Generalment, els nacionalistes espanyols
solen negar la major; proclamen que ells no són nacionalistes sinó
constitucionalistes, o cosmopolites. Ja s’ha explicat a tort i dret com és de
falsa aquesta afirmació. Però hi ha circumstàncies que palesen clarament la
falsia. Em referisc a la seua actitud davant dels símbols i la llengua.
Cosmopolites seran, en tot cas, els britànics —i tampoc no massa, no anem a creure.
El Regne Unit no té constitució escrita. Tampoc no té una bandera o una llengua
oficials. La Union Jack és, en realitat, la bandera de la Royal Navy, bé que
tothom ha acabat acceptant-la com a símbol britànic per excel·lència. De fet,
la bandera oficial és l’estendard de la reina, distint segons que
sojorne a Anglaterra, Escòcia o Irlanda. Els escocesos tenen la seua pròpia
bandera, una creu de Sant Andreu blanca sobre fons blau celeste. En matèria de
símbols, els britànics són molt flexibles.
Les nacions del Regne Unit tenen menys
competències que les comunitats autònomes espanyoles, però Irlanda del Nord, Gal·les
i Escòcia poden utilitzar els símbols nacionals sense cap problema. Cadascuna
té la seua selecció de futbol o rugby. L’exèrcit britànic està ple d’unitats
(Regiment de Fusellers Gal·lesos, Regiment de Guàrdies Irlandesos, Scottish Guards, Royal Highland Fusiliers...) que desfilen amb el propi uniforme,
amb els propis símbols i, si cal, amb faldilles i gaites. I ningú no diu res.
Quant a l’idioma anglès, no compta amb cap acadèmia o ens normatiu. Algú ha dit
que les normes de l’anglès estàndard les dicta la BBC. En Espanya, en canvi, la
Constitució estableix clarament l’idioma i la bandera oficials de l’Estat. És
més: es descriu minuciosament la bandera espanyola, vermella i groga, que tots
els homes havíem de jurar quan la mili
era obligatòria. I també és obligatori aprendre espanyol.
En Espanya és impensable una unitat de
l’exèrcit que es diga Regiment de Miquelets i desfile sota la senyera, amb
saragüells i música de tabalet i dolçaina. ¿Seleccions nacionals, catalana o basca,
de futbol? ¡Ni parlar-ne! Ací, la bandera espanyola ha d’onejar, vulgues o no,
a tots els edificis oficials. Dies enrere, el president de la Diputació Foral
de Guipúscoa, Martín Garitano, presidí un homenatge a la ikurriña. Dit
homenatge era conseqüència d’una sentència del Suprem que obligava a penjar la
bandera espanyola al balcó de la institució foral. Recentment, el Govern Central
ha denunciat vuitanta alcaldes catalans que recolzen el dret de decidir, per
negar-se a hissar la bandera espanyola als balcons dels respectius ajuntaments.
Si una cosa defineix el nacionalisme és que tolera molt malament els altres
nacionalismes. ¿Que els espanyols no són nacionalistes? ¿Que són cosmopolites i
oberts? ¡I tant! Ja ho crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada