Hi ha hotels d'una, poques o moltes estrelles, però el corrent elèctric és sempre igual, un flux de càrregues que circula d'un pol a l'altre —del positiu al negatiu, segons marquen les convencions. No hi ha, per tant, electricitat de primera i electricitat de segona. El consumidor demana, això sí, que el seu preu siga raonable i que el servei de subministrament no experimente talls o baixades de tensió injustificades. Per la seua banda, les companyies privades subministradores consideren que l'electricitat és un bé com qualsevol altre. No el fan arribar, per tant, a qui no el paga. Però l'eneregia —elèctrica o d'altra mena— és un bé de primera necessitat (ens cal per a il·luminar la llar, calfar-la en hivern, conservar els aliments, cuinar-los...). No són acceptables, per tant, els talls de llum a persones que no poden pagar-la per trobar-se en situació de pobresa extrema. L'Estat ha de garantir el subministre elèctric a tots els ciutadans. Amb l'educació i la sanitat, s'esdevé el mateix. Són serveis de primera necessitat. Tothom ha de tenir-los assegurats. I no és acceptable, en aquestes matèries, l'existència de gènere de primera i gènere de segona. Per a una sensibilitat democràtica resulta inconcebible la sola idea que es puguen prestar serveis sanitaris i educatius dolents. Tots els ciutadans, sense excepció, tenen dret a rebre gènere de primera. L'Estat ha de garantir, per tant, un ensenyament públic de la màxima qualitat per a totes les famílies. Alguns voldrien l'existència de dues xarxes escolars segregades: una privada, subvencionada amb diners públics, que aculla alumnes de "bona" família, i altra pública, marginal, on vagen a parar els xiquets en risc d'exclusió social, els fills d'immigrants i de famílies desestructurades, i els alumnes amb problemes d'aprenentatge o comportament. Això no afavoreix la inclusió ni la integració social. Si volem una societat justa, l'escola ha de compensar les desigualtats de sortida. ¡Gènere de primera per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada