Aquesta nit es cremaran els monuments fallers. Els dies de música, pólvora i solaç quedaran enrere. De les cendres sorgirà un nou exercici, perquè la festa fallera és cíclica —una successió d'esdeveniments que s'acompleix durant un període de temps, un any, fins arribar al punt en què tot comença de nou. Les celebracions cícliques són terreny adobat per als tòpics. Escriure alguna cosa original sobre falles és complicat. Sortosament, durant el present curs s'han produït novetats remarcables. S'ha proposat a la UNESCO que les falles siguen incloses al catàleg del Patrimoni Immateral de la Humanitat. (La inclusió podria aprovar-se en l'assemblea anual de l'organisme, que se celebrarà el pròxim mes de novembre.) En la candidatura figura el conjunt de poblacions en què es planten monuments fallers. Per la seua banda, el Consell ha declarat Bé d'Interès Cultural Immaterial les falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. La declaració reconeix un fet: que les festes falleres forrmen part del nostre patrimoni etnològic.
L'interès cultural de les falles pot semblar a molts cosa sabuda i evident, però l'ha oficialitzat un govern en què participa Compromís. El decret del Consell reflecteix, per tant, un canvi d'actitud envers el món faller. Durant la Transició, l'esquerra i el valencianisme donaren l'esquena a les falles. Els intel·lectuals també se les miraven amb displicència. Els espais festers foren ocupats, doncs, per la dreta. Aquella espifiada tingué conseqüències nefastes per al redreçament del país. Les noves autoritats han decidit de canviar el xip. Pere Fuset, regidor i portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, és el nou president executiu de la Junta Central Fallera. A Xàtiva, vint anys després, tenim nou govern municipal format per una coalició d'esquerres. El "triumvirat" —que corona la falla de República Argentina— ha donat màxim suport a la festa. (Triumvirat, que prové del llatí trium virum, genitiu de tres viri, tres barons, és una expressió burleta; els caps dels partits que formen el govern local són dos homes i una dona.)
Mordacitat i sàtira són elements essencials de les falles. Enguany, els artistes tenien a l'abast uns filons inesperats. Les eleccions generals del 20 de desembre depararen un resultat desacostumat: ni PP ni PSOE podien formar govern en solitari; dues noves formacions polítiques, Podemos i Ciudadanos, assolien un protagonisme incontestable. Les imatges d'un líder polític que acudia a les audiències reials en mànigues de camissa i amb els cabells llargs nugats sobre el clatell, en forma de cua de cavall, eren d'una plasticitat fallera total. Presentar-se així en una cimera europea ja hauria estat el súmmum de la transgressió. Il faut épater le bourgeois (cal deixar atònit el burgès), deia Charles Baudelaire. L'espectacle d'audiències reials, reaccions indolentes, entrevistes, negociacions, rodes de premsa, conxorxes parlamentàries, lluites per les butaques de primera fila, veritats, mentides, acords, divorcis, paraules altisonants, enquestes, apel·lacions al seny i la sacrosanta unitat de la pàtria han ocupat la meitat dels noticiaris. L'altra meitat ha estat protagonitzada pels casos de corrupció i la qüestió ctalana, que també podia donar molt de joc.
L'oferta de combustible per a falla tenia dimensions que ni els més vells recordaven. Els artistes han preferit, però, centrar-se en temes locals. Els desacoblaments entre els membres del tripartit han servit d'inspiració per a diverses escenes falleres. La imatge de Marcos Benavent confessant davant els jutjats que era un ionqui dels diners mereixia per dret propi haver presidit una falla de la secció especial. Els xativins descobrirem que el xic bé, mà dreta de Rus en Diputació, s'havia convertit en un asceta a la recerca de pau interior. Després d'una orgia de suborns, d'un no parar de robar, el hipster amb barba d'anacoreta anunciava: «Eixirà merda a punta pala.» Aquesta admonició, la barba i els famosos «dos milions de peles» han aparegut en alguns monuments. Es troba a faltar, però, causticitat. Massa poliestiré expandit i, llevat d'honroses excepcions, poc enginy i poca gràcia. En fi, tornem al principi. La previsible inscripció en la llista del Patrimoni de la Humanitat exigeix l'esforç de posar al dia la celebració. Es podria aprofitar l'avinentesa per a revisar elements que cal actualitzar —el paper femení en l’organigrama faller, per exemple. També es podria combatre més la incivilitat, si volem protegir els aspectes genuïns de la festa.
(publicat a Levante-EMV, el 19/03/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada