dijous, 31 de maig del 2012

Més perdut que un polp en un garatge

Cada vegada és més evident que el govern del PP navega sense rumb. L’afer Bankia ho ha corroborat de manera inapel·lable. Em vénen a la memòria les paraules que Rajoy dirigí a Rodríguez Zapatero durant un debat parlamentari: No basta con ser mayor de edad y tener la nacionalidad española; hace falta algo más para ser presidente. «El ruc callat per savi és reputat», diu el refrany. I és que dos defectes de Rajoy, la indolència i l’envaniment, li podrien passar factura ara. Les mostres de petulància intel·lectual del líder popular van ser nombroses durant les anteriors legislatures. S’afartà de llançar desqualificacions a l’oponent socialista: ignorant, ximple, càndid, somniador... Són innombrables les ocasions en què acusà Rodríguez Zapatero de governar a golpe de ocurrencia. Altra frase favorita del líder popular: Aquí hace falta un gobierno como Dios manda. Total: els populars devien pensar que tot anava a solucionar-se sense més l’endemà mateix de guanyar les eleccions. Per això, Rajoy fa cara de no entendre res. Els mercats, la prima de risc, Europa semblen haver-li donat l’esquena. ¡Pobre!

Les pífies de Mariano Rajoy, que arribava precedit per la seua fama d’indolent, estan assolint dimensions siderals. Aconseguirà fer bo Zapatero. El president socialista tenia per costum donar la cara, fer declaracions solemnes des del Palau de la Moncloa —quan les circumstàncies ho requerien. Rajoy, en canvi, està habitualment desaparegut. Des que va prendre possessió del seu càrrec, ha utilitzat diferents tàctiques per a no donar les males notícies: dir-les primer a dignataris estrangers; comunicar-les en rodes de premsa des de Varsòvia, Brussel·les, Mèxic o Lisboa; encarregar els anuncis a la vicepresidenta i els ministres; dir-les a la seu de Gènova, en una compareixença a  través de monitor i, per tant, sense preguntes...  Hem assistit a tota mena de desgavells: declaracions contradictòries de diferents membres del govern; expropiació d’YPF i Red Eléctrica Española, en Argentina i Bolívia, davant la impotència del govern; incidents amb Gibraltar... Ara bé, la palma se l’enduen els afers econòmics: constants rectificacions del dèficit públic i del forat de Bankia, dues reformes financeres en poques setmanes...

La manera de gestionar la crisi de Bankia deixa bocabadat tothom. El govern tardà tres dies a donar explicacions públiques de certa coherència. Mentrestant, les accions de l'entitat s’afonaven, la prima de risc es disparava i la gent corria espaordida a traure els seus dipòsits del banc kamikaze. En pocs dies s’ha sabut que el seu forat inicial de set mil milions d’euros era, en realitat, de vint-i-tres mil milions (si passem la xifra a pessetes, la pantalla de la calculadora no té espai suficient per a encabir tots els dígits). És més: BFA, matriu de Bankia, que havia declarat beneficis de tres-cents milions d’euros té finalment un dèficit de tres mil quatre-cents. ¡I no ha dimitit cap conseller! Rajoy s’ha vist obligat finalment a donar la cara. Però no ha comparegut en Moncloa, com tocava; ha fet botiges des de la seu del PP. Ha dit, per exemple, que pensa injectar més de vint-i-tres mil milions d’euros en Bankia, però ignora com. Si lo supiera se lo diría, créame, li va contestar a un periodista. Hem conegut que la seua idea de donar bons del tresor a Bankia, perquè els endosse al BCE, és rebutjada per Europa. Està més perdut que un polp en un garatge.


En fi, amb totes aquestes anades i vingudes, el govern de Rajoy s’ha guanyat entre els seus homònims europeus fama de poca serietat. I ho ha aconseguit en temps rècord; ningú no recorda un govern central que haja balafiat el seu crèdit polític en menys de sis mesos. En aquest sentit, les últimes rectificacions del dèficit públic fetes pels governs de Madrid, València i Castella i Lleó, tres comunitats autònomes en mans del PP, han ficat el llistó ben alt: han elevat el dèficit estatal de 2011 al 8,9%. Ara mateix, totes les autoritats europees es pregunten si les últimes males notícies procedents d’Espanya seran realment les últimes. Els funcionaris de la Comissió Europea i el BCE sospiten que podrien ser les penúltimes. Tanmateix, el president del govern afirma que aquestes sospites no tenen res a veure amb la prima de risc. En altres paraules: ara resultarà que Mariano Rajoy és més optimista i somniador que Rodríguez Zapatero. ¿I què diuen, mentrestant, els xicots i les xicotes del PSOE? Encara fan més botiges que Rajoy, per sorprenent que puga semblar: comissió d'investigació no, comissió d'investigació sí...