúrgic romà, ni figura als evangelis canònics —es narra, això sí, a la Llegenda Àuria de Jacopo da Voragine.

La llegenda ens descriu un procés voltat de detalls freudians. Es convocà un certamen al temple de Jerusalem en què només havien de participar barons fadrins de la casa de David. Bé que era molt vell, Josep hi participà. Tots havien dut una vara que mostraren davant l'altar. Obtindria la donzella el propietari de la vara que florís. Pel que es veu, l'Esperit Sant, en forma de coloma, descendí sobre la vara de Josep i aquesta florí. La nena —sols tenia catorze anys— fou confiada pels sacerdots al vell, que s'hagué de comprometre a custodiar-la i a mantenir-la verge. Ja es veu que l'Esperit Sant i els sacerdots tenien molta lletra menuda; sabien que l'elegit no estava en edat de trotar —o sí, perquè els evangelis citen els germans de Jesús. No queda clar si les noces de Maria se celebraren abans o després de l'Anunciació. Una gran plèiade d'artistes s'inspirà en l'esposori: Giotto, Robert Campin, Ghirlandaio, Perugino, Rafael Sanzio, Rosso Fiorentino, el Veronés, Luca Giordano... I allò que interessa més: una vila  ben rogenca com Barxeta commemora l'estrany episodi. ¿Anirien a missa major, les autoritats locals, el dia 28?

Però no s'acaba ací la veneració a les marededeus i altres imatges. El Genovés celebrarà demà, demà passat i l'altre les diades del Crist del Calvari, la Mare de Déu dels Dolors i els Sants de la Pedra, Abdó i Senén. (Demà diumenge hi ha actuació de Pep Botifarra i Ahmed Touzani al Carrer Major.) Per la seua banda, la Font de la Figuera celebrarà demà la diada del Crist dels Afligits —la festa de la Mare de Déu dels Xics és al setembre. En estiu, les pujades i baixades de Crist per tots els calvaris de la Costera de Ranes, la Vall de Montesa i altres indrets de la nostra comarca són contínues. ¡Pobre! ¡Quin mareig! ¡I quin mareig per a totes les autoritats municipals d'esquerres, que han de decidir si presideixen els cultes de dulia, hiperdulia i latria! En principi no haurien de fer-ho; som un país laic —o light, no sé. Ara bé, la tradició catòlica té encara molta vigència, mal que les esglésies estiguen freqüentment buides. ¡Un maldecap per als edils progressistes! Sense anar massa lluny, a Xàtiva ja s'han disgustat uns, per la presència de l'alcalde a la romeria de Sant Feliu. És possible que la calor extrema de l'estiu xativí intensifique els disgusts.

(publicat a Levante-EMV, el 05/08/2017)