A finals dels anys setanta, algú tingué la pensada de dir que Xàtiva era la Gernika valenciana. Bé que exagerada, la metàfora triomfà. Des de llavors, molta gent n'ha fet ús, sobretot quan s'acosta la diada commemorativa del bombardeig del 12 de febrer de 1939 llançat sobre Xàtiva per l'aviació feixista italiana. En realitat s'estan comparant dos esdeveniments que s'assemblen poc. El 26 d'abril de 1937, Gernika fou bombardejada per la Legió Còndor, unitat aèria de la Luftwaffe nazi al servei del bàndol franquista. Els avions destruïren pràcticament tota la vila. L'atac s'esdevingué dilluns, dia de mercat. L'objectiu era massacrar la població civil del lloc més emblemàtic del País Basc. Curiosament, ni la fàbrica d'armes Unceta y Cía ni l'Arbre de la Casa de Juntes van patir danys. Gernika conserva el roure sota el qual es reunien les Juntes Generals de Biscaia. Conegut com Gernikako Arbola, és símbol de les llibertats dels biscaïns; els senyors de Biscaia hi anaven a jurar els furs del senyoriu. Des de 1936, tots els presidents (lehendakaris) del Govern Basc juren el càrrec sota l'Arbre de Gernika, plantat davant la Casa de Juntes.
A les tropes franquistes els interessà mantenir intacta la fàbrica d'armes. Pel que fa a la Casa de Juntes, que s'alça en un promontori a l'oest del nucli urbà, quan Gernika caigué en mans rebels, uns requetès navarresos feren guàrdia al voltant de l'Arbre; representava llurs furs i tradicions ancestrals. Ja es veu que tot açò té poc a veure amb Xàtiva. El bombardeig sobre la nostra ciutat afectà només l'estació. Les bombes impactaren de ple sobre les instal·lacions ferroviàries, allunyades del centre urbà en aquella època. L'objectiu era un comboi militar amb soldats de la 49 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular. Tornaven del front per a gaudir d'un permís. Quasi totes les víctimes, 109 morts i 300 ferits, foren militars i familiars seus. Gernika és símbol universal gràcies a l'obra homònima de Picasso, encarregada pel govern republicà. El quadre, que s'exhibí al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937, està inspirat en la destrucció de la vila biscaïna. Des de 1987, any commemoratiu del 50 aniversari de l'atac aeri, Gernika —en realitat, Gernika-Lumo— forma part de l'Associació Mundial de Ciutats Màrtirs.
En 1988 i 1990 es van erigir successivament les escultures monumentals Gure aitaren etxea, de l'artista basc Eduardo Chillida, i Large figure in a shelter, de l'anglès Henry Moore. Ambdues obres, emplaçades en un parc, evoquen l'horror i advoquen per un món en pau. Xàtiva també fou ciutat màrtir, però el seu veritable martiri s'esdevingué en 1707. La nostra ciutat simbolitza la lluita heroica per la llibertat i els horrors patits pels antics territoris de la Corona d'Aragó alçats en armes contra l'absolutisme borbònic. En qualsevol cas, el govern local ha decidit d'iniciar el procés d'agermanament amb la vila biscaïna. Això m'ha fet recordar una passejada meua pel lloc a finals de 2013. Gernika es troba a la vora de la ria que forma la desembocadura del riu Oka, al cor de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai. Compta amb una població d'uns 16.000 habitants —Xàtiva en té quasi el doble. El nucli històric gernikarra conserva la trama típica de les viles basques: quatre vies paral·leles (Goienkale, carrer de dalt, Azokekale, carrer del mercat, Artekale, carrer del mig, i Barrenkale, carrer de baix) i una transversal, carrer de Santa Maria.
En 1913 començà la industrialització del municipi. S'instal·là una empresa eibarresa dedicada a la fabricació d'armes en solars i naus cedits per l'ajuntament. Tota la plantilla s'hi va traslladar des d'Eibar. Es produí un gran xoc cultural i social. Els obrers eibarresos tenien una arrelada consciència de classe i s'identificaven amb les idees socialistes. La població de Gernika era conservadora, predominantment rural i molt catòlica. S'hi convocà per primera vegada una vaga. La vila creixeria i sorgirien més empreses d'armes, joieria... Políticament, Gernika és un feu del nacionalisme. En les darreres eleccions municipals, tots els escons anaren a parar a EAJ-PNV i EH Bildu. La resta de partits no obtingué representació. La llengua basca, l'euskera, és habitual pels carrers del municipi. També hi ha molta afició a la pilota i altres esports tradicionals. (El Gernika Jai Alai es el millor frontó i el més gran del món.) El valencià està molt viu a Xàtiva, però la pilota ja no s'hi practica. ¿Afinitats polítiques entre gernikarras i socarrats? Deixem-ho estar. A Gernika, el PP no aconsegueix regidors des de 2007 (anteriorment només n'havia tingut un).
(publicat a Levante-EMV, el 05/03/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada