Literatura i un bon hostal

A finals de febrer, vaig participar en unes jornades de directors d’instituts celebrades a Sogorb. Aquesta ciutat sorprèn els visitants. Té uns 10.000 habitants. És, per tant, molt més menuda que Xàtiva. Però compta amb un abundant patrimoni històric i artístic. Alberga la seu del bisbat Sogorb-Castelló (l’església de Santa Maria de Castelló és cocatedral). La seu sogorbina és, naturalment, la peça artística més notable de la ciutat. Però la capital de l’Alt Palència atresora altres elements històrics. Es conserven el conjunt de muralles medievals —amb diverses torres i portes—, vàries esglésies, un aqüeducte i diferents edificis civils del màxim interès. Destaquen, per exemple, el rehabilitat Teatre Serrano i l’antic palau dels ducs de Sogorb —ocupat a hores d’ara per l’ajuntament i un casino— en què es poden admirar uns magnífics teginats mudèjars del segle XIV. Finalment, cal esmentar la presència de diversos museus. Evidentment, tot açò és una minúcia si es compara amb el patrimoni de Xàtiva. Però Sogorb ens podria donar més d’una lliçó. La seua oferta hotelera és comparativament molt millor que la xativina.

Des que ocupe el meu càrrec, he assistit en diferents viles del país (Gandia, Dénia, Morella, Alcoi, Requena)  a vàries jornades de directors. En les darreres —les celebrades a la capital de l’Alt Palància— van intervenir com a ponents, entre d’altres, Federico Mayor Zaragoza, antic director general de la UNESCO, Amador Guarro, catedràtic de la Universitat de la Laguna, Jorge Arévalo, viceconseller d’Educació del Govern Basc... Les pròximes jornades es faran a Sagunt. «¿Com és que Xàtiva no acull aquests esdeveniments?», pensaran vostès. Perquè la nostra ciutat no té la infraestructura adient. Xàtiva no està preparada per acollir turisme de congressos. No disposa, posem per cas, d’un hotel de qualitat emplaçat en ple centre històric. En canvi, la ciutat vella de Sogorb compta amb dos establiments. Un d’ells, l’hotel Martí l’Humà, de quatre estrelles, ocupa un edifici històric rehabilitat, l’antic hospital Casa de la Misericòrdia, del segle XVIII. Es tracta d’un hotel amb encant que té la capacitat i la infraestructura (salons, mitjans audiovisuals, connexió a Internet) que demana la celebració d’esdeveniments.

Quant a serveis turístics, Xàtiva, amb triple població i una catàleg monumental impressionant, no li arriba a Sogorb a la sola de la sabata. Tota la culpa no és dels polítics; els emprenedors de la nostra ciutat mai no s’han acabat de creure això del turisme. Fa pocs dies, Toni Martín recordava en aquestes mateixes planes un problema que ve de lluny: els restaurants locals solen tancar diumenges i festius. Els visitants vaguen per la ciutat buscant un lloc on poder dinar. Els nostres establiments hostalers, emplaçats fora del nucli històric, tenen escassa capacitat. ¿En quin punt es troben els plans de rehabilitació de Santa Clara? Quan s’anuncià que una empresa privada anava a adquirir l’antic convent, per a transformar-lo en hotel, l’esquerra local s’oposà frontalment. Sempre he pensat que la iniciativa no era tan mala —assegurant, és clar, la titularitat pública del patrimoni moble, la seua conservació en Xàtiva i la possibilitat de visitar el conjunt. No s’ha aconseguit, però, cap objectiu: els béns mobles de les clarisses “van volar” de la ciutat, el conjunt no és visitable i el projecte d’hotel dorm en algun calaix.

Caldria parlar, finalment, de les ciutats velles. La de Sogorb, declarada bé d’interès cultural, està molt cuidada i manté el vigor urbà. La de Xàtiva decau lànguidament; perd habitants i negocis tradicionals, i és envaïda, a poc a poc, per immigrants i gent en situació d’exclusió social. La degradació del nucli històric és incompatible amb l’activitat turística. Atraure visitants exigeix eliminar les bosses de marginació, conservar el patrimoni històric i artístic, i posar en valor la rodalia. En això, el paper dels gestors públics és decisiu. (Sense anar massa lluny, demà, alguns centenars de veïns reclamaran per enèsima vegada que es restaure definitivament l’ermita del Puig.) Però la iniciativa privada ha d’oferir serveis hostalers de qualitat, ha d’incentivar les pernoctacions, ha d’engalipar el visitant amb imaginació... Jo, que viatge moltíssim, em sent especialment atret pels reclams enginyosos. ¿Què és la carta d’un bon restaurant? ¡Una peça literària! ¿Com és que Xàtiva sols rep visitants d’un dia, gent que marxa a les sis de la vesprada, excursionistes que pernocten en Gandia o Cullera? ¡Perquè ens manquen literatura i un bon hostal!

(publicat a Levante-EMV, el 03/05/2014)