Ja és recurrent que la dreta vulga establir simetries entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra. Jo no sé quantes vegades hauré sentit dir que els socis de govern del PSOE (abans Podemos i ara Sumar) són formacions d'extrema esquerra. Es crea confusió intencionadament entre termes que no són sinònims, "ultra" i "radical". Hi ha un tret que distingeix clarament un ultra d'un radical, el respecte a la legalitat i als procediments democràtics. Segons el diccionari, el radicalisme és el corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat. Fins on jo sé, Podemos mai no ha volgut atacar la Constitució, sinó fer-la complir de manera més exigent. Reivindica, per exemple, que es complisca l'article 47 de la carta magna, que estableix el dret dels espanyols a gaudir d'un habitatge digne i adequat. També propugna mesures legislatives per a garantir de manera eficaç la imparcialitat dels jutges. Mai no ha dit que vulga eliminar les autonomies. En definitiva, res als programes de Podemos o Sumar no sembla atemptar contra la legalitat vigent.
En canvi, la ultradreta és el corrent polític de dreta més autoritària, caracteritzat sovint per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat. Feixisme, nazisme i règims corporatius com el de Franco a Espanya i el d'Oliveira Salazar a Portugal eren ultradretans. També són trets molt freqüents de la ultradreta el tradicionalisme, el racisme i el nacionalisme antiliberal i antisocialista. A hores d'ara, Vox ja està instal·lat en el racisme i en la violència verbal —alguns dels seus satèl·lits també en la física. Els seus líders han manifestat sovint la seua nostàlgia per la dictadura franquista. Quant a algunes de les seues intencions si arribaren a governar (suprimir el Tribunal Constitucional, eliminar les comunitats autònomes, modificar les circumscripcions electorals, prohibir certs partits) xoquen frontalment amb la Constitució, que és pràcticament impossible de modificar. L'esquerra radical i l'extrema dreta no són coses simètriques. Podemos, partit que em pot caure millor o pitjor, i Vox no són la mateixa cosa. Podemos no té posicions negacionistes en qüestions com ara la salut pública, la violència de gènere o el canvi climàtic.
Tanmateix, sempre que ve a tomb, en debats parlamentaris, tertúlies, entrevistes o declaracions, el PP acusa el PSOE d'haver pactat amb extremistes. És una excusa de Núñez Feijóo i els seus per a justificar els pactes, presents i futurs, amb Vox. En aquesta deriva, el PP està assumint com més va més propostes racistes i antisocials de l'extrema dreta. Ho comprovem aquests dies. Tal com va, és difícil distingir el discurs de l'un i de l'altre. Però seguim amb les comparacions. Escoltarem moltes vegades que acusar Sánchez de vinculacions amb el negoci de la prostitució és la resposta simètrica a l'acusació a Feijóo d'estar vinculat amb un narcotraficant. No. No són casos equiparables. La relació de Feijóo amb un narcotraficant, Marcial Dorado, és irrefutable; hi ha proves. En canvi, absolutament res no prova que Sánchez tinga alguna cosa a veure amb la prostitució. Tot naix de l'espionatge il·legal a què foren sotmesos Sánchez i la seua família en 2014 durant el govern de Rajoy. Les clavegueres de l'Estat, per ordres del número dos d'Interior, Francisco Martínez, practicaren seguiments. Un àudio de Villarejo trau l'assumpte de les saunes.
En canvi, la ultradreta és el corrent polític de dreta més autoritària, caracteritzat sovint per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat. Feixisme, nazisme i règims corporatius com el de Franco a Espanya i el d'Oliveira Salazar a Portugal eren ultradretans. També són trets molt freqüents de la ultradreta el tradicionalisme, el racisme i el nacionalisme antiliberal i antisocialista. A hores d'ara, Vox ja està instal·lat en el racisme i en la violència verbal —alguns dels seus satèl·lits també en la física. Els seus líders han manifestat sovint la seua nostàlgia per la dictadura franquista. Quant a algunes de les seues intencions si arribaren a governar (suprimir el Tribunal Constitucional, eliminar les comunitats autònomes, modificar les circumscripcions electorals, prohibir certs partits) xoquen frontalment amb la Constitució, que és pràcticament impossible de modificar. L'esquerra radical i l'extrema dreta no són coses simètriques. Podemos, partit que em pot caure millor o pitjor, i Vox no són la mateixa cosa. Podemos no té posicions negacionistes en qüestions com ara la salut pública, la violència de gènere o el canvi climàtic.
Tanmateix, sempre que ve a tomb, en debats parlamentaris, tertúlies, entrevistes o declaracions, el PP acusa el PSOE d'haver pactat amb extremistes. És una excusa de Núñez Feijóo i els seus per a justificar els pactes, presents i futurs, amb Vox. En aquesta deriva, el PP està assumint com més va més propostes racistes i antisocials de l'extrema dreta. Ho comprovem aquests dies. Tal com va, és difícil distingir el discurs de l'un i de l'altre. Però seguim amb les comparacions. Escoltarem moltes vegades que acusar Sánchez de vinculacions amb el negoci de la prostitució és la resposta simètrica a l'acusació a Feijóo d'estar vinculat amb un narcotraficant. No. No són casos equiparables. La relació de Feijóo amb un narcotraficant, Marcial Dorado, és irrefutable; hi ha proves. En canvi, absolutament res no prova que Sánchez tinga alguna cosa a veure amb la prostitució. Tot naix de l'espionatge il·legal a què foren sotmesos Sánchez i la seua família en 2014 durant el govern de Rajoy. Les clavegueres de l'Estat, per ordres del número dos d'Interior, Francisco Martínez, practicaren seguiments. Un àudio de Villarejo trau l'assumpte de les saunes.
.jpg)
Vinyeta de Maikel (eljueves)
El sogre de Sánchez, ja traspassat, i un germà eren propietaris d'uns locals d'ambient gai. En una conversa entre Villarejo i Martínez, enregistrada pel comissari, se sent com aquest diu: Eso es mortal. Hay que comunicar el asunto al uno (el ministre) y al presidente. Eso mataría a cualquiera. Mortal, mortal. L'àudio seria publicat en 2015 per OK Diario i altre mitjà. El PSOE demanà que l'Audiència Nacional obrís una recerca. Bé que fou desestimada, tres magistrats de sala afirmaren en un acte, el ponent del qual fou el conservador Francisco Javier Vieira, que el negoci de les saunes era una actividad privada lícita, recriminaren la deplorable utilización partidista de l'assumpte i conclogueren que airejar-lo per a danyar un adversari polític els mereixia todo el reproche moral. Doncs bé, els portaveus del PP es limiten a dir que ells es fan ressò del que contà la premsa i han presentat al Congrés i el Senat una bateria de preguntes. Cal dir que els germans Gómez es desprengueren del seu negoci en 2013. Potser no volien danyar la carrera política de Sánchez, que seria elegit secretari general del PSOE l'any següent, el 2014.
Evidentment, la foto de Feijóo amb Marcial Dorado i les saunes gai del sogre de Sánchez no són coses equiparables. ¿Empat entre afers simètrics? ¡No! (A més, les insinuacions del PP emanen un tuf homòfob que tira de tos.) En realitat, el PP ha decidit utilitzar el fang que tenia guardat al calaix des de 2014, any en què hi hagué un primer intent, per part d'OK Diario i altre mitjà semblant, de posar a funcionar la màquina del fang. L'operació supera tots els límits que jo havia conegut. Es tracta de colpejar els familiars íntims de Sánchez (dona, germà) per a esgotar psicològicament el president. Se l'ataca personal i humanament per a veure si llança la tovallola ja d'una vegada. Si resisteix, el PP espera almenys que la seua estratègia disminuïsca els deu punts de diferència de vot femení que li va traure el PSOE en les últimes eleccions. La dreta ja no té prou amb l'escàndol provocat per la presumpta corrupció al si del PSOE. Els atacs sense pietat no cessaran. Aznar insinua fins i tot que Sánchez podria acabar a la presó. Deslegitimar l'adversari polític fent servir informació espúria és el procediment que donà la victòria a Trump.
La falsedat i les informacions irrellevants que intenten menyscabar l'honorabilitat d'un oponent i arruïnar la seua carrera política són combustible per a la màquina del fang, que sent predilecció per la vida privada dels polítics. Escampar boles sobre l'adversari ideològic o els seus familiars i furgar en les seues vides privades són tot un clàssic de la màquina del fang. Damunt, qui la posa a funcionar exigeix explicacions. La situació és surrealista. ¿Explicacions sobre fets inexistents? La desesperació de la dreta per arribar al poder obeeix a tres causes almenys: venjança, perquè encara no s'ha paït la moció de censura a Rajoy; molta pressa de Feijóo, que tem no arribar a ser president mai; urgència de l'IBEX, que no tolera polítiques d'esquerra, encara que siguen light. Es podria pensar que el PP ha abandonat les maneres opositores i ha entrat en mode cacera, però l'estratègia de caça començà en 2018, l'endemà del dia en què Sánchez esdevingué president. Però ara s'han superat totes les línies roges. El tret li pot sortir al PP per la culata. ¿Lluitar contra el rival polític disparant al cadàver del seu sogre? Feijóo el Moderat no deixa de sorprendre'ns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada