Un secretari d’ajuntament —funcionari de
l’administració local amb habilitació de caràcter nacional, en poblacions com
Xàtiva—, té, entre d’altres, l’obligació de controlar la legalitat de tots els
actes i els acords que adopten els distints òrgans municipals, i de fer els
apercebiments preceptius a l’alcalde i la corporació, quan estime que van a
prendre’s decisions il·legals o fora de competència. Doncs bé, cal recordar que
l’Ajuntament de Xàtiva no té secretari. Cap funcionari ha volgut ocupar la
plaça vacant —potser perquè s’ha corregut la veu i tothom coneix el pa que s’hi
dóna al nostre consistori. Així les coses, un vicesecretari en comissió de
serveis —que encara no era llicenciat en Dret quan ocupà la plaça— exerceix les
funcions de secretari des de fa temps. De vegades m’assalta un dubte: ¿Compleix
amb la seua obligació, aquest vicesecretari, o simplement fa tasques de fontaneria
per a l’alcalde i el seu equip de govern? En octubre passat, ja contava el cas
d’una senyora que no trobava enlloc una parcel·la seua desapareguda. Fa pocs dies,
les planes d'aquest diari se’n feien ressò, perquè l’assumpte encara cueja. ¿Quin paper
ha jugat el vicesecretari municipal en la desaparició? Un paper una mica estrany.
Faré un poc de memòria. La parcel·la rústica
“evaporada” està ocupada per una illa de la ronda nord. La propietària es
dirigí a l’Ajuntament, ara farà un any, i el vicesecretari li expedí una
certificació en què s’afirma el següent: En la actualidad dicha parcela no existe físicamente dado que fue ocupada
para la construcción de la ronda, si bien la misma no fue objeto de
expropiación dado que su aprovechamiento urbanístico se reservó para la
reparcelación del polígono industrial H. No obstante lo anterior, dado el
retraso que se ha producido en la tramitación de la reparcelación del polígono
industrial H, los terrenos ocupados por la ronda, a su paso por este polígono,
aparecen todavía a nombre de sus antiguos propietarios. Una vez ejecutadas las
obras de construcción de la ronda norte, este suelo pasa a formar parte del
dominio público, por lo que sus antiguos propietarios carecen de cualquier tipo
de uso o disfrute de los mismos [...]. El document, datat el 3 de juny de 2013, amb
firma electrònica de l’alcalde i el vicesecretari, certifica que la senyora ha
estat despullada de la seua parcel·la de manera irregular; ni existeix
resolució d’expedient expropiador ni consta acta d’ocupació.
¡Es veu cada cosa! El vicesecretari ha tingut
el valor de posar per escrit que dicha
parcela no existe físicamente —tot i no haver estat expropiada—, que és parte del dominio público i que sus antiguos propietarios carecen de
cualquier tipo de uso o disfrute. La senyora no ha cobrat, per tant, cap indemnització, ni gaudirà
de cap compensació fins que no es reparcel·le el polígon industrial esmentat.
(Donada l’actual crisi, és possible que això s’esdevinga quan les granotes
crien pèl.) ¿Com pot firmar aquestes “certificacions” el funcionari encarregat
de vetllar per la legalitat dels acords i els actes municipals? Encara que, ben
pensat, els polítics ja tenen previst un pla B, per a eludir possibles
apercebiments d’il·legalitat. Aquests dies s’ha sabut, ves per on, que la Regidoria
de Gestió Patrimonial ha adjudicat a dit, sense concurs públic ni contracte, l’explotació
de la Casa de la Llum, emplaçada al paratge de la Cova Negra.
Les presses per obrir l’establiment —arribava
Pasqua— podrien haver explicat la pífia, però s’ha sabut que una germana del
regidor treballa a l’empresa adjudicatària —creada ad hoc; fou inscrita al Registre Mercantil pocs dies abans de
l’adjudicació. És inevitable, per tant, presumir l’interès personal. El regidor
ha declarat, però, que «tot es deu a un error burocràtic». ¿Un error
burocràtic? En fi, com que l’han apartada de la comissió i el plenari —heus ací
el pla B—, la martingala no ha pogut rebre cap apercebiment d’il·legalitat per
part de la secretaria —perdó, la vicesecretaria. (Allò que no figura a l’ordre
del dia no existeix.) ¿Que algú detecta el frau? ¡Error burocràtic! La veritat:
passen coses molt estranyes a l’Ajuntament. I no crec que l’alcalde les
desconega; ningú no pot fer res en les dependències municipals sense permís o
manament expressos del cap. ¿Principi de legalitat? ¿Seguretat jurídica? Escolte,
aquest no és un país boreal, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica,
lliure, desvetllada i feliç.
(publicat a Levante-EMV, el 17/05/2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada