Se’ls acumula molta feina

S’acosten eleccions i els caps del PP valencià no saben què fer per a contrarestar les perspectives electorals raonablement optimistes de l’oposició. El seu balanç de quasi vint anys de govern és absolutament impresentable; els peperos s’han acabat el nostre territori, les caixes d’estalvis valencianes, la televisió autonòmica i el nostre teixit productiu (el País Valencià té un 28% d’atur, molt per damunt de la mitjana espanyola). Així les coses, l’altre dia, el PP va tirar mà del seu recurs favorit: l’anticatalanisme. El grup parlamentari popular va muntar un numeret ben histriònic a les Corts Valencianes. Feia més de 15 anys, des dels temps del desaparegut González Lizondo, que no s’escoltaven a les Corts burrades com les dites per Jorge Bellver, portaveu pepero. «El pancatalanisme porta anys intentant apropiar-se de coses que no són seues: la llengua dels valencians, el Misteri, les Columbretes, Ausiàs March i Sant Vicent Ferrer. Els lladres de les nostres senyes d’identitat volen saquejar-nos,  intenten entrar por Vinaròs, i no per Almansa, perquè ací hi ha alguns que estan disposats a obrir-los la porta. El vòmit catalanista escampa el seu verí, vol apropiar-se de l’Albufera, que qualifica de tresor natural dels Països Catalans.»

La cosa no li va sortir massa bé al PP. Per una part, l’oposició no va entrar al drap; es va desentendre del numeret. «Set-cents mil parats i parlant de pancatalanisme», censuraren  PSPV, Compromís i EUPV, que acusaren el PP de muntar polèmiques artificials en comptes de buscar solucions als problemes. Per altra part, el PP ja no compta amb Canal 9. La seua estratègia manca, per tant, d’un amplificador. És més, les pretensions de disgregar el nostre idioma topen amb els dictàmens de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les trifulgues peperes ja no arriben a la gent com abans. S’ha de tenir en compte, a més, que una enormitat de gent ha estudiat valencià a l’escola i l’institut, i certes afirmacions del portaveu del PP sonen a xinès. (Potser per això el govern valencià vol carregar-se l’ensenyament de la llengua.) Tenim, per últim, l’incident parlamentari en què es véu involucrada la diputada Mònica Oltra, que farà oblidar ràpidament el numeret patriòtic que acabem de ressenyar. En fi, no s’ha de descartar la possibilitat que la senyora Oltra forcés la situació, sabent el pa que s'hi dóna. El president de les Corts no es caracteritza precisament per l’equanimitat i la flexibilitat a l’hora de dirigir els debats.

Tot va començar amb els habituals insults i brometes que es llancen des de la bancada pepera als parlamentaris de l’oposició en l’ús de la paraula, per a tractar de desestabilitzar-los. Pel que es veu, Rita Barberà es va quedar a gust: Siempre estás de juerga, li va amollar a la senyora Oltra. Altre diputat del PP féu al·lusions a les hores extraordinàries d’un germà del diputat Baldoví. Com que Mònica Oltra no se sol mossegar la llengua, començà la batussa. La portaveu adjunta de Compromís ha delcarat el següent: «Els diputats del PP es passen la vida increpant-nos, insultant-nos, faltant-nos al respecte. No coneixen l’educció ni respecten la institució. No sé per què Cotino ens ha de cridar l’atenció quan ens defensem.» Efectivament, el president de les Corts, després d’amonestar vàries vegades la diputada, ordenà que abandonés l’hemicicle. La senyora Oltra es negà a alçar-se; al·legà que només l’havien cridat a l’orde dues vegades —i no les tres que calen per a una expulsió, com marca el reglament de la cambra. Cotino hagué de suspendre temporalment el plenari. Després, ja no volgué reprendre la sessió, per tal d’estalviar-se una intervenció incòmoda del portaveu d’EUPV, que volia preguntar sobre un cas de corrupció.

A causa de l’incident, Mònica Oltra podria ser suspesa temporalment de les seues funcions. El portaveu del PP tingué la barra de dir que la parlamentària de Compromís volia traslladar la campanya electoral a l’hemicicle. El mort li diu al degollat... Total: si finalment sancionen la diputada, llevant-li l’escó durant un temps, està clar que es va a parlar d’això i no dels temes que interessen al PP. Mònica apareixerà com una víctima de la prepotència pepera. No es parlarà d’altra cosa. A Compromís li podria sortir de bades la campanya electoral a les europees. De vegades pense que els capitosts del PP deuen estar molt desesperats. No trobe altra explicació per a certes actuacions estrambòtiques seues. A menys que vulguen llevar-li protagonisme al PSOE amb l’assumpte de la diputada Oltra... Però tindran difícil traure’n profit, perquè se’ls acumula molta feina. Els noticiaris han anunciat que Marina d’Or ha entrat en concurs de creditors. I ha esclatat un nou cas de corrupció a l’Hospital Provincial, en què sembla estar involucrat un nebot de Rafael Blasco. També comença a parlar-se del cas Valmor Sports, que esguita directament el president Fabra. ¡Mare meua! El ramat pepero no guanya per a disgustos.