¿Qüestions de moralitat?

La llarga trajectòria del professor Josep Fontana —que acaba de complir 80 anys—, catedràtic emèrit d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, està jalonada de nombroses publicacions, cinc-centes —entre elles, trenta llibres—, d’una destacada categoria científica. Possiblement, la seua obra cimera siga Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, publicada per l’editorial Pasado & Presente en 2011. Des de fa setmanes, circula per la xarxa el text d’una conferència seua, Más allá de la crisis, pronunciada en dos indrets: a Lleó i a la seu de Comissions Obreres de Catalunya. En aquesta conferència, el professor Fontana mostra el futur que els està dissenyant el capitalisme global als països que fins ara havien gaudit de cotes molt elevades de benestar. Hi ha fragments de la seua conferència realment colpidors: Hay razones que ayudan a entender la inhumanidad de este capitalismo depredador. Richard Eskow, que trabajó un tiempo para Wall Street dice: «La gente que sufre los efectos de los presupuestos austeros no pertenece a la clase de los que se conocen personalmente [els capitalistes]; se trata de empleados públicos, como maestros, policías, bomberos o funcionarios de programas sociales, de gente que necesita ayudas del gobierno, como los pobres, y de otras personas de la clase media que han tenido la temeridad de hacerse viejas o de sufrir una incapacidad». En realidad los “super-ricos” no sólo se sienten ajenos a toda esta gente, sino que en el fondo la desprecian.» Josep Fontana esmenta un informe de Citigroup, la major empresa financera del món, publicat en 2005 amb el títol de Plutonomia: «No tenim una opinió moral sobre la bondat o la maldat de la desigualtat; només ens interessa la seua importància. Les forces que han provocat aquest augment de la desigualtat durant els últims vint anys continuaran en vigor, probablement, durant els pròxims anys. Raó per la qual hem de deduir que es crearà un entorn positiu per a l’activitat d’empreses dedicades a vendre béns o serveis als rics. [...] Hem de preocupar-nos menys del que vaja a fer el consumidor mitjà, perquè la conducta d’aquest consumidor és menys rellevant per a l’agregat final que el comportament dels rics. Es tracta simplement d’una qüestió de matemàtiques, no de moralitat.» El professor conclou que els autors de l’informe tenien raó, perquè la facturació de les empreses de béns de luxe —o, com es diu al negoci, de «béns per a individus d’un valor extrem», aquells que, com aclareix The Economist, consideren una ganga «una bossa de 8.000 dòlars»— augmenta espectacularment. Louis Vuitton Moët Hennessy va créixer un 13% durant la primera meitat de 2011, amb vendes de 10.300 milions. Recentment, la premsa anunciava que, mentre disminuïa a Espanya, durant 2011, el conjunt de matriculacions d’automòbils, la matriculació de vehicles de luxe havia augmentat un 83,1%. El professor Josep Fontana conclou: «Ens correspon resoldre amb urgència si decidim lluitar per recuperar com més aviat millor un capitalisme regulat, amb estat del benestar inclòs, com s’havia aconseguit quan els sindicats i els partits d’esquerra eren interlocutors eficaços en el debat sobre política social, o ens resignem a patir sota les urpes d’un capitalisme depredador i salvatge com el que ens estan imposant.»