Montesa aposta pel medi ambient

Fa uns dies, vaig llegir —no recorde on— la següent notícia: «Un antic enginyer de Fórmula 1 crea un cotxe que circula amb motor d’aire comprimit». Les seues especificacions causen sorpresa: cinc places, 300 km d’autonomia; 105 km de velocitat màxima; zero emissions (damunt, l’aire que expulsa el motor, a 15º de temperatura, pot ser reutilitzat per a climatitzar l’habitacle). Es tracta —ja es veu— d’un cotxe idoni per a circular per ciutat. La seua carrosseria, de fibra de vidre, molt lleugera, va enganxada —no soldada— al xassís, i porta un processador que s’encarrega de gestionar els llums i l’engegada del motor. L’operació d’omplir el dipòsit d’aire només dura tres minuts, si es realitza en una estació de servei proveïda dels aparells adients. La nota informativa concloïa així: «S’ignora si el vehicle podrà comercialitzar-se; no agrada ni a les grans multinacionals de l’automòbil ni a les companyies petrolieres.» En altres paraules: les petrolieres podrien negar-se a instal·lar en les seues estacions de servei els compressors necessaris per a subministrar l’aire comprimit. ¿Molesta algú més, el nou vehicle?

¡A les autoritats estatals! Els estats ingressen molts imposts per la gasolina (la meitat del que paguem per omplir el dipòsit del nostre cotxe són imposts). Si es generalitzés l’ús de vehicles d’aire comprimit, l’Estat deixaria de percebre uns ingressos ben quantiosos. (Ja se sap que la fiscalitat indirecta —que paguen per igual rics i pobres— és enorme a les nostres contrades.) Conclusió: encara tardarem a veure els nostres carrers plens d’automòbils realment ecològics. Vaig recordar tota aquesta interessant història de l’aire comprimit mentre llegia altra notícia que ens toca de més a prop. Resulta que un dels pobles més bonics de la nostra comarca, Montesa, vol desafiar el cessament d’ajudes a les energies verdes i renovables. Molts de vostès sabran que el govern ha decretat la suspensió de primes i subvencions a les inversions en aquest tipus d’energies. Segons el ministre d’Indústria, ni l’actual crisi econòmica, ni l’excés de producció d’energies renovables, ni la distorsió que provoquen les primes en el desfasament tarifari elèctric justifiquen el manteniment de les ajudes a noves instal·lacions.

Doncs bé, malgrat aquesta suspensió d’ajudes, l’alcalde de Montesa, Juan García Cerdà, anunciava fa dues setmanes que el seu equip municipal, format per Compromís i PSOE, projecta instal·lar una planta solar de 50.000 m² als afores de la població. (És curiós: uns edils aposten pel medi ambient, i altres —els de Llanera, posem per cas— per la immundícia.) Sembla que una empresa privada s’ha ofert a executar el projecte de Montesa. El seu consistori hauria de facilitar sòl municipal, però rebria, en canvi, certes contrapartides: llocs de treball, ingressos suplementaris a les arques municipals... El projecte resulta cridaner. Els elements necessaris per a la planta —plaques i, sobretot, acumuladors—, que ja eren cars quan estaven subvencionats, són ara caríssims. Precisament, els preus prohibitius d’aqueixos elements dissuadeixen molta gent d’instal·lar-se plaques solars, que tindrien almenys dos avantatges: possibilitat d’autoconsum elèctric i venda de l’excedent a les companyies elèctriques.

I clar, sorgeixen vàries preguntes: ¿Considera la hipotètica empresa adjudicatària que el projecte de Montesa és rendible? ¿Per què retira el govern central les ajudes a un sector que afavoreix la innovació, la creació de treball i la reducció d’emissions? ¿Per què vol prorrogar, en canvi, la vida útil de les centrals nuclears? La resposta és ben fàcil: perquè l’autoconsum no agrada a les elèctriques. ¿Se’n recorden del cotxe d’aire comprimit? La seua comercialització no interessa ni a les petrolieres ni a l’Estat. Doncs igual passa amb les energies renovables: el càrtel de les companyies elèctriques tem perdre una porció del pastís, i l’Estat no vol renunciar a l’IVA que carrega sobre cada quilovat que consumim a les llars, a les empreses, a les escoles... Les nostres autoritats no estan interessades a propiciar l’aparició de minifundis o iniciatives autònomes al sector de les renovables, perquè això els llevaria molts ingressos i els obligaria a inventar-se noves fórmules de tributació indirecta. ¡Per si encara no en tenim prou!

(publicat a Levante-EMV, el 05/05/2012)