La compareixença parlamentària de Sánchez ho ha deixat clar: els seus socis d'investidura no volen eleccions generals ara. Imagine que Junts, el partit que suscita més dubtes, fuig d'embarcar-se en aventures perilloses. Però Sánchez haurà d'anar amb cura. «No està el forn per a rosques», fa la dita. Qualsevol relliscada amb els independentistes pot liquidar la legislatura. De fet, Núñez Feijóo no descarta acords amb Junts. En el congrés del PP celebrat el passat cap de setmana es va suavitzar l'esmena a la ponència política presentada pel cap dels peperos catalans, Alejandro Fernández, que hauria impedit, en cas d'haver prosperat sense retocs, qualsevol pacte amb Junts. L'últim a parlar, Xavier Garcia Albiol, també va enviar a Junts un missatge conciliador. D'altra banda, l'alternativa a la censura, plantejar la qüestió de confiança, sembla una iniciativa cada vegada menys probable. ¡Llàstima! Es podria haver aprofitat el seu debat per a recordar que els governs d'Espanya no han estat mai tan ben considerats com l'actual, malgrat el soroll polític intern i els problemes concrets —el de l'habitatge, per exemple— encara pendents de solució.
El creixement de l'economia, la minva de l'atur, la producció d'energies renovables o la baixada de la inflació susciten enveja. ¡Quin regalàs per a un govern del PP! Trump ho posà de manifest: «L'economia els va molt bé, però això podria desaparèixer d'un cop de ploma si passés alguna cosa mala.» En situació de normalitat, els governs de Sánchez haurien gaudit d'una placidesa total. Tanmateix, han patit des del primer minut tota classe d'adversitats: pandèmia, catàstrofes naturals, insults i desqualificacions de l'oposició, polèmiques per les lleis del només sí és sí i l'amnistia, guerra bruta judicial, casos de corrupció... Jo no crec que les eleccions de 2027 es guanyen amb l'argument de la por. Recuperar el vot progressista passa per enllestir polítiques socials que beneficien la gent, i per saber-les publicitar malgrat el soroll polític descomunal que anirà en augment. Els enemics de Sánchez es multipliquen a les files del PSOE, als partits que sostenen el govern, a la judicatura, a l'Església, a la banca, a les grans empreses, als cossos de seguretat i l'exèrcit... (L'animadversió de la dreta i de l'extrema dreta es dóna per descomptada.)
No tinc una particular simpatia pel personatge; volia governar amb Albert Rivera. Però cal que Sánchez complete la legislatura, si no hi ha censura ni pèrdua de confiança. No es deu trencar la norma democràtica, com pretén el PP. Sobta que García-Page sostinga la mateixa teoria: Hay que tener en cuenta lo que desea la ciudadanía. La norma democràtica diu que la legislatura dura quatre anys, llevat que prospere una moció de censura o que el president vulga convocar eleccions anticipades. La democràcia està pensada perquè no hi haja canvis violents de govern. I la Constitució no ordena que es convoquen eleccions quan les enquestes li siguen adverses al govern. En aquest sentit, la continuïtat de Sánchez és vital per al futur democràtic. La ciutadania tindrà ocasió de manifestar en les urnes la seua voluntat quan finisca la legislatura, moment en què la tendència dels sondeigs podria haver variat. Malgrat els casos de corrupció a l'entorn de Sánchez, certs o inventats, l'electorat podria opinar que l'alternativa és horrífica. Ni la ciutadania ni els pobles que integren l'Estat podem esperar res de bo si ens governa la il·lustració fosca.
Les intencions de vot poden canviar. Per això, la dreta té tanta pressa. No es tracta de defendre el PSOE, partit que ha demostrat molt sovint de què és capaç, sinó de defendre un acord polític beneficiós per a la salut democràtica i la normalitat institucional. A més, gràcies a aquest acord no s'invertirà, com exigeix l'OTAN, l'astronòmic percentatge del 5% del PIB en defensa, és a dir, 80.000 milions d'euros que haurien de sortir d'un enorme augment d'impostos o de retalls dràstics en sanitat, educació, dependència... (El PP acataria l'ordre de Trump sense dir ni piu.) Un govern democràtic no pot ser abatut per un informe policial que encara ha de ser adverat durant el procés d'instrucció judicial i, en última instància, per una sentència. Si els informes policials pogueren enderrocar governs, ¡estaríem llestos! El de Rajoy, farcit de corruptes, caigué a causa d'una sentència ferma. Respectar la presumpció d'innocència i els processos democràtics establerts és bàsic per al bon funcionament de l'estat de dret. Pedro Sánchez deu completar la legislatura. Això sí, esperem que no hi haja finançament irregular del PSOE, perquè llavors...
El creixement de l'economia, la minva de l'atur, la producció d'energies renovables o la baixada de la inflació susciten enveja. ¡Quin regalàs per a un govern del PP! Trump ho posà de manifest: «L'economia els va molt bé, però això podria desaparèixer d'un cop de ploma si passés alguna cosa mala.» En situació de normalitat, els governs de Sánchez haurien gaudit d'una placidesa total. Tanmateix, han patit des del primer minut tota classe d'adversitats: pandèmia, catàstrofes naturals, insults i desqualificacions de l'oposició, polèmiques per les lleis del només sí és sí i l'amnistia, guerra bruta judicial, casos de corrupció... Jo no crec que les eleccions de 2027 es guanyen amb l'argument de la por. Recuperar el vot progressista passa per enllestir polítiques socials que beneficien la gent, i per saber-les publicitar malgrat el soroll polític descomunal que anirà en augment. Els enemics de Sánchez es multipliquen a les files del PSOE, als partits que sostenen el govern, a la judicatura, a l'Església, a la banca, a les grans empreses, als cossos de seguretat i l'exèrcit... (L'animadversió de la dreta i de l'extrema dreta es dóna per descomptada.)
No tinc una particular simpatia pel personatge; volia governar amb Albert Rivera. Però cal que Sánchez complete la legislatura, si no hi ha censura ni pèrdua de confiança. No es deu trencar la norma democràtica, com pretén el PP. Sobta que García-Page sostinga la mateixa teoria: Hay que tener en cuenta lo que desea la ciudadanía. La norma democràtica diu que la legislatura dura quatre anys, llevat que prospere una moció de censura o que el president vulga convocar eleccions anticipades. La democràcia està pensada perquè no hi haja canvis violents de govern. I la Constitució no ordena que es convoquen eleccions quan les enquestes li siguen adverses al govern. En aquest sentit, la continuïtat de Sánchez és vital per al futur democràtic. La ciutadania tindrà ocasió de manifestar en les urnes la seua voluntat quan finisca la legislatura, moment en què la tendència dels sondeigs podria haver variat. Malgrat els casos de corrupció a l'entorn de Sánchez, certs o inventats, l'electorat podria opinar que l'alternativa és horrífica. Ni la ciutadania ni els pobles que integren l'Estat podem esperar res de bo si ens governa la il·lustració fosca.
Les intencions de vot poden canviar. Per això, la dreta té tanta pressa. No es tracta de defendre el PSOE, partit que ha demostrat molt sovint de què és capaç, sinó de defendre un acord polític beneficiós per a la salut democràtica i la normalitat institucional. A més, gràcies a aquest acord no s'invertirà, com exigeix l'OTAN, l'astronòmic percentatge del 5% del PIB en defensa, és a dir, 80.000 milions d'euros que haurien de sortir d'un enorme augment d'impostos o de retalls dràstics en sanitat, educació, dependència... (El PP acataria l'ordre de Trump sense dir ni piu.) Un govern democràtic no pot ser abatut per un informe policial que encara ha de ser adverat durant el procés d'instrucció judicial i, en última instància, per una sentència. Si els informes policials pogueren enderrocar governs, ¡estaríem llestos! El de Rajoy, farcit de corruptes, caigué a causa d'una sentència ferma. Respectar la presumpció d'innocència i els processos democràtics establerts és bàsic per al bon funcionament de l'estat de dret. Pedro Sánchez deu completar la legislatura. Això sí, esperem que no hi haja finançament irregular del PSOE, perquè llavors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada