divendres, 10 de juny del 2016

Llibertat i mercat

La patronal de l'educació concertada i el PP creuen que la llibertat d’elecció de centre soluciona els problemes educatius. Quan els clients poden elegir els centres que ofereixen qualitat, els no elegits han de millorar o acaben desapareixent, com passa amb qualsevol producte del mercat (una marca de llet que no és elegida desapareix aviat dels estants). L'administració pública no hi pinta fava; el client és responsable de les seues decisions. «¿Està fart de la seua subministradora d'energia elèctrica? Canvie de companyia. ¿Li ha sortit mal el cotxe? Haver-se comprat un model distint. ¿No li agrada el col·legi? Porte el xiquet a un altre.» L’educació ha de ser un assumpte privat, com l'elecció de cotxe o companyia elèctrica. Els defensors d'aquesta teoria obliden, però, coses molt elementals. Algunes empreses privades —les elèctriques, per exemple— formen oligopolis. En aquests casos, dóna igual quina s'elegisca; totes proporcionaran el mateix producte al mateix preu —el quart preu més elevat d'Europa, segons Eurostat. Amb el cotxe passa una cosa diferent. Simplificaré l'explicació. Per a una immensa majoria de persones, la capacitat d'elecció de cotxe està molt limitada. Jo voldria comprar-me un Rolls Royce, però hauré de conformar-me amb un utilitari o un vehicle de gamma mitjana, segons el meu poder adquisitiu. En realitat, les de cotxe i companyia elèctrica no són eleccions equiparables. L'electricitat és un bé de primeríssima necessitat. ¿Estaria justificat, doncs, que el sector elèctric passés a mans públiques? És clar. I si volguérem establir paral·lelismes entre col·legis privats i altres empreses, huríem d'acudir a les companyies elèctriques: uns i altres proveeixen serveis o béns necessaris, funcionen en règim d'oligopoli —la immensa majoria dels centres educatius privats pertanyen a l'Església Catòlica i les seues organitzacions satèl·lits— i solen cobrar suplements per conceptes distints del serveis o béns bàsics que presten. ¿Està justificat que l'ensenyament, sobretot l'obligatori, estiga en mans de les administracions públiques? En països occidentals com França o Finlàndia ho tenen clar. El seu ensenyament és públic i funciona  molt bé.