Símbols

Generalment, els nacionalistes espanyols solen negar la major; proclamen que ells no són nacionalistes sinó constitucionalistes, o cosmopolites. Ja s’ha explicat a tort i dret com és de falsa aquesta afirmació. Però hi ha circumstàncies que palesen clarament la falsia. Em referisc a la seua actitud davant dels símbols i la llengua. Cosmopolites seran, en tot cas, els britànics —i tampoc no massa, no anem a creure. El Regne Unit no té constitució escrita. Tampoc no té una bandera o una llengua oficials. La Union Jack és, en realitat, la bandera de la Royal Navy, bé que tothom ha acabat acceptant-la com a símbol britànic per excel·lència. De fet, la bandera oficial és l’estendard de la reina, distint segons que sojorne a Anglaterra, Escòcia o Irlanda. Els escocesos tenen la seua pròpia bandera, una creu de Sant Andreu blanca sobre fons blau celeste. En matèria de símbols, els britànics són molt flexibles.

 

Les nacions del Regne Unit tenen menys competències que les comunitats autònomes espanyoles, però Irlanda del Nord, Gal·les i Escòcia poden utilitzar els símbols nacionals sense cap problema. Cadascuna té la seua selecció de futbol o rugby. L’exèrcit britànic està ple d’unitats (Regiment de Fusellers Gal·lesos, Regiment de Guàrdies Irlandesos, Scottish Guards, Royal Highland Fusiliers...) que desfilen amb el propi uniforme, amb els propis símbols i, si cal, amb faldilles i gaites. I ningú no diu res. Quant a l’idioma anglès, no compta amb cap acadèmia o ens normatiu. Algú ha dit que les normes de l’anglès estàndard les dicta la BBC. En Espanya, en canvi, la Constitució estableix clarament l’idioma i la bandera oficials de l’Estat. És més: es descriu minuciosament la bandera espanyola, vermella i groga, que tots els homes havíem de jurar quan la mili era obligatòria. I també és obligatori aprendre espanyol.

 

En Espanya és impensable una unitat de l’exèrcit que es diga Regiment de Miquelets i desfile sota la senyera, amb saragüells i música de tabalet i dolçaina. ¿Seleccions nacionals, catalana o basca, de futbol? ¡Ni parlar-ne! Ací, la bandera espanyola ha d’onejar, vulgues o no, a tots els edificis oficials. Dies enrere, el president de la Diputació Foral de Guipúscoa, Martín Garitano, presidí un homenatge a la ikurriña. Dit homenatge era conseqüència d’una sentència del Suprem que obligava a penjar la bandera espanyola al balcó de la institució foral. Recentment, el Govern Central ha denunciat vuitanta alcaldes catalans que recolzen el dret de decidir, per negar-se a hissar la bandera espanyola als balcons dels respectius ajuntaments. Si una cosa defineix el nacionalisme és que tolera molt malament els altres nacionalismes. ¿Que els espanyols no són nacionalistes? ¿Que són cosmopolites i oberts? ¡I tant! Ja ho crec.