Durant
el període de la Il·lustració, hi hagué diverses acadèmies de mestres de
primeres lletres. La més antiga —o almenys aquella que sembla haver durat més i
de la qual es conserven dades més antigues— fou fundada a Madrid en 1742 i
confirmada pel rei Felip V un any després. L’entitat, que ostentà diversos
títols o denominacions, començà dient-se Congregación
o Hermandad de San Casiano. Tenia per objecte la protecció mútua dels
mestres i la millora de l’ensenyança. Gaudia de moltes prerrogatives, com ara la
d’examinar els aspirants al magisteri. Extingida en 1780, s’establí en el seu lloc
el Colegio
Académico del Noble Arte de Primeras Letras, amb la finalitat de fomentar en tot el regne la
perfecta educació de la joventut en els rudiments de la fe catòlica, les regles
de l’obrar rectament, l’exercici de les virtuts i el noble art de llegir, escriure
i comptar. En 1786 es formà a Madrid altra acadèmia particular de professors de
primeres lletres i aficionats a aquest art amb les llicències necessàries. Fou
autoritzada pel rei amb el títol de Real Academia de Primera Educación, sent ministre el comte de Floridablanca. Amb la caiguda
del ministre, l’acadèmia fou suprimida i el Colegio
Académico continuà exercint les seues atribucions, pràcticament les mateixes
de l’antiga Congregación de San Casiano.
En 1804, començaren a minvar les prerrogatives i les competències que no havia sabut
conservar el Colegio Académico, que, després
de passar per vàries alternatives, esdevingué, en 1840, Academia
de Maestros de Primera Educación.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada