Control ideològic de l’ensenyament

El govern del PP, que pretén modificar la Llei Orgànica d’Educació, té majoria parlamentària de sobres per a tirar endavant els seus plans. Però necessita convèncer, a més de vèncer; ara mateix, tots els partits de l’oposició i tota la comunitat educativa (pares, alumnes i professors) s’han manifestat en contra de la reforma anunciada. En aquest assumpte, la solitud del govern central és absoluta. El PP necessita guanyar l’opinió pública. En general, el primer requisit per a triomfar en un conflicte és guanyar la batalla de les paraules. Ara mateix, el partit conservador està embarcat en aquest combat del llenguatge. Intenta fer creure que la reforma és necessària per a eliminar el fracàs i l’abandó escolars. A base de repetir constantment la mateixa falca, ja hi ha gent que s’ho creu. «Alguna cosa s’haurà de fer, per tal d’acabar amb el fracàs», diuen els partidaris de la reforma. Si les afirmacions dels dirigents peperos foren certes, el seu projecte suscitaria l’adhesió universal —no és lògic que tothom rebutge una cosa bona.

¿Què s’hauria de fer per a millorar les competències bàsiques dels alumnes i evitar el fracàs escolar i l’abandó dels estudis? Si mirem els països que obtenen millors resultats educatius, traurem un munt d’idees: cal invertir més en educació; s’ha de millorar la formació del professorat; cal potenciar l’atenció a la diversitat; s’ha d’establir un sistema de matrícula que evite els guetos i la marginació; hem d’abaixar les ràtios. ¿Va en aquesta línia, la LOMQUE? ¡No! La promesa d’eliminar el fracàs és una mera cortina de fum. En realitat, el govern planeja una reforma ideològica que recolza en tres eixos fonamentals: adoctrinament (amb supressió de l’educació per a la ciutadania i establiment d’una alternativa avaluable a la religió), currículum ocult (amb la consagració del determinisme social, la selecció de l’alumnat i un evident retrocés democràtic en la gestió dels centres escolars) i centralització del sistema (amb pèrdua de les competències curriculars de les comunitats autònomes).

 

 

Deixant de banda altres factors exògens, ¿pensa algú que aquestes línies d’actuació milloraran la formació dels alumnes?  El govern se’n fot, de la millora educativa; només s’interessa pel control ideològic de l’ensenyament. Vol fer el mateix que criticava als seus adversaris. En fi, jo sempre faig servir la mateixa estratègia amb aquells que em solten la falca «alguna cosa s’haurà de fer, per tal d’acabar amb el fracàs escolar». Els plantege una pregunta ben simple: digues una sola mesura del projecte anunciat pel ministre Wert que vaja a millorar els resultats acadèmics i les competències bàsiques dels alumnes. Generalment, no són capaços d'esmentar-ne cap. Ja dic: l’anunciada reforma educativa garbella aigua. No aconseguirà millorar res. Aconseguirà, això sí, la segregació de l’alumnat, l’ensenyament diferenciat per sexe i classe social, i la progressiva eliminació de l’educació comprensiva.