Com que Alfons de Borja feia una carrera brillant, aviat començà a gaudir dels primers càrrecs i beneficis eclesiàstics. Als 29 anys, Martí l'Humà el nomenà assessor de la Batlia lleidatana. També fou nomenat canonge de la seu de Lleida i, més avant, provisor del bisbat (càrrec equivalent a l'actual de jutge). En obtenir el doctorat en ambdós drets, civil i canònic, exercí com a professor de l'Estudi General lleidatà, la universitat més antiga de la Corona d'Aragó. La seua fama arribà a oïda del rei Alfons el Magnànim, que el nomenà vicecanceller encarregat dels assumptes eclesiàstics. Els bons serveis prestats al monarca li vlagueren nous beneficis concedits pel papa Benet XIII: canonge a la seu de Barcelona i rector de la parròquia de Sant Nicolau, a València. Per aquella època, demanà de ser ordenat sacerdot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada