Sembla que l'ensenyament públic no rutlla massa bé a Xàtiva. Això no és cap novetat. En 2024, la majoria de les Corts que dóna suport al govern valencià, formada pel PP i Vox, aprovà la llei de llibertat educativa, una contrareforma que pretén reduir a la mínima expressió l'ensenyament públic i convertir els seus centres en guetos. A Xàtiva no calia fer massa esforç. Ja abans de la llei, alguns centres públics de ciutat vella i el Raval acollien molts fills d'immigrants i persones d'extracció social baixa. Paral·lelament, els centres privats concertats tenien molta demanda. La implantació del districte únic apel·lant a la llibertat d'elecció ha consolidat el fenomen. És lògic; si hi ha un districte escolar únic i tots els centres elegits per ordre de preferència es prenen en consideració al baremar les sol·licituds de matrícula, pares de zones deprimides no volen que els fills vagen al centre públic del barri, ple d'immigrants. Alguns, l'Attilio Bruschetti, per exemple, són l'excepció a la tònica general. I ja que esmentem l'Attilio, anem a parlar del Pla Edificant.
Aquest pla fou dissenyat pel Botànic per tal d'accelerar la construcció, l'ampliació, l'adequació i la reforma de centres docents públics. Preveia la delegació de competències als ajuntaments perquè aquests pogueren realitzar tràmits previs relatius a la viabilitat de parcel·les, redacció, supervisió i aprovació de projectes, licitació, serveis auxiliars necessaris per a l'execució de l'obra, direcció facultativa, etc. El finançament corria a càrrec de la Generalitat. L'Ajuntament de Xàtiva va sol·licitar que s'inclogueren obres de construcció i reforma de set centres, però la conselleria només acceptà la inclusió de quatre: el centre d'educació especial Pla de la Mesquita, l'IES Josep de Ribera, el CIPFP La Costera i el CEIP Attilio Bruschetti. ¿Com marxa el Pla Edificant a Xàtiva? ¡Regular! L'ampliació de l'IES Josep de Ribera està enllestida fa temps. Les obres al CIPFP La Costera estan en curs. Però la construcció del CEE Pla de la Mesquita està paralitzada des del final de l'anterior període municipal. Sembla que hi hagué modificacions al projecte, apujà el cost d'execució de l'obra i cal esperar que l'empresa adjudicatària acabe de pensar-s'ho.
¿I què passa amb l'Attilio Bruschetti? Que cap empresa constructora no ha licitat per la reforma integral del col·legi, pressupostada en 826.295 euros. (En el procediment obert, basta una sola empresa licitant per a procedir a l'adjudicació d'un contracte d'obra pública.) L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb vàries constructores, però cap no està interessada en l'obra. ¿Per què? Segons diuen els empresaris, conselleria tarda moltíssim a pagar. (Recordem que les obres del Pla Edificant les paga la Generalitat.) Sembla que la demora en els pagaments ha augmentat des que governa el PP. La reforma del centre s'aguanta per un fil. L'obra tarda molt a adjudicar-se i conselleria podria retirar la delegació de competències perquè l'obra tarda molt a adjudicar-se. ¡El peix que es menja la cua! Si la reforma queda fora del pla, ¡a començar de zero! També seria casualitat que no es rehabilités un dels pocs centres públics que no han esdevingut guetos. En fi, a més dels terminis d'obres, els retalls de personal també amenacen l'ensenyament públic xativí. Dos centres, el CIPFP La Costera i el CPFPA Francesc Bosch i Morata en van a patir.
Els retalls fan feredat. Conselleria ha reduït un 50% la plantilla del centre públic de formació de persones adultes, que gaudeix d'un enorme prestigi. ¡El 50%! Això significa que caldrà reduir grups i horaris i deixar d'impartir molts programes (de primària i secundària per a l'obtenció del graduat escolar i el graduat de l'ESO, d'alfabetització, de castellà i valencià per a immigrants, d'anglès, de competències digitals...). El retall també posa en perill la integració dels estrangers. Quant al centre integrat públic de formació professional, perdrà cent trenta hores docents, que implica la pèrdua de vuit llocs de treball i la disminució d'oferta formativa. Total: la combinació de retards en l'execució d'obres i els retalls de plantilles auguren un panorama molt dolent per a l'educació pública a partir del pròxim setembre. Dies enrere, Pedro Sánchez deia que invertir un 5% del PIB en defensa, com vol l'OTAN, equivalia a pujar imposts i retallar serveis socials. Al PP li semblava bé això del 5% en defensa. Ja sabem per què. No té problemes amb els retalls.
(publicat a Levante-EMV, el 26/07/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada