El jutge Puente ha enviat Santos Cerdán a presó preventiva, comunicada i sense fiança. Aquesta mesura cautelar havia estat sol·licitada pel fiscal i les acusacions populars. La decisió de privar de llibertat una persona —una mesura duríssima— ha d'estar molt ben fonamentada. En principi resulta cridaner que no s'actués igualment amb Koldo i Ábalos. Durant la seua compareixença, Cerdán s'ha limitat a negar-ho tot. Afirma que no ha cobrat cap suborn, que el contracte privat de compra d'accions de Servinabar mai no arribà a executar-se, que no hi ha hagut finançament irregular del PSOE i que els àudios aportats per la UCO estan trets de context. (La seua defensa ha anunciat que demanarà un examen pericial.) Potser, l'última declaració de Cerdán ha tocat els nassos del jutge i el fiscal. Cerdán ha dit que és perseguit pel seu paper de negociador amb els dirigents de Junts, PNB i Bildu, per a la formació d'un govern progressista. El fiscal ha basat la seua petició de presó preventiva en uns motius cridaners. Ha titllat les explicacions de Cerdán de «pobres, esbiaixades i victimistes», sobretot les d'atribuir la imputació a motius polítics.
El fiscal afirma que hi ha una càrrega inculpatòria rellevant i indicis de la comissió de delictes amb molts anys de condemna, cosa que implica risc de fuga. També creu que Cerdán era el cap de la banda i qui portà la corrupció des de Navarra fins al Ministeri de Transports. Jo trobe alguns punts febles en l'argumentació del fiscal. ¿Explicacions pobres, esbiaixades i victimistes de l'acusat? És que aquest no està obligat a declarar en contra seua. ¿Indicis inculpatoris? Sí, però cap prova sòlida. Es desconeix el parador dels diners irregulars presumptament cobrats. La recerca encara no ha pogut establir el motiu dels delictes —¿ànsia d'enriquir-se o finançament irregular del PSOE?—, ni ha trobat rastre dels diners obtinguts en presumptes comissions. Amb aquests materials s'ha decidit la presó preventiva de Cerdán i la llibertat de Koldo i Ábalos. Qualsevol sap que Ábalos encara no ha renunciat l'acta de diputat. En canvi, Santos Cerdán ja l'ha lliurada. ¿Risc de destrucció de proves o de fuga? ¡Home! Ha disposat de molts dies per a fer una cosa i l'altra. El jutge instructor podria haver ordenat l'escorcoll de domicilis i despatxos de Cerdán, com decidí en altres casos.
Ho havien sol·licitat fa deu dies les acusacions populars. El jutge ho rebutjà. Ciertamente, el eventual riesgo de destrucción de pruebas no se conjuraría, resultando para el investigado en extremo previsible, en particular cuando ha tenido aquel, ya varios días atrás, conocimiento previo y cumplido de la existencia de la investigación. Cerdán es presentà al tribunal. No eludí l'acció de la justícia. Però ja està a Soto del Real. ¡Quanta contradicció! ¿No serà que la presó preventiva de l'investigat té altres objectius? ¿Es pretén fer passar Cerdán per l'adreçador perquè "cante"? ¿Es vol crear divisions entre ell i els altres acusats? ¿S'ha enviat un avís a les empreses que pagaven els hipotètics suborns? ¿S'ha cregut convenient posar en un mal tràngol el govern de Sánchez? Cap d'aquests objectius està contemplat a l'article 503 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. El 502 diu que la presó provisional sólo se adoptará cuando objetivamente sea necesaria, [...] y cuando no existan otras medidas menos gravosas para el derecho a la libertad a través de las cuales puedan alcanzarse los mismos fines que con la prisión provisional.
En tot cas, la dreta i l'extrema dreta ja han aconseguit el gran titular que desitjaven. Els insults, els escarafalls, les hipèrboles, les incriminacions i les acusacions de delinqüents dirigides a líders del PSOE que no figuren en la causa, almenys de moment, van a enrarir l'ambient polític, que és allò que es pretén. Que Cerdán estiga en presó preventiva és presentat com un fet ben inusitat. Malauradament, el nombre de càrrecs polítics del PSOE i, sobretot, del PP que han entrat a la presó, sovint amb condemna ferma, és aclaparador. Sobre Cerdán encara no hi ha cap sentència. Però ja carrega amb la condemna mediàtica. Els seus mateixos ex-companys de partit han destruït la seua presumpció d'innocència. Sánchez i altres líders del PSOE han declarat que estan avergonyits i dolguts per la conducta de Cerdán. Per tant, l'han condemnat. Això planteja un dilema: ¿saben coses que no ens volen explicar o actuen així per tal d'atenuar el nerviosisme dels socis d'investidura? En fi, si la presó preventiva és producte d'una mala defensa, tocaria canviar d'advocat. Però si fiscal i jutge instructor ja tenien decidida la mesura, no hi ha res a fer.
El fiscal afirma que hi ha una càrrega inculpatòria rellevant i indicis de la comissió de delictes amb molts anys de condemna, cosa que implica risc de fuga. També creu que Cerdán era el cap de la banda i qui portà la corrupció des de Navarra fins al Ministeri de Transports. Jo trobe alguns punts febles en l'argumentació del fiscal. ¿Explicacions pobres, esbiaixades i victimistes de l'acusat? És que aquest no està obligat a declarar en contra seua. ¿Indicis inculpatoris? Sí, però cap prova sòlida. Es desconeix el parador dels diners irregulars presumptament cobrats. La recerca encara no ha pogut establir el motiu dels delictes —¿ànsia d'enriquir-se o finançament irregular del PSOE?—, ni ha trobat rastre dels diners obtinguts en presumptes comissions. Amb aquests materials s'ha decidit la presó preventiva de Cerdán i la llibertat de Koldo i Ábalos. Qualsevol sap que Ábalos encara no ha renunciat l'acta de diputat. En canvi, Santos Cerdán ja l'ha lliurada. ¿Risc de destrucció de proves o de fuga? ¡Home! Ha disposat de molts dies per a fer una cosa i l'altra. El jutge instructor podria haver ordenat l'escorcoll de domicilis i despatxos de Cerdán, com decidí en altres casos.
Ho havien sol·licitat fa deu dies les acusacions populars. El jutge ho rebutjà. Ciertamente, el eventual riesgo de destrucción de pruebas no se conjuraría, resultando para el investigado en extremo previsible, en particular cuando ha tenido aquel, ya varios días atrás, conocimiento previo y cumplido de la existencia de la investigación. Cerdán es presentà al tribunal. No eludí l'acció de la justícia. Però ja està a Soto del Real. ¡Quanta contradicció! ¿No serà que la presó preventiva de l'investigat té altres objectius? ¿Es pretén fer passar Cerdán per l'adreçador perquè "cante"? ¿Es vol crear divisions entre ell i els altres acusats? ¿S'ha enviat un avís a les empreses que pagaven els hipotètics suborns? ¿S'ha cregut convenient posar en un mal tràngol el govern de Sánchez? Cap d'aquests objectius està contemplat a l'article 503 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. El 502 diu que la presó provisional sólo se adoptará cuando objetivamente sea necesaria, [...] y cuando no existan otras medidas menos gravosas para el derecho a la libertad a través de las cuales puedan alcanzarse los mismos fines que con la prisión provisional.
En tot cas, la dreta i l'extrema dreta ja han aconseguit el gran titular que desitjaven. Els insults, els escarafalls, les hipèrboles, les incriminacions i les acusacions de delinqüents dirigides a líders del PSOE que no figuren en la causa, almenys de moment, van a enrarir l'ambient polític, que és allò que es pretén. Que Cerdán estiga en presó preventiva és presentat com un fet ben inusitat. Malauradament, el nombre de càrrecs polítics del PSOE i, sobretot, del PP que han entrat a la presó, sovint amb condemna ferma, és aclaparador. Sobre Cerdán encara no hi ha cap sentència. Però ja carrega amb la condemna mediàtica. Els seus mateixos ex-companys de partit han destruït la seua presumpció d'innocència. Sánchez i altres líders del PSOE han declarat que estan avergonyits i dolguts per la conducta de Cerdán. Per tant, l'han condemnat. Això planteja un dilema: ¿saben coses que no ens volen explicar o actuen així per tal d'atenuar el nerviosisme dels socis d'investidura? En fi, si la presó preventiva és producte d'una mala defensa, tocaria canviar d'advocat. Però si fiscal i jutge instructor ja tenien decidida la mesura, no hi ha res a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada