Assistim bocabadats, des de fa moltes setmanes, a l’allau de propostes i acudits relatius al copagament dels serveis públics —repagament—, que van llançant de
manera gradual els membres del Govern. Les últimes novetats afecten al
transport. El secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, es preguntava en
veu alta si és just que tothom haja de pagar les autovies, circule o no per
elles. Tot seguit, es mostrava partidari d’establir un peatge. «D’aquesta
manera, les pagaran només els usuaris», concloïa. Doncs bé, jo també em faig
una pregunta: ¿Per què he de pagar imposts si hauré d’abonar després una taxa,
un cànon o un peatge quan haja d’utilitzar determinats serveis? Suposem que jo
fos un ultraliberal de l’Escola de Chicago —cosa que, la veritat, resulta un
poc patètica per a un assalariat—: si
aquesta estratègia de repagament va a generalitzar-se, voldria que Hisenda em
declarés exempt de l’IRPF i que no tornés a detraure’m de la nòmina ni
retencions, ni cotitzacions, ni quotes. Ja pagaria jo, de la meua butxaca, els
serveis públics, quan els hagués de menester. (Em limite a aplicar la lògica de
l’alt càrrec del Ministeri d’Economia.) Això sí, a la llarga, aquest país podria
acabar equiparant-se a qualsevol d’aqueixes repúbliques centreafricanes en què
ningú no paga imposts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada